Naseiro s’emporta els seus secrets a la tomba

Molt abans que Luis Bárcenas acabés a la presó per l’escàndol de la Gürtel, el primer tresorer del PP, que acabava de sorgir de les cendres d’Alianza Popular, que va saltar a la fama per un cas flagrant de finançament il·legal va ser Rosendo Naseiro. El gallec, nascut a Villalba en una família d’emigrants cubans, va morir dijous passat, el dia de la Hispanitat, als 88 anys sense fer soroll i emportant-se els seus secrets més inconfessables a l’altre món. Naseiro i el partit van salvar-se d’acabar condemnats pel comodí que tenen els poderosos en aquests casos, el defecte de forma. Mai més va obrir boca sobre com havia liderat el finançament del seu partit just quan José María Aznar havia agafat el relleu d’un altre gallec universal, Manuel Fraga.

Unes escoltes de la policia en una investigació per narcotràfic, un delicte que l’actual president del PP coneix bé, van destapar el conegut cas Naseiro el 1990. Ell era un dels principals implicats del presumpte finançament il·legal del partit. La investigació va començar al País Valencià i pel mig també hi eren Eduardo Zaplana, que acabaria com a president de la Generalitat i el seu substitut i futur president de Bancaixa José Luis Olivas.

El jutge va acusar-los de liderar una trama destinada a la concessió de llicències d’obres a canvi de comissions. Naseiro va ser un dels detinguts. L’afer va acabar al Suprem ja que hi havia diputats aforats pel mig. El fiscal els va acusar de conspiració i, de fet, les converses gravades ho demostraven, però no van ser acceptades com a prova.

Després d’allò Naseiro va desaparèixer del mapa públic. Políticament el seu nom va quedar tacat per sempre més. En privat es queixaria que el partit l’havia abandonat a la seva sort. Amb tot, no es podria queixar. Naseiro va viure una vida de luxe en un petit palau al centre de Madrid amb l’única feina de col·leccionar art gràcies a un poder econòmic que no se li suposava pel sou que havia cobrat al PP. Va acumular una de les col·leccions d’art privades més importants de l’Estat espanyol. El 2006 va vendre una quarantena de natures mortes al Prado per 26 milions d’euros. Amb tot, va conservar molt dels seus quadres més valorats al seu domicili.

“Em sorprèn molt que havent citat personalment tantes vegades el senyor Naseiro cap acusació hagi mostrat interès a cridar-lo a declarar, ni tan sols per la curiositat de conèixer per què va transferir fons dels seus comptes de Suïssa als meus”, va escriure Bárcenas des de Soto del Real al jutge Ruz escampant l’allargada ombra de la sospita que sempre va envoltar la figura de Naseiro.