Bac de Roda, cap dels miquelets durant la guerra de Successió espanyola

La guerra de Successió va marcar un abans i un després en la història del nostre país. Els catalans van perdre les llibertats col·lectives i individuals i van ser sotmesos a l’autoritat castellana. Però les heroïcitats de molts dels nostres avantpassats ens permeten recordar, avui dia, aquella derrota dempeus i amb dignitat. Aquesta és la història d’un d’aquests herois que tal dia com avui de fa 310 anys va morir executat a mans borbòniques.

Francesc Macià i Ambert, conegut com Bac de Roda, va néixer a Sant Pere de Roda, actual poble de Roda de Ter, el 28 de maig de 1658. Fill d’Onofre Macià, del mas Macià, i d’Escolàstica Ambert, de Vic, als 14 anys va casar-se amb la pubilla del mas Bac de Roda, una masia del municipi de les Masies de Roda, que avui dia és protegida com a bé cultural d’interès local, i que va donar nom al nostre protagonista.

El seu vincle amb les armes va començar l’any 1684, quan es va allistar com a voluntari de les lleves que es van fer per aturar els exèrcits que havien envaït part de Catalunya en la guerra entre Espanya i França pel domini dels Països Baixos. Durant aquesta etapa, va arribar a ser capità de fusellers. Però les seves grans gestes van tenir lloc sobretot durant la guerra de Successió espanyola. L’any 1701, en esclatar el conflicte, Bac de Roda va significar-se com un guerriller de la facció paramilitar coneguda amb el nom d’“els Vigatans”, que va aixecar-se enfront de Felip V. Entre els membres d’aquesta unitat hi havia noms destacats com Jaume Puig, conegut com el Castellnou de Perafita; Carles de Regàs i Cavalleria, o el mateix general Josep Moragues. Els Vigatans formaven part de les diverses guerrilles de miquelets que actuaven a l’interior del país, i Bac de Roda, des de l’any 1703 i fins a la seva mort, va erigir-se en un dels comandants. Des d’aquesta posició, va protagonitzar diverses fites heroiques, com la defensa de la plana de Vic en la batalla del Congost (19 de juliol de 1705), fent de patrulla per les fronteres d’Aragó i València, o defensant Barcelona l’any 1706 fent aixecar la trinxera que les tropes borbòniques tenien a l’altura de Santa Madrona, prop de Montjuïc. Però d’entre les seves gestes destaca especialment la signatura del Pacte dels Vigatans (17 de maig de 1705). Aquest pacte, adoptat a Santa Eulàlia de Riuprimer, va ser el preludi del posterior Tractat de Gènova. La companyia va atorgar poders als dos emissaris, Domènec Parera i Antoni de Peguera, per negociar un tractat d’aliança amb Anglaterra en nom dels catalans. Els miquelets es comprometien a alçar-se en diverses companyies i a reconèixer l’arxiduc Carles d’Àustria com a sobirà, a canvi que Anglaterra defensés les constitucions de “la noble nació catalana” i subministrés tropes i armes. D’acord amb aquest document, el 20 de maig d’aquell mateix any, els dos emissaris van viatjar a Gènova per tancar el pacte. Aquest acord de col·laboració entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Anglaterra va acabar constant de 16 clàusules que anaven des d’aspectes militars fins a financers. El 22 d’agost les tropes de la Gran Aliança van desembarcar a Barcelona per prendre la ciutat, l’arxiduc Carles va jurar les constitucions i va ser proclamat rei. Els caps dels Vigatans van ser honrats amb títols militars i van ser convertits en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Sota aquest nom van participar, entre d’altres, en la primera i la segona ocupació de Madrid, en la batalla d’Almenar i en la de Saragossa. Bac de Roda va ascendir l’any 1709 a coronel i va ser el responsable de dirigir un grup de fusellers que va fer que es retiressin els francesos provinents de l’Empordà. Però la mort de l’emperador Josep I, del Sacre Imperi Romanogermànic (17 d’abril de 1711) ho va canviar tot. Carles va ser proclamat successor, i això va fer diluir l’interès de l’arxiduc per la monarquia hispànica. A poc a poc les tropes de la Gran Aliança van començar un progressiu replegament. Els Vigatans van haver de tornar a aixecar partides de guerrilles, però cada vegada en una situació més difícil. Finalment, l’11 d’abril de 1713 es va signar el Tractat d’Utrecht, que posava fi a la guerra per part de les tropes aliades i abandonaven Catalunya. Quatre mesos més tard, les tropes borbòniques van vèncer els Vigatans i l’expedició del Braç Militar d’Antoni Francesc de Berenguer i de Nonell. Osona va ser ocupada, cremada i sotmesa a control borbònic. Bac de Roda va poder escapar a les muntanyes i es va amagar al mas Colom, però un antic amic seu el va acabar delatant. Roda va ser fet presoner i executat a la forca sense judici previ, juntament amb altres miquelets. D’altra banda, el delator, Josep Riera, va acabar sent capturat pels austriacistes i penjat en una forca com a traïdor i persona vil el 15 d’abril de 1714.

Actualment podem trobar a la via pública diverses mostres de record, com el bust que hi ha al seu poble natal, la làpida commemorativa de Vic o el nom d’un carrer de Barcelona. També se n’han fet diverses obres literàries, com la balada En Bac de Roda, recollida per Manuel Milà i Fontanals.