nova zelanda
Cinc claus sobre les eleccions a Nova Zelanda sense el carisma de Jacinda Ardern
Els conversadors surten com a favorits en les legislatives, en les quals el dirigent laborista lluitarà per mantenir-se en el poder
Nova Zelanda celebra aquest dissabte eleccions generals marcades per l’alt cost de vida i l’absència de la carismàtica líder laborista Jacinda Ardern i amb els conservadors com a favorits, segons els sondejos que auguren un complicat escenari pel guanyador atès que haurà de forjar aliances per poder governar en els pròxims tres anys, informa l’agència Efe.
Un sondeig d’Essential publicat aquest dimecres dona com a favorit el conservador Partit Nacional amb un 34%, davant un 30,3% que obtindrien els laboristes, que busquen un tercer mandat, sota el lideratge de l’actual primer ministre, Chris Hipkins, successor d’Ardern.
Sense Ardern
Explica Efe que l’absència de Jacinda Ardern, que va dimitir per sorpresa com a primera ministra el gener passat després de més de cinc anys en el càrrec al·legant cansament, fan l’efecte que aquests comicis no tenen encant per la falta d’entusiasme de la població.
En les dues últimes cites electorals, Nova Zelanda va experimentar una “Jacindamania”, com anomenaven els mitjans a l’onada d’admiració causada entre joves i ciutadans, la qual cosa va fer possible que Ardern portés el Partit Laborista al poder el 2017.
Tres anys més tard, aquesta mandatària que va aparèixer a la portada de la revista Vogue va aconseguir una victòria històrica pels laboristes en guanyar 65 dels 120 escons del Parlament, tot i la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 i la massacre supremacista perpetrada contra dues mesquites a la ciutat de Christchurch a 2019.
Ardern va instar en el seu discurs de comiat en el Parlament a les nenes i joves a liderar amb emocions com ella, tot i que les dades electorals indiquen que hi ha 229 dones entre els 567 candidats als comicis d’aquest any, en comparació a les 263 dones dels 677 aspirants a un escó en els comicis de 2020.
Govern d’aliances
Les enquestes, diu Efe, apunten que el Partit Nacional, liderat pel conservador Christopher Luxon, guanyarà els comicis, tot i que haurà de negociar una aliança amb la formació centrista i populista New Zealand First, ja que el seu pacte amb els liberals de l’ACT no li permetin assolir la majoria simple en el Parlament, on es forma govern, que ha ressorgit en aquests comicis captant les simpaties de molts neozelandesos contra les estrictes mesures anticovid imposades pel govern laborista, així com per les seves propostes populistes contra la migració o els trans.
Estralls pel cost de vida
Per fer front aquest problema, els laboristes han promès abordar els temes vinculats “al pa i la mantega” (necessitats bàsiques) amb l’eliminació dels impostos a les fruites i verdures, més subsidis a les guarderies i serveis sanitaris, entre altres.
En contrast, els conservadors ofereixen reduccions tributàries i retallades de la despesa pública, a més d’altres mesures per reduir la inflació.
Pel que fa al greu problema de l’escassetat d’habitatge en el mercat, els laboristes han promès construir uns 3.000 habitatges públics pel 2025, mentre que els conservadors han ofert alliberar terrenys públics i oferir incentius per a la construcció.
La Xina, protagonista
La creixent influència de la Xina a la regió de l’Indo-Pacífic és un dels temes clau d’aquesta cita amb les urnes, una preocupació que ha augmentat des que Pequín va firmar un pacte de seguretat opac amb les illes Salomó l’any passat, que suposa l’enviament de les seves forces de seguretat a petició d’Honiara.
En aquest escenari geopolític, Nova Zelanda, que manté una fèrria política desnuclearitzada, haurà d’estudiar com s’adhereix al pilar tecnològic i d’intel·ligència del pacte Aukus. Aquesta aliança uneix els Estats Untes, Regne Unit i Austràlia, i inclou el desenvolupament i construcció de submarins nuclears en el país oceànic.