L’informe acadèmic avala un referèndum a Catalunya que pregunti per la independència

“Un referèndum a Catalunya en què voti la ciutadania de Catalunya sobre la independència és possible, viable, legal i pot ser una solució compartida per resoldre el conflicte polític amb l’Estat”. Així de contundent es va mostrar ahir el president Pere Aragonès com a primera conclusió que extreu el govern després d’avaluar en un consell executiu extraordinari l’informe que minuts abans li havia lliurat el Consell Acadèmic per a l’Acord de Claredat sobre possibles vies per a una resolució pactada del conflicte polític amb l’Estat.

El consell defineix cinc grans vies genèriques, totes basades en l’instrument d’un referèndum, que segons el seu president, Marc Sanjaume, té “una gran força política i és àmpliament utilitzat” en aquests casos. Això sí, es pot aplicar condicionada a dos grans criteris: el moment –si s’utilitza per copsar les preferències de la ciutadania d’entrada i iniciar un eventual procés de canvi en l’estatus polític, o per segellar-lo després d’un acord ja tancat– i el ‘demos’, és a dir, a qui es demana opinió, si a la ciutadania de Catalunya o a la del conjunt de l’Estat. Una cinquena via passaria per una combinació de les anteriors, és a dir, que per exemple pugui iniciar el procés un ‘demos’ i tancar-lo un altre. Els experts, en tot cas, creuen que hi ha mecanismes en l’actual marc que permeten qualsevol de les opcions “amb una visió més àmplia i oberta de la interpretació constitucional” –a què va obrir la porta, segons ells, la sentència 48/2014 del TC, ens que veuen “fonamental” en el seu rol d’àrbitre–, i subratllen que les parts s’han de comprometre a negociar per aplicar la resposta majoritària en cas d’un referèndum inicial. En aquest sentit, Sanjaume aposta per una pregunta clara, que hauria de ser “binària”, com en el cas del referèndum escocès.

Aragonès va explicar que, de les cinc opcions, el govern assumirà com a pròpia la primera, que proposa “consultar la ciutadania de Catalunya sobre la conveniència que el Parlament iniciés un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l’Estat”. “És la manera més clara, concloent i diàfana de conèixer l’opinió de la ciutadania”, defensa el president, per a qui “és un referèndum a l’escocesa, en definitiva”. A fi d’aterrar aquest principi, Aragonès encarregarà un informe jurídic específic a l’Institut d’Estudis per a l’Autogovern perquè assenyali la canalització concreta que pot tenir en el marc legal. Si el resultat en aquest referèndum inicial fos favorable a la independència, el president assegura que s’hauria d’“iniciar el camí” per a la seva implementació de manera acordada, cosa que “es pot fer de moltes maneres”, si bé per a ell “la interlocució entre governs i cambres parlamentàries és el que tindria més sentit”. És a dir, que la culminació de la independència s’assolís per mitjà d’un acord entre governs o parlaments, tal com es va pactar en el referèndum escocès del 2014. “La resta d’opcions no són les del govern”, aclaria.

Aragonès creu que no caldria una votació al conjunt de l’Estat per aprovar una reforma constitucional a fi de culminar el procés si així es fixa en un acord polític previ. S’agafava, en aquest sentit, al punt 5.1.2 de l’informe, que afirma que han de poder participar els dos ‘demos’ en el procés, el català i l’espanyol, però diu que aquesta participació pot ser “raonablement asimètrica” per evitar el problema de les “minories persistents”. “Per exemple, la participació de la ciutadania de Catalunya pot ser més directa i la de la ciutadania espanyola es pot canalitzar a través de mecanismes més representatius”, assenyala el consell, que conclou: “De fet, és poc habitual en política comparada que els dos demoi tinguin una participació simètrica per via de referèndum”. En tot cas, al matí, Sanjaume havia admès que la jurisprudència constitucional ara porta de manera “gairebé inevitable” a un referèndum a tot l’Estat si es vol reformar la Carta Magna, que és el propòsit que assenyala la primera via proposada, la que el govern s’ha fet seva. El mateix Sanjaume, això sí, alertava ja que això podria suposar un “bloqueig”, més que una resolució del conflicte, i que podria consagrar la “tirania” de la majoria estatal sobre la minoria catalana.

El president va deixar clar que el document en cap cas ve a posar sobre la taula “condicions noves” en les converses per a la investidura de Pedro Sánchez, ja que segons ell la proposta “va molt més enllà”. Això sí, creu que pot ser un material “molt valuós” per continuar avançant en la negociació amb l’Estat. “Depèn de com vagi ara hi haurà una oportunitat immediata per utilitzar-lo”, sentenciava, mentre lloava el document perquè és “ric en propostes” i té “voluntat inclusiva”.

Aragonès ha suggerit als acadèmics que es trobin de manera individualitzada amb els grups parlamentaris per exposar-los l’informe, i va anunciar que convocarà una mesa de partits a Catalunya després del debat d’investidura de Sánchez per exposar les conclusions que el govern treu del document i la proposta que es fa seva. En tot cas, deixa la porta oberta a “escoltar” els altres grups si opten per defensar alguna de les altres quatre vies que inclou.