Comença el macrojudici contra 27 dirigents de Gestores Pro Amnistia

A l'Audiència Nacional comença aquest dilluns, a partir de les deu del matí, el macrojudici contra 27 dirigents de l'organització Gestores Pro Amnistia, per a qui el fiscal Carlos Bautista sol·licita 10 anys de presó per integració en organització terrorista a causa de les accions de suport i assistència que presumptament van donar als presos d'ETA.

Al banc dels acusats s'asseuran, entre d'altres, els responsables nacionals de l'organització, Juan María Olano, Julen Celarain i Aitor Ángel Jugo, l'advocat Txema Matanzas i la integrant de la Mesa Nacional de Batasuna i responsable d'aquest col·lectiu a Àlaba María Teresa Díaz de Heredia.

També estan processats els dirigents territorials Joseba Terrones i Julen Larrinaga (Biscaia), Aratz Estomba i Ainoa Irastorza (Guipúscoa), Iker Zubia (Àlaba), Josu Mirena Beaumont i Alejandro Velasco (Navarra), així com María Olabarrieta (responsable del departament de pròfugs), Joseba Gotzon Amaro (Bases Democràtiques), Jorge Chocarro (Fora d'Aquí), Joseba Iñaki Reta (Presos Bascos a Euskal Herria), Mitxel Sarasqueta (Expresos) i Gorka Zulaica (Tresoreria).

Completen la llista d'acusats Jon Imanol Beascoa, Jorge Luis Redondo i Juan Antonio Madariaga (responsables de la Xarxa Empresarial), Maitane Méndez Bastida i Jesús Felipe Arriaga (Comunicació), Julen Arzuaga (Internacionals) i Sabin Juaristi, Iñaki Loizoga, Ixone Urzelay i Asier Virumbrales, tots ells responsables d'Askatasuna, l'organització que va agafar el relleu de les Gestores Pro Amnistia després que el desembre del 2001 el jutge Baltasar Garzón declarés la il·legalitat de les seves activitats.

El tribunal, que ha establert un calendari de sessions de dilluns a dimecres fins al pròxim 23 de juliol, estarà presidit per la magistrada Teresa Palacios, que serà ponent de la sentència. L'acompanyaran els també membres de la Secció Quarta de la sala penal Carmen Paloma González i Juan Francisco Martel.

Declararan més de 250 persones
Entre els testimonis que seran cridats a comparèixer durant el procés, en què s'ha personat l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), hi ha el bisbe emèrit de Sant Sebastià, José María Setién, l'alcalde d'aquesta ciutat, Odón Elorza (PSE-PSOE), i el president del PNB de Guipúscoa, Joseba Egibar, tots a petició de les defenses dels acusats.
A la vista oral també acudiran el comissionat especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) contra la Tortura, Theo Van Boven, i persones relacionades amb el món de l'esport (l'exporter de l'Athletic de Bilbao, José Ángel Iribar; l'expresident d'aquest club José María Arrate i el pelotari Juan Martínez de Irujo), la música (el cantant del grup La Polla Records, Evaristo Páramos), la literatura (l'escriptor Alfonso Sastre) i el periodisme (l'exdirector del diari Egunkaria, Martxelo Otamendi).

També hi assistiran el conseller de Justícia del govern basc, Joseba Azkarraga, el secretari general del sindicat LAB, Rafa Díez Usabiaga, i representants d'EA (Sabin Intxaurraga, Martín Aramburu i Rafael Larreina), EB-Aralar (Óscar Matute) i les centrals STEE-EILA (Belén Arrondo) i HIRU (Maite Aristegi).

Alhora, compareixeran davant del tribunal etarres com Henri Parot, Harriet Iragi, Juan Lorenzo Lasa Mitxelena, 'Josu de Mondragón' i Ana Belén Egües, i advocats que defensen habitualment els membres de l'organització armada, com Iñigo Iruin, Jone Goirizelaia i Álvaro Reizabal.

En el seu escrit provisional d'acusació, la Fiscalia sosté que Gestores Pro Amnistia es dedicava a donar suport i controlar els presos etarres, assenyalar com a objectiu terrorista els teòrics responsables de la seva situació, captar nous membres i recopilar dades dels sumaris judicials que poguessin servir al grup armat.

El fiscal Enrique Molina, que va abandonar l'estiu passat l'Audiència Nacional, atribueix en el seu escrit d'acusació fins a 12 funcions a Gestores Pro Amnistia, entre les quals figuren controlar el col·lectiu de presos, servir d'enllaç entre aquests i la direcció d'ETA i assegurar la seva submissió a la disciplina orgànica de la banda.

Per això, ETA eliminava les iniciatives de reinserció a través del tractament penitenciari, assignava una paga mensual de 25.000 pessetes (150 euros) a cada pres i assassinava i amenaçava els reclusos que mantinguessin postures crítiques.

Segons l'escrit d'acusació, Gestores Pro Amnistia també coordinava formes de lluita complementàries a la del front armat d'ETA, recollia dades transcendents per a la seguretat orgànica del grup obtingudes dels processos judicials en què estaven personats i editava com a pròpies publicacions dels responsables de l'organització insurgent.