Política

Desbloqueig

La nit va ser molt llarga, però al final hi va haver fumata blanca. A dos quarts de cinc de la matinada de dissabte, els caps d’Estat i de govern de la Unió Europea (UE) anunciaven que hi havia acord pel nou Tractat que substituirà el projecte fallit de la Constitució. El consens servirà per acabar amb la paràlisi i el bloqueig de la UE.

Els dos Estats membres que més complicades van posar les negociacions i que havien amenaçat de vetar-les fins a l’últim moment, Polònia i el Regne Unit, van trigar a donar el seu vistiplau, però no es van atrevir a bloquejar l’acord final, fet que hauria posat la Unió en una situació molt compromesa.

Com en qualsevol negociació europea, tots els socis se’n van a casa amb la sensació d’haver estat els vencedors. El president polonès, Lech Kaczynski, va marxar amb un somriure perquè podrà utilitzar l’actual sistema de votacions, el de Niça, fins al 2017. Mentre que el premier britànic, Tony Blair, es va acomiadar de la Unió amb la imatge de dur negociador i va aconseguir introduir clàusules al futur Tractat –sobretot en matèria de Política Exterior– de cara a satisfer l’opinió pública britànica.

L'adéu de Blair
La dura actitud de Blair durant les negociacions ha estat una estratègia per respondre davant la seva ciutadania, majoritàriament euroescèptica. Ha estat un intent de posar també les coses fàcils al seu successor, Gordon Brown.

Al final, però, els resultats demostren que Londres tampoc no ha aconseguit gaire cosa. El futur ministre d’Exteriors de la UE, per exemple, es dirà Alt Representant, però manté totes les competències que Londres pretenia eliminar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.