Vilagrà situa l’amnistia com a “línia vermella”

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va situar ahir una llei d’amnistia per als milers de represaliats polítics arran de l’1-O com a “línia vermella” per a una eventual investidura de Pedro Sánchez. “Segur que el curs començarà molt calent, sense desviar-nos un mil·límetre de l’objectiu de la independència però explorant totes les vies per fer inevitable l’amnistia”, va explicar en la cloenda de la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada. Vilagrà va assegurar que la negociació, que és complexa, està “oberta” i que “els primers passos cap aquí ja s’estan fent, tot i que costa molt i és molt difícil”. Sense arribar a donar-li la mateixa qualificació, això sí, la de l’autodeterminació també va deixar clar que és una altra carpeta oberta en què es vol avançar. “Sempre hem dit que s’equivocava qui pensava que s’havia acabat el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i també s’equivoca qui no té com a prioritat les necessitats peremptòries de la ciutadania, com els àmbits més socials i de mobilitat”, va puntualitzar, posant també entre els objectius les Rodalies, el corredor mediterrani i la sobirania fiscal i financera.

La consellera, en aquest sentit, va indicar que “serà clau la coordinació i imprescindible el treball conjunt” amb Junts, amb qui va reclamar ser ambiciosos per treballar plegats per la desjudicialització i l’autodeterminació. “Tenim una força important i l’hem d’utilitzar; hem de treballar cadascun dels temes però especialment sensible és la línia vermella de l’amnistia”, havia insistit en una atenció prèvia a la premsa, en què va fer autocrítica per considerar que “cal aconseguir l’estratègia unitària”. Vilagrà va admetre que dilluns hi va haver una “conversa informal” entre Pere Aragonès i Carles Puigdemont justament en la visita que van fer a Prada per a l’acte que va reunir cinc presidents a l’abadia de Cuixà, que va qualificar “d’emocionant i excepcional”. “L’UCE no només mira el passat, és un termòmetre de la situació actual”, va defensar. En aquest sentit, va assegurar que el govern continuarà donant suport a la cita, i en concret posarà els recursos que calen “per poder refer i utilitzar més que fins ara” l’alberg Pau Casals, seu de la fundació de l’UCE i copropietat del Departament de la Presidència, que, va admetre, està “en una situació millorable”.

La llengua és precisament una altra baula fonamental que ha estat en el centre en la 55a edició, i que el govern igualment prioritza, inclòs “també al Congrés, a Europa i on faci falta”. En aquest sentit, Vilagrà va deixar clar que també afecta Catalunya el que passa en altres parts del domini lingüístic, i per tant el govern no es mantindrà impassible davant l’auge de l’extrema dreta i de “qui vol tornar a trinxar la unitat de la llengua”. Per això va avançar que mirarà d’establir totes les “aliances estretes” que pugui en l’àmbit institucional i municipal als Països Catalans, i si no viraran “cap a la societat civil, en l’àmbit cultural o l’econòmic”. “Els Països Catalans només ens tenen a nosaltres, hem rebut atacs i ignomínia però sempre hem resistit i resistirem”, va avisar, per sentenciar: “L’UCE ens marca el camí en aquest horitzó, ens calen moltes Josefines Salord que facin aquesta feina de recosir entre territoris”, en al·lusió a l’activista cultural menorquina, que en el mateix acte va rebre el premi Canigó, que atorga la Universitat Catalana d’Estiu a persones que hagin destacat per la seva defensa dels Països Catalans. Salord havia alertat en el seu discurs de l’“ofensiva, amb una virulència descarnada”, que hi torna a haver contra la llengua fora de Catalunya, amb tàctiques que intenten empetitir-la i reduir-la a “costumisme folklòric”, i va instar a “no abandonar mai la tasca ni l’esperança”.

El rector, Jordi Casassas, es va felicitar perquè “ha funcionat” el retorn enguany a la “normalitat il·lusionant” de les classes i activitats al Liceu Renouvier després de tres anys a l’alberg Pau Casals, i es va reivindicar com a “espai de reflexió perquè hi hagi una consciència democràtica més profunda”. Casassas confia fer un salt més el 2024 per créixer en influència i ser “encara més un referent”. La cita s’ha tancat amb més de 500 alumnes, i un total de vora 1.200 participants.