La nit més llarga de Macron amb l’oposició

Eren les tres i catorze minuts de la matinada, i la reunió entre el president francès, Emmanuel Macron, i els líders dels partits parlamentaris en un edifici emblemàtic de Saint-Denis s’acabava després de dotze hores. Una convocatòria inèdita per a un president francès reelegit el 2022, però actualment sense majoria legislativa i que multiplica les fórmules per intentar atreure algun dels partits de l’oposició per aprovar les seves lleis sense recórrer als decrets. I que també intenta començar un nou curs polític sense els ensurts de l’anterior, amb una reforma de les pensions que va fer passar amb força i el colofó d’uns aldarulls dels joves a les barriades que van evidenciar un país força convuls i exasperat.

La sortida de l’antiga abadia reial de Saint-Denis, al nord de París, dels sis líders de l’oposició convidats va ser com si haguessin assistit a una missa republicana en què no estaven permesos els mòbils ni els consellers i on tampoc no hi havia ni càmeres ni periodistes. Abans d’entrar, la majoria d’aquests líders es mostraven escèptics. Enmig de la foscor, els que van parlar al final ho seguien estant perquè les propostes són diametralment equidistants entre la dreta i l’esquerra.

Segons es va saber ja durant el dia, el conclave va començar amb una primera sessió sobre política internacional, que es va allargar quatre hores, el doble del previst. Macron es va poder felicitar que, havent convidat tant l’extrema dreta com els insubmisos d’esquerra, ningú no posava en dubte la seva política d’enviament d’armes a Ucraïna en la guerra contra Rússia. També és veritat que, curiosament, no hi havia ni la ultradretana Marine Le Pen (el substituïa l’actual president del partit, Jordan Bardella) ni Jean-Luc Mélenchon, que ni és diputat ni té cap càrrec oficial (hi havia en representació el fidel Manuel Bompard).

Després d’una pausa, la segona sessió havia de tractar de reformes institucionals i descentralització i es va enllaçar amb un sopar al qual, en principi, no es volia quedar l’esquerra. La va encapçalar la primera ministra, Élisabeth Borne, l’únic membre del govern present. Quan devien arribar a les postres, Bardella i el president d’Els Republicans de dreta, Éric Ciotti, ja no van poder resistir més rivalitzant amb els seus respectius referèndums sobre la immigració per fer la llei més restrictiva encara. I Macron els va contestar que s’ha d’estudiar la Constitució per saber si en aquest supòsit ho permet. És el mateix president qui havia obert la porta a fer referèndums.

És aquí on el primer secretari socialista, Olivier Faure, diu que va tenir la impressió que Macron “s’abraçava a les propostes de la dreta”. No va ser fins a mitjanit, en la tercera sessió, “fer nació”, sobre episodis com els recents disturbis que es van abordar temes com l’educació, la justícia o el poder adquisitiu. I d’aquí n’ha sortit, realment, l’únic compromís de l’Elisi de convocar una conferència social per apujar els salaris més baixos, a tall de compensació per la pujada de l’edat de jubilació als 64 anys, que entra en vigor aquest 1 de setembre. Es tornaran a veure tots en aquest format? Macron no en té cap garantia.