Buch, condemnat a 4,5 anys de presó pel cas de l’escorta
L’Audiència de Barcelona considera provat que va contractar com a assessor un sergent dels Mossos perquè, en realitat, fes la vigilància de Puigdemont
La resolució també imposa una pena de quatre anys al policia Lluís Escolà
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2333388-miquel-buch-condemnat-a-4-anys-i-mig-de-preso-pel-cas-de-l-escorta-de-puigdemont.html
2333388
L’Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys i mig de presó l’exconseller d’Interior Miquel Buch, i a un total de 20 anys d’inhabilitació per càrrec públic, per malversació i prevaricació, per haver nomenat com a assessor el sergent dels Mossos Lluís Escolà, que feia d’escorta de Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya l’any 2017. En el cas del mosso, la pena és de quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació.
El tribunal considera provat el relat de fets de la fiscalia, que indicava que Escolà i dos agents més van escortar Puigdemont fins a Brussel·les el 29 d’octubre del 2017. La divisió d’afers interns (DAI) dels Mossos li va obrir un expedient intern. A partir de llavors, va encadenar festes i baixes mèdiques entre el 30 d’octubre del 2017 i el 20 de juliol del 2018. Però en aquest temps s’haurien acreditat diversos serveis internacionals a l’expresident de la Generalitat.
El 19 de juliol, el llavors director de la Policia, Andreu Joan Martínez, va tancar l’expedient d’Escolà i el va traslladar, apartant-lo de l’àrea d’escortes. L’endemà es va activar una plaça d’assessor en matèria de sistemes de seguretat, que el tribunal creu que va ser creada específicament per a Escolà “sabent que no realitzaria efectivament aquestes funcions, i amb l’única finalitat de donar cobertura a la seguretat i protecció reclamada per Carles Puigdemont”.
El 27 de juliol es va publicar el nomenament i Escolà va agafar l’alta mèdica. El 30 de juliol va prendre possessió del càrrec i l’1 d’agost va volar de Barcelona a Brussel·les, on es va estar fins al 7 d’agost. El 2 d’agost, la secretària d’estat de Seguretat va recordar per carta la suspensió automàtica de les funcions i els càrrecs públics de Puigdemont.
La sentència enumera nombroses estades d’Escolà a Bèlgica i diverses ciutats europees on viatjava Puigdemont, i recorda que el mateix policia penjava imatges a les xarxes socials dels viatges i activitats amb l’expresident. La sentència veu com un indici clar que Escolà feia d’escorta el fet que la majoria de vols els hi van pagar terceres persones i, per tant, no eren viatges personals o d’oci. Els magistrats també constaten que Escolà no es va demanar dies de vacances ni permisos mentre va ser assessor, cosa que sí que va fer quan va tornar al cos policial.
La sentència dona la raó als investigadors del mateix cos dels Mossos, que van expedientar Escolà, i a altres escortes del cos que van determinar que el sergent mantenia una actitud de protecció policial en les imatges on se’l veia a prop de Puigdemont.
La plaça d’assessor eventual d’Escolà, que havia retornat Presidència a la conselleria d’Interior, suposava un complement retributiu de quasi 36.000 euros anuals, i va obligar a donar de baixa una plaça d’investigació i una de seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Entre el seu nomenament i cessament, Escolà va cobrar “indegudament” 52.712 euros. Sobre la feina feta per Escolà al departament, la sentència diu que no consta documentada la seva presència física a Interior, tot i que diversos testimonis van confirmar que sí que hi anava de tant en tant. De fet, els magistrats diuen que Escolà no va fer les funcions pròpies del seu càrrec d’assessor, ja que no consten documentades reunions, trobades ni informes detallats.
L’exconseller es va sorprendre ahir de la rapidesa de la sentència, que va considerar “injusta i molt bèstia”, i va anunciar que hi presentarà un recurs. L’exconseller, que va fer les primeres declaracions sense haver llegit encara la resolució, es mostrava intrigat per saber “quins són els arguments” donats pels jutges per condemnar-lo, ja que, com ja va dir i manté, “no hi havia causa” per celebrar el judici. Buch també va desvincular la sentència i el recurs de les negociacions d’una possible llei d’amnistia. “És un element extern a tot el que estem parlant. Hi hagi o no llei d’amnistia, estem segurs que no vam cometre cap il·legalitat i anirem a defensar-ho a tots els estaments judicials que calgui”, va concloure.