Política
Cafè i il·legalització
El PP admet per fi que es va reunir amb Junts, cinc mesos després de la cita i hores abans de presentar una esmena a la totalitat a l’amnistia que inclou “dissoldre partits” que promoguin referèndums com Junts i ERC
Tellado: “Era un cafè”
Sirera: “Feijóo no en tenia ni idea”
Torres i el PSOE veuen cinisme en Feijóo i es pregunten si Ayuso i Aznar ho saben
L’agenda oficial va portar el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, a visitar ahir el penal franquista de Chozas de la Sierra –municipi anomenat avui Soto del Real–, on desenes de milers de presos republicans van treballar com a mà d’obra esclava per redimir condemnes com a Cuelgamuros, però aquí fent obres igualment faraòniques com la del Pont dels Onze Ulls per al traçat ferroviari Madrid-Burgos. “Estos muros hoy ruinosos / rodeados de misterio (...) no tienen fama ni gloria (...) / mas son testigo elocuente / y evocan enmudecidos / los duros tiempos vividos / en la construcción de este puente”, diu el poema anònim escrit i conservat entre les runes pendents de dignificar com a lloc de memòria al nord de Madrid. El pes de la prosa i la desmemòria, però, aviat es van imposar des d’un hotel de Barcelona i des del registre del Congrés: el PP es veia obligat a admetre, cinc mesos després, que es va reunir amb Junts a l’hotel Alma –els populars Daniel Sirera i Xavier Domínguez amb Albert Batet i Josep Rius– a finals d’agost, i ho feia només hores abans de presentar una esmena a la totalitat contra la llei d’amnistia que inclou reformar el Codi Penal amb un nou delicte de deslleialtat constitucional que obre la porta a il·legalitzar partits que promoguin referèndums. “Tipificant les declaracions d’independència i també els referèndums o consultes il·legals i promovent la dissolució de les organitzacions o les persones jurídiques que incorrin en qualsevol d’aquests delictes”, sentenciava el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. “Estem parlant d’un cafè entre un regidor de Barcelona del PP i un de Junts al qual va assistir també un diputat”, reblava Tellado per justificar la pirueta conceptual d’admetre una vella reunió del PP amb un partit candidat a ser il·legalitzat ara pel PP.
L’admissió de la reunió del PP i Junts –avançada per La Vanguardia– és un gol en pròpia porta dels d’Alberto Núñez Feijóo que posa en qüestió la credibilitat de paraules del passat i la cadena de comandament del present. “Aquesta qüestió no és sobre la taula: no ha estat ni està sobre a taula”, sostenia la secretària general del PP, Cuca Gamarra, el 31 de juliol, pocs dies abans de la cita. “Més que reunió va ser un cafè i prou, perquè aquells dies parlàvem amb molta gent de tota mena que ens demanava què podíem fer per arribar a un acord entre Junts i el PP i evitar que Sánchez continués sent president. I en vaig marxar conscient que era impossible iniciar una negociació amb Junts. Feijóo no en tenia ni idea”, esgrimia ahir un protagonista de la cita, Daniel Sirera, a RAC1. La tesi del cafè per relativitzar l’exploració de la investidura, de fet, va arribar tard a Gènova, i això va fer que Tellado comparegués despullat d’arguments a primera hora en una entrevista a T5. “Desconec aquesta informació. He de negar qualsevol contacte d’aquest tipus”, havia dit Tellado en un comentari que molt aviat envelliria malament. El PP i Junts s’imputen mútuament que la iniciativa de la cita partís de l’altre.
Pena a deslleialtat constitucional
L’esmena a la totalitat del PP i de Vox –ahir vencia el seu termini de registre– era esperada, però els de Feijóo sorprenien no limitant-se a una disposició derogatòria única i adjuntant-hi un text alternatiu amb un capítol afegit a l’article 544 del Codi Penal que crea el delicte de deslleialtat constitucional, amb penes de presó de cinc a deu anys per tal de cobrir els “greus buits” per la derogació del delicte de sedició. I incorpora “imposar la pena de dissolució” –eufemisme d’il·legalització– al partit en qüestió “llevat que la persona jurídica realitzi abans de l’obertura de judici oral actes inequívocs de col·laboració activa dirigits a l’esclariment dels fets i la restauració de l’ordre constitucional; en aquest cas se li imposarà la pena de suspensió d’activitats de sis mesos a cinc anys o pena de multa de sis mesos a cinc anys”. El nou delicte comporta endurir de facto la llei de partits per la porta del costat i és qüestionat pel món jurídic perquè la Constitució Espanyola no és militant (no exigeix adhesió).
PSOE i Junts negocien els decrets
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el PSOE van sortir al pas a denunciar el “cinisme” de Feijóo. “No sé què opinarà Ayuso o Aznar de les reunions... A diferència d’alguns, que ho fan amb transparència, són altres els que enganyen”, ironitzava Torres.
El Senat es prepara ja per acollir el 10 de gener un insòlit ple del Congrés –l’hemicicle està inhàbil per obres als escons– en què el PSOE haurà de derrotar els vets a l’amnistia i convalidar el decret del 27 de desembre de l’escut social contra la crisi (amb el descompte al transport) i el polèmic decret òmnibus 6/2023 del 19 de desembre que suma un article 43 bis a la llei d’enjudiciament civil que, per Junts, amenaça l’amnistia. “El govern està negociant les diferents aprovacions del dia 10 i els decrets seran convalidats. Són decrets urgents i imprescindibles, i confio que aconseguirem els vots. Que paralitza l’amnistia, ho diu Junts, però estem seient amb ells, deixem treballar els equips negociadors en dies que són dies de família i de concòrdia però també de negociació política”, va indicar Torres. “La història reconeixerà que la llei d’amnistia era el que s’havia de fer per la convivència”, va solemnitzar Torres sota la boira de la vella Chozas de la Sierra que espera la cita de la història.