ALemanya
Scholz, davant la “remuntada impossible” d’una socialdemocràcia envellida en només dos anys
“El Partit Socialdemòcrata és un partit desmantellat. I malgrat la crisi pressupostària i la crisi de coalició, res no canviarà en el discurs del canceller en el pròxim congrés federal. Un error greu.” Aquest era el diagnòstic del columnista de la publicació alemanya Der Spiegel Sebastian Fischer, un dia abans del congrés federal del partit d’Olaf Scholz. L’obertura de l’esdeveniment amb els delegats és aquest divendres i coincideix amb el segon aniversari de l’arribada al poder de Scholz al capdavant del seu tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals. Va ser el 8 de desembre del 2021 el dia en què la conservadora Angela Merkel va traspassar la cancelleria que havia ocupat durant setze anys a qui havia estat el seu ministre de Finances de la seva darrera gran coalició, el socialdemòcrata Scholz.
La crisi de coalició a què es refereix el columnista és la precipitada pel bloqueig de 60.000 milions d’euros com a conseqüència d’una sentència del Tribunal Constitucional. Afecta el fons per als grans projectes implicats en la transició energètica del país.
Crisi al tripartit
Els socis verds reclamen que s’aixequi, se suspengui o es reformi el fre al deute, mentre que els liberals defensen aferrissadament la contenció de la despesa pública. El forat dels 60.000 milions –a repartir entre quatre anys– ha enfonsat el tripartit en una crisi que no és una més, dins la successió d’entrebancs que acumula Scholz en aquests dos anys. Reflecteix la suma de moltes confrontacions polítiques i econòmiques.
El cas és que si hi ha cap raó per pensar que l’aliança aguantarà dos anys més és, senzillament, que ningú dels implicats no es pot permetre anar de nou a les urnes: els socialdemòcrates de Scholz ocupen la tercera posició en intenció de vot, per darrere de l’oposició conservadora i la ultradreta; els verds els segueixen en quart lloc i els liberals poden quedar fins i tot convertits en extraparlamentaris, ja que es mouen en la corda fluixa del 5 %, el mínim per tenir escons. Si es trenca la coalició, l’única opció per tenir una majoria sòlida sense anar a les urnes seria una gran coalició. Però costa de creure que els conservadors, que van primers, s’oferissin a “salvar” l’afeblit Scholz.
Els comentaris polítics apunten el canceller com a responsable de la situació. El seu tarannà fred no seria el principal problema –es pot veure com una qualitat per mantenir la calma enmig de les tempestes–. Però sí que ho és la seva manca de lideratge i de trobar consens, que van caracteritzar Merkel. També ho és, pel que fa a la crisi pressupostària actual, que malgrat el seu passat com a ministre de Finances no hagués detectat que la “trampeta” de fer servir uns fons creats en la pandèmia per a altres finalitats acabaria bloquejat al Constitucional. El fre al deute està apuntalat a la Constitució alemanya i només es pot bellugar en situacions d’emergència i el suport d’una majoria de dos terços del Parlament. Es possible que pugui interpretar-se com a tal la crisi energètica precipitada per la guerra a Ucraïna en un país fins aleshores fortament dependent dels subministraments russos. Però cal argumentar-ho amb dades verificables. No s’hi val a fer el joc d’intentar traspassar sense que es noti uns crèdits d’una partida a una altra.
Pressupostos i eleccions
Els tres pesos pesants del govern actual –Scholz, com a canceller; el ministre de Finances, el líder liberal Christian Lindner, i el d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck– han quedat en el descrèdit i a sobre es mostren incapaços de pactar solucions. De moment s’admet que els pressupostos de 2024 no podran ser aprovats en el que resta d’any. I el vinent hi ha, a més, eleccions europees i comicis a tres lands de l’est, on les enquestes situen la ultradreta amb opcions d’esdevenir primera força.
