Feijóo trucarà García-Page per tenir suports del PSOE
El president de Castella-la Manxa, tot i alinear-se amb els dirigents històrics del PSOE contra l’amnistia, va rebutjar al juliol cap “transfuguisme”
La Moncloa no preveu aquest escenari
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, insisteix ara en la idea que li va proposar Vox, d’intentar buscar suports a les files del PSOE per poder ser investit la setmana que ve com a nou president espanyol, i té previst trucaren les pròximes hores al president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, segons han confirmat fonts del PP, segons informa l’ACN.
Els populars podrien aspirar al suport de diputats del PSOE de Castella-la Manxa com a últim recurs per superar el llindar de la majoria absoluta a les votacions de la setmana que ve. Segons recull eldiario.es, però, el president castellanomanxec ja ha avançat que atendrà la trucada “per cortesia” però “no per negociar res sobre la investidura”. El líder del PP sosté que la trucada a Page s’emmarca en la ronda de contactes “amb els presidents autonòmics” que ell mateix va anunciar després que Felip VI li encarregués la tasca de sotmetre’s a una investidura. El PP només disposa, per ara, del suport de 172 diputats, a quatre de la majoria absoluta.
Moncloa no ho veu
La portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, ha reiterat també avui que l’executiu “no preveu en cap escenari” la possibilitat que un diputat del PSOE doni suport al candidat del PP. “Som incompatibles amb aquest tipus de postulats i propostes de Feijóo”, ha dit, i “tinc l’absoluta confiança que tots els diputats socialistes tenim molt clar el mandat de les urnes i el compromís amb les nostres sigles i amb el president del govern, Pedro Sánchez”.
De fet a finals de juliol, i per al·lusions directes a una petició que Vox va fer a Feijóo perquè explorés aquesta fórmula, García-Page la va rebutjar completament perquè“ abans que res, fins i tot que socialista”, es considerava “demòcrata”. I hi afegia aleshores que una formació que parla de “tamayazos”, com es coneix l’episodi del 2003 de les abstencions d’Eduardo Tamayo y María Teresa Sáez, i que van deixar a Rafael Simancas sense presidència de la comunitat de Madrid i es van haver de repetir eleccions, que no té gaire clar “en què consisteix la democràcia”.
Si que és cert que García-Page, com l’expresident aragonès i senador autonòmic Javier Lambán, s’ha alineat amb els posicionament dels exdirigents històrics com Felipe González, Alfonso Guerra, Ramon Jáuregui, entre altres, que s’oposen frontalment a l’amnistia.
Page va assistir aquest dimecres a la presentació del llibre de Guerra, en la que conjuntament amb l’expresident Felipe González, van criticar durament de nou a Pedro Sánchez acusant-lo de “deslleial”. Des del PSOE els han replicat, en boca del secretari d’Organització, Santos Cerdán, que “els deslleials són els que no respecten les majories del partit”. “El 2016 hi va haver una decisió dels militants referendada al Congrés del PSOE, i aquesta és la voluntat i la paraula del PSOE”, ha dit. També n’ha parlat e ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, qualificant “d’antigues” les declaracions de l’exvicepresident i l’expresident espanyol.
Puigdemont i el GAL
Qui també hi ha dit la seva és l’expresident de la Generalitat a l’exili i lider de Junts, Carles Puigdemont. Sobre les paraules de Felipe González ha assegurat: “Hi ha polítics que quan parlen fan pujar el preu del pa, i d’altres que fan pujar el preu de la calç viva. De moment, sembla que hi ha hagut un repunt en l’interès espanyol per l’òxid de calci”, ha dit Puigdemont a la xarxa X.
En la mateixa línia, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha publicat a la mateixa xarxa social: “Es veu que han augmentat les reserves de calç viva”. Aquest dimecres, Felipe González ha dit que “no és digne” traslladar-se a Waterloo. “L’amnistia no cap a la Constitució. No ens podem deixar fer xantatge per ningú i molt menys per minories en vies d’extinció”.
