conflicte bèl·lic al pròxim orient
La segona extensió de la treva entre Israel i Hamàs, una fita possible
Centenars de globus de color taronja s’enlairaven al cel ahir de Tel-Aviv. Era el cinquè dia de treva, desenes d’infants han estat posats en llibertat per part de Hamàs, però encara no se sap res del nadó pèl-roig que anit s’homenatjava a la plaça del Museu d’Art de Tel-Aviv, ara coneguda com “la plaça dels ostatges”. “No en sabem res, d’ell”, va dir en declaracions a El Punt Avui Edith Silberman, bestia de l’infant. “Hamàs diu que en Kfir [com s’anomena l’infant segrestat] no és a les seves mans”, va lamentar desconsolada i sense poder aturar les llàgrimes.
Situacions com les d’aquesta família, i concentracions com les que es continuen produint a “la plaça dels ostatges”, demostren que la societat civil israeliana vol anar molt més enllà dels sis dies d’alto el foc –arriben a la seva fi aquesta nit– que hi ha ara per ara acordats. El rescat de tots i cada un dels ostatges és un consens transversal que passa per damunt, ni que sigui per uns pocs dies, de l’objectiu declarat dels governants israelians: bombardejar Gaza fins eliminar el darrer membre de Hamàs i fins a sotmetre dos milions de persones a través de la violència.
La diplomàcia i la pau van vèncer ahir per cinquè dia consecutiu i això va obrir la porta a més alliberacions, tant de presos palestins com de captius israelians, la majoria dones i infants. Benjamin Netanyahu, que té enormes temptacions de reprendre l’ofensiva contra la Franja de Gaza, sap que no pot desaprofitar l’ocasió de salvar vides innocents si no vol acabar d’ensorrar una legitimitat política que només li servirà –segons manifesten la majoria d’israelians– per pilotar el país fins al darrer dia d’aquesta guerra. “El país té l’obligació de completar el retorn dels ostatges. Primer, d’infants i de dones. Després, tothom; sense cap excepció”, va dir Netanyahu.
Reunió a Qatar
Les declaracions del primer ministre, que sap que la seva supervivència política surarà tant com ho faci el seu bombardeig contra la Franja de Gaza, arribaven poc més tard que se sabés la reunió que mantindrien a Qatar els màxims responsables de la CIA i del Mossad, les agències d’intel·ligència nord-americana i israeliana, respectivament, amb els màxims dirigents d’aquest país àrab, mediador principal de l’actual alto el foc. Segons van informar algunes fonts, la reunió serviria per explorar possibilitats de dur la treva inclús més enllà dels dos dies que ja se li han afegit. Si això es concretés, i després d’haver aconseguit la llibertat de dones i d’infants, els nous col·lectius d’ostatges que podrien ser alliberats serien la gent gran, els ciutadans que estaven servint com a reservistes o les dones soldat, així com els cadàvers de captius morts. A Gaza, dos milions de persones veuen passar les hores amb l’angoixa de saber que cada cop queda menys perquè els líders israelians els bombardegin les cases, els carrers, les escoles, els hospitals i tot allò que conforma el seu distòpic racó emmurallat del món. Els suposats objectius militars d’Israel per eliminar Hamàs també l’han dut a fer miques múltiples biblioteques.
El petit espai temporal entre bombardejos, però, permet visibilitzar la urgència. Els experts asseguren que la Franja necessita 1.000 camions amb ajuda humanitària al dia per recuperar-se del dany causat per 49 dies de tones de plom caient des del cel. Els camions que feien falta cada dia en temps de suposada pau per fer-hi la vida possible eren 500. Durant la guerra, Israel ha permès l’entrada d’entre 0 i 50 camions diaris.
Pressió internacional
Continua la pressió internacional perquè l’alto el foc esdevingui permanent. El secretari general de l’ONU, António Guterres, és un dels líders que més pressió exerceix. Ahir va afirmar: “El poble palestí travessa un dels episodis més foscos de la seva història.” Però Guterres està molt sol.
