Les bombes, el dolor i el mur humanitari no s’aturen
“Hi ha cap poder al món capaç d’aturar-ho?” Amb aquesta pregunta i l’etiqueta “crims de guerra”, la Mitja Lluna Roja feia anit una crida desesperada. Una altra crida desesperada. Segons aquesta entitat mèdica, que gestiona l’hospital Al-Quds de la ciutat de Gaza, les autoritats israelianes havien enviat una advertència que l’edifici podia ser bombardejat. L’hospital, expliquen els seus gestors, atén més de 400 pacients i refugia 12.000 persones que han fugit de casa seva per sentir-se més segures entre les parets del centre.
“Instem la comunitat internacional perquè actuï de manera urgent i eviti una catàstrofe com la de l’hospital Baptista”, deia la Mitja Lluna Roja, amb referència al controvertit atac amb centenars de víctimes mortals contra un centre mèdic a Gaza, l’autoria del qual continua en disputa. “Evacuar és impossible”, diuen fonts de l’organització en declaracions a El Punt Avui.
Més al sud, les úniques bones notícies que havien d’arribar a la Franja de Gaza no ho van fer. La presència a Egipte d’António Guterres, secretari general de l’ONU, no va ser suficient perquè les parts implicades, sobretot Israel, fessin possible l’entrada de vint camions amb càrrega humanitària. A dins del sector existeix el consens que els vint camions són lluny de ser una aportació digna per a la situació actual d’un territori on han caigut més de 10.000 bombes. Consideren que una població amb més de dos milions de persones que fa dues setmanes que no reben les provisions bàsiques per fer la vida possible necessitaria, pel cap baix, cent camions diaris.
El president dels EUA, Joe Biden, va anunciar ahir al vespre que l’ajuda podria accedir a Gaza durant el cap de setmana. Biden va assegurar que “l’asfalt [que dona accés a Rafah] ha de ser pavimentat de nou perquè està en molt mal estat”, cal intuir que a causa dels bombardejos israelians. És la tercera vegada que els Estats Units anuncien que l’arribada d’ajuda humanitària a Gaza és imminent.
La descàrrega de míssils que sobrevolen el cel de Gaza sense parar des de fa catorze dies ha provocat gairebé 4.000 víctimes mortals al petit enclavament, i ha afectat també bona part del teixit d’infraestructures que sostenen el territori. “Aquest atroç càstig col·lectiu ha d’acabar”, deia a les xarxes socials Paula Gil Leyva, cap de Metges Sense Fronteres a l’Estat espanyol. “Hospitals, clíniques i ambulàncies no poden continuar sent un objectiu bèl·lic.” L’ONG va denunciar que les persones ferides estan “en risc de morir en qüestió de poques hores” a causa de la impossibilitat de rebre atenció mèdica que provoca el setge total aplicat per Israel.
Alliberades dues ostatges
El portaveu de la branca militar de Hamàs, Abu Obeida, va anunciar ahir l’alliberament de dues ciutadanes nord-americanes “per motius humanitaris” després de la mediació de Qatar. Les ostatges alliberades són una mare i una filla, segons va confirmar l’oficina del primer ministre israelià en un comunicat, residents a l’estat d’Illinois, als Estats Units, i que havien viatjat a Israel a visitar uns familiars al kibutz Nahal Oz, al sud del país. Les ostatges, segons ha detallat el Ministeri d’Afers Estrangers israelià, han estat traslladades a la frontera israeliana a través de la Creu Roja i s’han dirigit a una base militar al centre d’Israel.
A Egipte, milers de persones van participar en protestes de suport a Gaza. N’hi va haver al Caire, així com a la banda egípcia del pas de Rafah, on centenars de persones van mirar de fer pressió perquè es resolgués la paràlisi humanitària. Al front nord d’Israel, el contingent internacional de soldats coordinat per l’ONU que conté les tensions a la frontera israelianolibanesa continua atent als esdeveniments. Ahir, una publicació de l’Agència de Notícies Nacional del Líban va advertir de la incursió al país de dos avions de guerra israelians. Els jets militars haurien penetrat l’espai aeri libanès gairebé fins als suburbis de Beirut.
