política
El govern reclamarà finançament propi i impostos
El govern reclamarà a l’executiu de Pedro Sánchez un finançament “propi, específic, singular” per a Catalunya, en paraules del president Aragonès, en el marc dels acords d’investidura amb el PSOE per tirar endavant la legislatura espanyola. L’objectiu és sortir del règim comú de finançament autonòmic com reconeix el mateix president.
Ho va anunciar ahir després de la reunió extraordinària del Consell Executiu de la tarda al Palau de la Generalitat per posar fil a l’agulla al desenvolupament dels acords de legislatura a l’Estat. Aragonès va recordar que la majoria de catalans es mostren a les enquestes favorables a un concert econòmic o a un finançament que deixi endarrere el dèficit fiscal que pateix el país i, des d’aquest punt de partida, va anunciar una campanya de trobades amb els actors polítics, socials i econòmics del país per fer un “front comú” que permeti plantejar amb força aquesta reivindicació davant el govern de Sánchez. La proposta es farà pública en un màxim de tres mesos. L’executiu ha encarregat a la consellera d’Economia l’elaboració del document abans de tres mesos per incloure-hi el traspàs de tots els tributs estatals a la Generalitat. La Generalitat es convertiria en l’autoritat tributària del país, des de la recaptació fins a la inspecció, i amb capacitat de regular els impostos. Quan ahir se li va plantejar que el PSOE reitera que Catalunya no tindrà un model propi de finançament, Aragonès va admetre que serà una negociació “intensa i complexa” però va recordar que el govern de Sánchez també va rebutjar els indults, la derogació de la sedició i l’amnistia.
En referència al front comú social que buscarà per tenir força negociadora, Aragonès va concloure que el finançament és “una reivindicació àmpliament compartida a Catalunya”: “Treballarem per anar-hi molt acompanyats, molt ben acompanyats.”
Decidir les inversions
En segon terme, Aragonès també va posar sobre la taula l’impuls dels mecanismes que permetin que la Generalitat assumeixi l’execució de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya per mitjà, per exemple, d’encomandes de gestió. Tal com s’inclou en l’acord d’investidura del PSOE i ERC, aquest mecanisme ha de permetre que la Generalitat decideixi les inversions que s’inclouran anualment en el pressupost general de l’Estat pel que fa a Catalunya, així com les fórmules de compensació en cas que no s’executin els diners.
Acord polític per votar
El govern reitera que aquesta legislatura espanyola també ha de ser la de la “solució política” al conflicte entre Catalunya i Espanya i recorda que, en els acords d’investidura, el PSOE admet que el nucli de la qüestió és el conflicte de sobirania i el reconeixement nacional de Catalunya. A final de la legislatura que ara s’obre, avisa Aragonès, s’han d’haver acordat “les regles del joc” de la votació sobre el futur polític de Catalunya, un plebiscit que el govern vol que sigui un referèndum d’autodeterminació. “L’Estat també haurà de fer propostes i es compromet a buscar una solució”, recorda Aragonès dels acords d’investidura. Referèndum, reconeixement nacional, finançament propi i recaptació d’impostos són explícitament en l’acord entre el PSOE i Junts.
Legislatura pendent
Sobre l’avenç en aquestes qüestions clau i la possibilitat que ERC acabi retirant el suport al govern espanyol, el president de la Generalitat va avisar que “els acords han d’avançar, els compromisos s’han de complir. El desplegament i compliment dels acords determinarà la continuïtat de la legislatura”.