De la clandestinitat a Pizarro

Militant des que tenia 16 anys, Tristany –que ara en té 81– explica que està acostumat a veure-les de tots colors. “Vaig estar un mes al soterrani de Via Laietana i set anys a la presó, tres a la Model i quatre al penal de Burgos, crec que podré aguantar un acte del Partit Popular”, ironitza abans de participar a la sèrie En el míting equivocat de l’AVUI.CAT. Però tot i estar avesat a la duresa de la clandestinitat i la dictadura, les paraules de Manuel Pizarro, número dos del PP, l’enerven i acaba confessant: “M’emprenyo”.
A la sala d’actes de l’Hotel Barceló Sants, plena a vessar, s’hi barregen perfums cars i banderes espanyoles, que el públic fa onejar mentre crida “¡A por ellos oe, a por ellos oe!”, com si fossin en un camp de futbol. Joan Garcia Tristany, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds i “republicà des de sempre”, discrepa de tot el que se sent pels altaveus: el concepte de família –“Els homosexuals han patit molt i han de continuar sortint de l’armari”–, la distribució de la riquesa –“Els impostos que paguen aquells que tenen més diners no es poden abaixar”– i l’exaltació de la nacionalitat espanyola –“No han parlat ni un segon en català”.

Nega amb el cap: “Tot això és populisme”, “Més programa i menys mentides, que ja van perdre les anteriors eleccions per mentiders [11-M]”.