ERC, de Prada a la Diada

Canvi de tàctica. Forçats en part per la caiguda en les últimes dues cites electorals, que els ha dut a posar l’accent en la unitat de l’independentisme, però també arran d’un procés de reflexió intern que ja venia d’abans, els dirigents d’ERC estan decidits a recuperar la presència en espais que havien abandonat perquè no s’hi trobaven benvinguts, i en les últimes setmanes han avançat que enguany pensen tornar a la manifestació de la Diada que organitza l’ANC. És clar que abans, des de dimecres, tenen una primera parada i alhora prova de foc en un altre fòrum que darrerament els ha resultat incòmode, la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada.

L’any passat, el president Pere Aragonès i els consellers van declinar ser en la Diada adduint que no era prou inclusiva ni transversal, i que se’n sentien exclosos perquè no protestava contra l’Estat sinó contra una part de l’independentisme, mentre que el partit va donar llibertat a càrrecs i militants per anar-hi o no. Enguany, però, la cosa ha canviat, i ja després de l’últim consell executiu Aragonès hi va mostrar una bona predisposició. “Segur que trobarem les fórmules perquè tothom, jo també, puguem participar en la majoria d’actes de la Diada”, va deixar anar, inclosa la manifestació. La setmana passada, en una entrevista a Efe, la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, confirmava que el partit està disposat a tornar a una mobilització que enguany veu “diferent”, ja que creu que no es planteja de manera “hostil” envers cap part del moviment després que l’ANC hagi anunciat que es formaran quatre columnes des de diversos punts de Barcelona per simbolitzar la coerció de drets i competències per part de l’Estat –la Ciutat de la Justícia, l’escola Proa, l’estació de Sants i la seu d’Hisenda–, que convergiran a la plaça d’Espanya. “Pensem que hi ha hagut una reflexió respecte a l’any passat. Veiem que de moment s’enfoca des d’una perspectiva més oberta, transversal i plural, amb més vocació de sumar, i nosaltres hi volem ser”, assenyalava Vilalta.

Els republicans saben que continuen sent l’ase dels cops d’una part de l’independentisme que no els perdona la moderació de les formes i l’intent de diàleg amb l’Estat per solucionar el conflicte, però la decisió de no ser-hi l’any passat ja no va ser del tot compartida en clau interna, i molts fins i tot la van jutjar després com un “error”. El partit, reflexionen, no es pot permetre el luxe d’abandonar cap espai si vol ser central, i encara menys en l’independentisme, per molt que una part més sorollosa li hagi estat molt hostil en els últims anys. I enguany estan decidits a tornar a ocupar-lo, tot i que saben que s’exposen –i segurament n’hauran d’aguantar– a insults i situacions poc agradables.

És precisament en aquest marc que cal situar el retorn dels pesos pesants de la formació i del govern a l’UCE, que comença dijous, i que en els últims anys els republicans havien cobert amb una presència més aviat discreta, conscients que el públic que hi va sol ser molt crític amb els seus postulats. Enguany, la consigna ha estat la contrària, i es pot llegir com un primer assaig per a la Diada, si bé també és cert que ara són en solitari al govern i tota la representativitat institucional els correspon. Així, hi acudirà per primera vegada el president Pere Aragonès, en un acte inèdit el 21 d’agost al monestir de Sant Miquel de Cuixà per commemorar els 50 anys de la mort del músic Pau Casals, que va ser aquí a l’exili, un acte de primer nivell que compartirà amb quatre presidents de la Generalitat més: Jordi Pujol, José Montilla, Quim Torra i Carles Puigdemont, si la seva situació processal li ho permet. A més, el president d’ERC, Oriol Junqueras, torna a Prada per primer cop des del 2012 –quan hi va acudir, per cert, amb un jove diputat Aragonès–, ara per pronunciar en la inauguració una lliçó magistral sobre l’exili dels presidents Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas. A Junqueras l’acompanyarà el conseller de Salut, Manel Balcells, el primer dels cinc de l’executiu que passaran pel Liceu Renouvier, ja que també hi aniran Meritxell Serret i Gemma Ubasart, en el marc de les jornades de la Fundació Josep Irla, i Quim Nadal, en un acte amb rectors d’universitats. La cloenda enguany anirà a càrrec de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, l’única que ja no havia faltat en els dos anys anteriors.