Àfrica
Níger es prepara per a una intervenció armada
Les vies diplomàtiques s’esgoten en el si d’una Cedeao dividida, mentre la junta colpista posa en alerta màxima les forces armades, davant l’amenaça d’una acció militar regional
El cap de l’Estat Major de l’Exèrcit del Níger, el general de brigada Moussa Salaou Barmou, nomenat fa pocs dies per la junta colpista, ha ordenat posar totes les forces armades en “alerta màxima”, en un context marcat per les amenaces d’una acció militar regional en el país.
El comunicat s’ha fet per ràdio fa poques hores, en el qual el general nigerí ha atribuït la seva decisió a “les amenaces d’agressió contra el territori nacional que es fan cada vegada més palpables”, i per tal d’“evitar un efecte de sorpresa general” i “aportar una resposta adequada” davant les amenaces.
Barmou ha demanat a tots els seus subordinats informar a la seva jerarquia de “tota acció hostil” en la seva zona de responsabilitat.
Mentrestant, la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental (Cedeao) assegura que explora “abastament” la via diplomàtica per resoldre la situació al Níger, però sense descartar l’opció del desplegament d’una força regional. En un comunicat que recull avui la pàgina web del bloc regional, el president de la Comissió de la Cedeao, Omar Alieu Touray, assegura que s’estant realitzant esforços diplomàtics i que s’espera que donin “el resultat desitjat”, i que facin innecessari el desplegament de la força.
Aturar el contagi
Touray ha explicat que la decisió d’una eventual intervenció militar ha tingut lloc després de tres cops d’Estat d’èxit en la regió i altres tres de fallits, amb motiu dels quals els caps d’Estat i de govern d’Àfrica Occidental han considerat “que ja era hora de posa fi al contagi”. Segons Touray, “els precedents de Mali, Guinea Conakri i Burkina Faso són inquietants i han estat el motiu pel qual la Comunitat s’ha vist obligada a adoptar una postura tan dura però legítima, emparada en el dret comunitari de la Cedeao”.
Tot i això, aquesta comunitat es troba dividida pel que fa a l’ús de la força per retornar l’ordre constitucional al Níger. Fins avui, Nigèria, Benín, Costa d’Ivori i Senegal han ofert la disponibilitat dels seus exèrcits, mentre que Mali i Burkina Faso, països veïns governats per juntes militars, veuen l’ús de la força contra el Níger com una declaració de guerra contra ells.
Níger viu des del 26 de juliol una crisi política quan una junta militar, autodenominada Consell Nacional per a la Salvació de la Pàtria (CNSP), encapçalada per l’antic cap de la Guàrdia Presidencial, el general Badourahamane Tiane, va destituir el president, Mohamed Bazoum, que des de llavors es troba sota arrest domiciliari, i va suspendre la Constitució.
El cop va ser condemnat per la comunitat internacional i per la Cedeao, que va decretar dures sancions econòmiques i comercials contra Níger, membre del bloc abans que fos suspès, i també va amenaçar amb una acció militar contra els colpistes per restablir l’ordre constitucional.
