LA CRÒNICA
L’oblit no és una opció per a una democràcia
Una col·lega argentina va preguntar a la professora de ciència política de la Universitat de Salamanca, Elena Martínez Barahona, per què a l’Estat s’adjectiva el concepte memòria a propòsit de les dues lleis, la del 2007, la llei de memòria històrica, i la del 2022, la llei de memòria democràtica. “Nosaltres parlem de polítiques de memòria i de memòria, però vosaltres hi afegiu un cognom.” La politòloga no va saber què contestar. A Finlàndia, més de cent anys després de la seva guerra civil (1917-1918) encara ara hi ha cert debat per com anomenar una “guerra entre germans” o “la revolució”, segons va explicar el professor Jussi Pakkasvirta.
L’Argentina, com a cas resolt, i el d’Espanya, com el seu anvers, amb un tercer, el contraexemple de Finlàndia, van centrar la taula rodona de la tarda de la I Jornada sobre Memòria i Justícia, iniciativa de la Càtedra Cultura Jurídica, ahir a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG). El moment era oportú, tal com va apuntar el catedràtic de ciència política de la UdG, Salvador Puig Martí. Al matí s’havia abordat els judicis a les juntes militars a l’Argentina, “un cas paradigmàtic, pioner”, amb un dels seus protagonistes: Ricardo Gil Lavedra, que va ser membre del tribunal que va jutjar les juntes militars.
La semàntica sempre ha estat present en el debat de la memòria, sense afegits; ni adjectius ni cognoms. La professora Elena Martínez Barahona, desgranant el preàmbul –als politòlegs els interessen els preàmbuls de les lleis perquè és on hi ha la intenció política– de la llei de memòria democràtica del 2022, va voler subratllar en vermell l’última frase d’un paràgraf que inclou expressions com ara “cop d’estat”, “la Guerra d’Espanya” i la “dictadura franquista”. La frase final –per la politòloga se n’haurien de confeccionar camisetes– diu textualment: “L’oblit no és una opció per a una democràcia.”
“No sempre hi ha hagut amnèsia”, va començar la seva intervenció el director del Mume, Miquel Aguirre, tot recordant que abans del 1945 en el relat únic es parlava de “cruzada” i “hordas marxistas” amb voluntat de deshumanitzar el contrari. Quan Franco es treu l’uniforme militar, el relat se suavitza. Per combatre el pacte de silenci de la Transició, cal l’educació en memòria, tal com va remarcar Aguirre, des d’una òptica allunyada del debat “emocional, passional i no científic”. “És l’educació en els fets per transmetre valors”, va afegir-hi.
Als joves estudiants de dret que ahir eren a la sala, tan lluny els queda l’Argentina de Videla com l’Espanya del 1970, que va detenir i portar a Via Laietana el sindicalista de la SEAT Carles Vallejo. Potser per això els ponents els van parlar de documentals i de pel·lícules, d’El silencio de otros (2018) i d’Argentina, 1985 (2022).