Política

Memòria en femení

La regidora present

Obrera de la CNT, Casilda Sagarruy substitueix l’edil Lluís Trias a l’Ajuntament de Girona el novembre del 1937

Assumpció Vila traça el seu relat vital a la revista de Sarrià

No alça la mà per intervenir en els plens de l’Ajuntament de Girona durant la guerra, però el seu nom apareix anotat a les actes, certificant així la seva assistència a les reunions en representació de la CNT. La seva signatura és feta amb lletra rudimentària, pròpia de qui ha hagut de deixar les aules massa d’hora. Als 13 anys ja treballa a la fàbrica L’Aurora de Pedret.

Casilda Sagarruy Sagarruy (Sarrià de Ter, 1908 - Castres, França, 2000) és la petita dels sis fills que van tenir el matrimoni format pels cosins Josep Sagarruy Vidal i Basília Sagarruy Benach, i la família desconeixia que havia estat regidora amb 29 anys: “Deia que el polític era el marit, Emili Ros, i no ella”, assegura Assumpció Vila, presidenta del Consell Social de la UdG i coordinadora de la revista Parlem de Sarrià que ha seguit l’empremta de Casilda Sagarruy en arxius, padrons, registres i actes municipals i en la memòria familiar. No va tenir un pes rellevant significatiu més que el de substituir el regidor Lluís Trias el 26 de novembre del 1937, fa 86 anys. L’historiador Josep Clara assenyala que més del 80 per cent dels regidors del temps de guerra eren inexperts, però que es van adaptar a la gestió municipal. “Per les fotografies dels dos durant els anys trenta, es percep que són joves entusiastes, amb ganes de capgirar la situació en un context molt il·lusionant”, hi afegeix Assumpció Vila. En aquest sentit, la recerca sobre Casilda Sagarruy Sagarruy posa en valor “l’exili obrer”, tal com defineix Vila la vida senzilla i treballadora del matrimoni i alhora la dificultat d’investigar-lo: “Ni l’arxiu de la CNT ni l’arxiu Midi-Pyrénées tenen informació del matrimoni del seu pas per algun camp del Rosselló”, escriu Vila.

Casilda Sagarruy Sagarruy va treballar també a la fàbrica Grober del pla del Mercadal de Girona quan L’Aurora va entrar en crisi. És l’any 1930. Tres anys més tard, el 19 d’agost del 1903, es casa amb Emili Ros Vilar (1907-1976) i viuen al carrer Hortes, número 24 de Girona. Segons el cens del 1936 de Girona, l’Emili és picapedrer, mentre que la Casilda no declara tenir cap ofici. En el perfil que Assumpció Vila ha publicat en l’últim número de la revista Parlem de Sarrià que es presentarà aquest dijous a les 18.30 h a la biblioteca Emili Xargay, es diu: “Casilda Sagarruy és una dona de caràcter i, com tots els treballadors de la seva generació, no ha tingut gaire oportunitat per estudiar, però sí que és una persona amb criteri”. Assistirà a tots els plens fins que, amb la marxa de l’alcalde Pere Cerero, el 25 de gener del 1939, i amb la guerra ja perduda, emprèn també el camí cap a l’Estat francès. Se’n van amb el marit i un nebot, Josep Bosch Sagarruy, militant anarquista. A Castres, l’Emili va treballar de picapedrer i la Casilda, feinejant en cases.

L’any passat, Assumpció Vila va localitzar al cementiri de Saint Roch a Castres, les restes de Casilda Sagarruy i Emili Ros, “una tomba de marbre amb la foto dels dos”: “Malauradament, es troba en mal estat, ja que ha cedit i s’està torçant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.