Un centenar de juristes encapçalen un manifest a favor de l’amnistia
Consideren que la mesura és necessària “per normalitzar la situació política entre Catalunya i l’Estat”i demanen que acabi la “campanya de desestabilització organitzada per la dreta”
Un centenar de juristes, entre els que hi ha el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, el catedràtic de Dret Processat, Jaume Alonso-Cuevillas o el professor de Dret Constitucional Joan Ridaó, encapçalen un manifest a favor d’una Llei d’Amnistia que consideren “necessària” i per denunciar i demanar que acabi la campanya de “desestabilització organitzada per la dreta, en totes les seves facetes socials, política i judicial”.
Amb el lema J uristes per l’Amnistia, la Democràcia i la Convivència, els signants esperen que més advocats i juristes se sumin al manifest que volen remetre a les institucions europees.
El manifest coincideix amb el ple que ha debatre el text contra l’amnistia presentat per vuit vocals del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). En aquest sentit, els juristes acusen al CGPPJ de no “assumir la seva realitat caducada i contrària a la norma” i de “fer posicionaments polítics aliens a la seva funció sobre futuribles textos polítics i sobre la situació política com si d’un partit es tractés”.
Els juristes acusen al PP de tractar de “generar artificiosament un problema jurídic i recorden que fa cinc anys que bloquegen la renovació del CGPJ.
Insisteixen que “la Constitució no prohibeix l’amnistia” perquè opera sobre “les conductes” però sí els indults generals que afecta a condemnes penals fermes i recorden que aquesta i altres figures jurídiques equivalents són utilitzat arreu per “afavorir la reconciliació social i contribuir al restabliment de les relacions normals en la vida d’un país”. . de las relaciones normals en la vida de un país.
La amnistia, en aquest cas, defensen els juristes, “no suposa la despenalització d’una conducta sinó l’aplicació excepcional de una institució jurídica per normalitzar una situació conflictiva de les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat després de les tensions independentistes de la passada dècada”. Unes tensions, opinen els signants del manifest, que s’han anat reduint en els últims temps “gràcies als esforços de la societat catalana i espanyola” i que amb l’amnistia i altres mesures “podrien desaparèixer definitivament”.
