Felip VI obvia l’amnistia

La investidura és una funció teatral que reserva al rei un paper sense text, així que el sobreactuat rictus enfadat de Felip VI en la presa de possessió de Pedro Sánchez va ser alhora el seu mitjà i el seu missatge. L’obertura solemne de la quinzena legislatura al Congrés davant dels diputats i senadors, en canvi, oferia ahir al rei el primer paper oficial amb text des del registre de la llei d’amnistia que ell haurà de firmar –com en el seu dia va firmar els indults– i va obviar tant l’oblit penal com la violència al carrer Ferraz protagonitzada per manifestants de la ultradreta. Amb el PP i Vox deslegitimant Sánchez pel pacte amb ERC i Junts, Felip VI va tenir el gest de “felicitar” el nou i reelegit president davant d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal tot desinflant la coartada dretana de la il·legitimitat. Com ja succeeix en la tanda de consultes a La Zarzuela, Felip VI va comprovar que els socis de Sánchez el tornaven a plantar i, a més de l’absència dels de Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts), ERC, EH Bildu i el BNG van fer públic el manifest No tenim rei, en què denuncien la monarquia com una “institució anacrònica” i “incompatible amb principis democràtics essencials pel fet de ser hereditària i vitalícia” i “imposada pel dictador Franco”. “La nostra obligació, l’obligació de totes les institucions, és llegar als espanyols més joves una Espanya sòlida i unida”, va sentenciar el monarca davant dels diputats i els senadors del PSOE, Sumar, Podem, el PP, Vox i el PNB.

Era la tercera obertura solemne de legislatura que protagonitza en el seu regnat –l’última va ser el 3 de febrer del 2020 amb Unides Podem amb ministres als bancs blaus– i el rei vivia més que mai sota la lupa perquè l’incendi dels carrers –que Vox anomena “noviembre nacional” i que Esteban González Pons (PP) bateja com “el Maidan espanyol”– ha provocat un fenomen sociològic inèdit a Madrid: els crits i els insults en contra del president Sánchez i l’independentisme conviuen amb ofenses verbals contra Felip VI com ara “Felipe, masón, defiende tu nación”, “Los Borbones, a los tiburones” i “Felpudo Sexto” i materials com ara retallar l’escut monàrquic de les rojigualdas i enarborar-les amb la circumferència retallada.

Aplaudit ahir pels escons del PP i Vox dempeus, Felip VI va reivindicar la Constitució com “la història del gran èxit col·lectiu de la nostra democràcia”: “Una Constitució que estableix la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític com a valors en els quals es basa la nostra convivència democràtica. Uns valors que no estan ancorats en el passat i que s’han de projectar permanentment en el futur.” Amb el pare de la Constitució Miquel Roca a la tribuna, el rei va voler lloar l’origen del “pacte entre espanyols” de la democràcia “no amb nostàlgia” sinó com a “orgullosa i conscient reafirmació de la millor fita”. “Hem d’honorar l’esperit de la Constitució, respectar-la i complir-la”, va afirmar. Si bé tots els diputats del PP, el PSOE, Vox i Sumar el van ovacionar dempeus, Aitor Esteban (PNB) i Ione Belarra (Podem) es van permetre posar-se dempeus i no aplaudir, mentre que Enrique Santiago (IU) ni tan sols es va aixecar i va restar assegut.

Les ires de la dreta les va aixecar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, a qui el PP i Vox li van negar l’aplaudiment pel seu discurs feminista, reivindicador de les lleis socials i d’igualtat –va citar fites com ara la llei del divorci i el matrimoni homosexual però també la fi del servei militar obligatori aprovat per José María Aznar– i amb una cita del poeta català Joan Margarit, rebuda amb esbufecs als escons de la dreta per qui desconeix que el rei li va entregar el premi Cervantes el 2019. “Comprendre és entendre des de fa molt de temps, prou temps perquè allò que s’ha entès ja no sigui exterior, sinó que formi part d’un mateix, del propi caràcter. Comprendre és un entendre que ja no podrà desentendre’s mai”, va dir Armengol tot citant Margarit. Invocar les Corts de Lleó del 1188, època d’Alfons IX, com a precedent del parlamentarisme, lloar que “la majoria parlamentària” de PSOE i l’independentisme “és legítima”, reivindicar “l’Espanya que cultiva la cultura per arribar a la bellesa i que confia en la ciència per progressar” i citar Clara Campoamor, però, va enervar la dreta. “És lamentable i no ens agrada aquesta situació. És el pitjor discurs d’un president del Congrés que he escoltat en la meva vida”, va denunciar Feijóo. “Era un míting i és un govern que neix d’un acte de corrupció i no serem còmplices d’un establishment que calla”, va etzibar Abascal. Si això succeeix amb el rei present a l’hemicicle, la quinzena legislatura oberta ja amb solemnitat albira un anticicló.