Netanyahu, protegit per Biden
El president dels EUA defensa que l’horror a l’hospital va ser cosa dels palestins
Diu que Israel accepta permetre l’entrada d’ajut humanitari a la franja des d’Egipte
Les protestes al món àrab compliquen la potencial ofensiva terrestre
Malgrat tot, Israel continua sent el 52è estat dels EUA. Joe Biden, que aterrava ahir a Terra Santa, va deixar-ho clar només de baixar de l’Air Force 1. “Els nord-americans ploren amb vosaltres”, li deia el cap de la Casa Blanca al primer ministre israelià. “El món civilitzat” s’ha d’unir contra Hamàs, li va respondre Benjamin Netanyahu. Mentrestant, la xifra de víctimes mortals a la franja de Gaza s’enlairava més enllà de les 3.200. En menys de dues setmanes.
La visita del president dels EUA va protegir ahir Israel d’una caiguda en l’opinió pública global que hauria pogut ser encara pitjor. La trobada es produïa poques hores després que l’hospital Baptista de Gaza es convertís en la fi del món. L’atac contra la instal·lació havia deixat centenars de morts, una sensació de pànic que s’escampa per tot l’enclavament assetjat i una condemna internacional per part, fins i tot, de països àrabs els governs dels quals apropaven posicions amb Israel. Però ahir Biden va aparèixer al costat de Netanyahu defensant la tesi del seu govern. Veure el president dels EUA al·legant que la desgràcia de l’hospital havia anat a càrrec de les milícies palestines –“Sembla que han estat els de l’altre equip”– va amplificar la confusió que les autoritats israelianes havien estat interessades a provocar.
L’impuls que Biden ha ofert a Israel, on la vida de la població al centre del país ja torna a la normalitat, no canvia les coses a Gaza, almenys de moment. El president nord-americà va anunciar que Israel havia acceptat permetre l’entrada d’ajuda humanitària bàsica com ara aigua, menjar i medicines al sud de la franja des d’Egipte. Ara falta que l’anunci es materialitzi, ja que no va concretar quan.
Milions de palestins a dins i fora de l’enclavament no es treuen l’horror de la retina. Les imatges enregistrades a l’hospital Baptista poques hores abans de l’hecatombe circulen entre els palestins. S’hi veuen desenes d’infants jugant a la zona recreativa de l’hospital, on s’organitzaven activitats perquè els més petits poguessin ser-ho entre bombardejos.
Encara no s’ha pogut confirmar l’autoria de l’atac, però el gruix del món àrab s’avança i en culpa Israel. Ahir es van registrar protestes –algunes de multitudinàries– a Cisjordània, on els palestins d’aquest territori ocupat van fer vaga. També se’n van fer a Líbia, a l’Iraq, a Kuwait, a Qatar i al veí Líban, on el mateix Hezbol·là convocava moltes de les manifestacions. La frustració contra la impunitat del règim israelià s’escampa per la regió, i a Israel hi ha qui creu que això pot empetitir la finestra perquè Israel faci una ofensiva terrestre contra Gaza, on també hi va haver manifestacions. Malgrat la situació de desesperació als hospitals que encara funcionen, desenes de doctors van apartar-se dels pacients i van fer una marxa suplicant la fi dels bombardejos israelians.
Continuen els bombardejos
Fora dels hospitals, la misèria. Els míssils continuen caient a tota la franja. “Han bombardejat escoles d’UNRWA on es refugien milers de persones”, va dir ahir Raquel Martí, directora de l’organització a l’Estat espanyol. “Però també assistim a una crisi de salut pública. Molta gent està bevent aigua contaminada, fins i tot aigua salada, i començarem a veure malalties infeccioses.”
Violència impune
El discurs de l’odi practicat per múltiples dirigents israelians, com ara el president Isaac Herzog, escampa al carrer la perspectiva que tots els residents de Gaza són combatents de Hamàs. A la Cisjordània ocupada, on l’ús i abús del poder que els atorga l’apartheid ja era la norma, els colons augmenten els seus atacs –de vegades mortals– contra els palestins. “La violència venjativa contra els palestins va a més”, va denunciar Yesh Din, un grup israelià de defensa dels drets humans als territoris ocupats. “Dotzenes de colons armats han envaït el municipi de Madama, han pres foc a un vehicle i han llançat pedres a dins de les cases de la gent. Hi havia soldats a l’escena i no han fet res per aturar-ho.” Breaking the Silence, un grup conformat per antics soldats israelians que lluiten contra l’ocupació després d’haver-la conegut des de dins, ho ratificaven: “L’objectiu d’aquesta violència és forçar comunitats senceres a l’expulsió, especialment mentre tots els ulls es posen sobre Gaza.”
La violència va de bracet de la deshumanització. “Com a analista de la regió, segueixo la cobertura de mitjans d’arreu del món des de fa anys”, va dir l’observador Haizam Amirah-Fernández. “Mai abans havia vist una deshumanització ni una banalització del genocidi com la que estic veient aquests darrers dies.”
Occident fa el buit al Líban
La guerra es reclou des de fa més d’una setmana a la franja de Gaza, però els tambors de guerra s’estenen pel Llevant mediterrani. Ahir, múltiples països occidentals, incloent-hi els EUA, el Canadà i França, advertien els seus ciutadans que no viatgessin al Líban i que marxessin del país “mentre encara hi ha vols en funcionament”. De fet, algunes aerolínies ja han començat a suspendre i cancel·lar vols cap a Beirut o que feien escala a la capital del Líban. Fins i tot l’aerolínia nacional libanesa, Middle East Airlines, feia un anunci en la mateixa direcció. Els Estats Units van posar el nivell d’alerta al màxim. Això passava hores després que multituds frustrades pel paper d’Israel i pel suport de la Casa Blanca es manifestessin davant de l’ambaixada dels EUA al Líban. França, que històricament s’ha presentat com a guardiana del país del cedre, desaconsella el Líban. París no vol que cap francès hi viatgi a menys que sigui “imperatiu”.
