“Israel ataca Gaza per protegir-nos”

Naria Davidi, ciutadana de Sederot i supervivent de l’assalt perpetrat per milicians palestins EPA.

Joan C. Vega - jerusalem

Naria Davidi té 25 anys i viu a Sderot, una ciutat israeliana enganxada a la franja de Gaza on, des de dissabte a primera hora fins ahir al matí, hi ha hagut presència de militants de Hamas i combats amb l’exèrcit. Són tres dies que ella i els seus éssers estimats han passat al refugi. Poques hores després de sortir del búnquer, Davidi explica a El Punt Avui com han passat els dies fins que l’exèrcit els ha alliberat i expressa la seva ràbia cap als atacants de Hamas.

Què va passar dissabte al matí?

Era festiu i no miràvem el telèfon. No sabíem res del que passava perquè hi havia sirenes, però hi estem acostumats. Més tard, a través de veïns que no són religiosos i que sí que utilitzen el telèfon en un sàbat, vam saber que hi havia cossos als carrers i terroristes de Hamas en jeeps massacrant pels carrers. No ens ho creiem perquè sonava ridícul. Vam acabar encenent els telèfons i ho vam veure. Fins fa poc hi ha hagut terroristes a la zona, ara ja alliberada, tot i que els coets no cessen. Els humans no haurien pogut fer ni pensar això. Aquests monstres han fet una cosa imperdonable.

Ara hi ha una guerra

Israel mai ha volgut una guerra ni mai ha estat el problema. Israel mai no vol que la gent mori ni fer mal a cap ciutadà. Vull que el món ho sàpiga. Israel atacarà Hamas i ho farà perquè no retrocedirem. No ens quedarem de braços plegats mentre aquests monstres ataquen la nostra gent. El món ha de continuar fent suport a Israel quan l’exèrcit protegeix el país. Perquè Israel no ataca Gaza perquè li vingui de gust. No és perquè els odiem. Els ataquem perquè ens hem de protegir. Amb Ucraïna, la gent entén que el país està en una mala situació però que es defensa. Però quan Israel fa el mateix, la gent diu “ah, però és que a Gaza la gent no pot sortir”. Si es maten i segresten ciutadans, no hi ha però que valgui.