Els carrers van ser nostres

El 2 d’octubre del 2017, Joan Aureli Martí es va fixar en els clavells que mostraven els bombers en la manifestació a la plaça del Vi de Girona. Els punys alçats dels que cada dilluns, a la mateixa plaça, no faltaven a la trobada setmanal convocada per la plataforma unitària Girona Vota van provocar més d’un clic de la càmera de Rossend Gri, que es defineix com a “catalanista convençut de tota la vida” i que va col·laborar activament “amb la causa” fotografiant-la. També era la motivació de Joan Aureli Martí, que va voler explicar amb imatges tot el que passava al carrer des del carrer.

La mobilització ciutadana de fa sis anys va generar un material fotogràfic ingent, el qual testimonia la història més recent de Girona. Òmnium Gironès no ha volgut que es perdés en l’oblit o en els arxius personals dels fotògrafs i és per això que aquests últims mesos ha recollit, classificat i ordenat les imatges, les quals, com a patrimoni de la ciutat, es volen donar a l’ Arxiu Municipal de Girona . L’acord no s’ha formalitzat encara i s’està treballant per oficialitzar la donació coincidint amb els actes de celebració de l’1-O. D’aquesta manera, totes les fotos entraran a formar part del fons, consultable i obert, de l’arxiu, a disposició d’estudiosos, i se’n garantirà així l’ús cultural. Des de l’ Arxiu Municipal de Girona reivindiquen la donació pel seu pes històric. Tot el material fotogràfic relacionat amb el procés, però, es gestiona amb molta prudència per evitar-ne usos repressius. Durant l’auge de la mobilització al carrer, el 2017, l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya va impulsar una campanya a les xarxes socials, Arxivem el moment , amb la qual es volia preservar la història que “s’estava creant” en l’àmbit local recollint vídeos i fotografies que generaven particulars de manifestacions, concentracions de protesta a les places dels pobles, talls de carreteres i vagues de país. No tots els arxius locals i comarcals s’hi van adherir, argumentant que el seu ús públic podia facilitar la identificació de persones en els diferents actes com a proves de càrrec.

Des del 16 d’octubre del 2017, quan arran de la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart un grup de ciutadans es van concentrar de manera espontània davant l’ajuntament de Girona per manifestar el seu rebuig, i fins al 19 de setembre de l’any passat, quan Carles Puigdemont, des de l’exili, recordava que “la història continua”, van passar 259 dilluns de concentracions a la plaça del Vi organitzades per Girona Vota. Rossend Gri calcula que, de cada jornada, n’ha guardat unes sis fotos. I es fixava en diferents aspectes en funció del contingut de l’acte, donant protagonisme al polític de torn convidat o al represaliat que exposava el seu cas, recordant així que la repressió és persistent. “Em fixava en les actituds dels assistents, des de les senyores grans que sempre hi eren fins a qui alçava el puny amb determinació quan es cantaven Els segadors”, destaca. El material que dona Joan Aureli Martí comença amb les fotos del 28 de setembre del 2017 fins a les eleccions del 21 de desembre. Tres mesos intensos durant els quals Martí es va fixar en detalls com ara els clavells a les mans: “És una mirada de fotoperiodista”, explica qui va sortir al carrer amb la càmera per fixar la memòria d’aquells dies en què els carrers eren de la gent.