Veneçuela
Maduro recorre al nacionalisme
El president de Veneçuela reactiva la reclamació de l’Essequibo, que pertany a Guyana
El cap d’estat fa servir el conflicte fronterer com a arma del chavisme contra l’oposició interna
El líder veneçolà perd popularitat i no aclareix si serà candidat a la reelecció en les eleccions d’enguany
El 5 de desembre passat, els veneçolans van descobrir com per art de màgia que el seu país era més gran. Els ho va dir el president, Nicolás Maduro. Amb un mapa a la mà, va mostrar que des d’aquell dia Veneçuela sumava al seu territori l’Essequibo, una zona selvàtica que quintuplica en extensió Catalunya rica en petroli, minerals i altres recursos naturals. El problema és que l’Essequibo forma part de Guyana, una excolònia britànica on es parla anglès, es condueix per la dreta i el president, Irfaan Ali, és l’únic mandatari musulmà d’Amèrica.
“Ara sí que recuperarem els drets de Veneçuela”, va dir aquella nit de desembre Maduro tot apel·lant a “la voluntat del poble”. Dies abans, un referèndum convocat fora d’agenda havia determinat que el 95% dels veneçolans, del 50% que havia anat a votar, considerava que l’Essequibo formava part de Veneçuela i estaven d’acord en l’annexió.
L’Essequibo forma part de l’imaginari veneçolà des del segle XIX, quan la Gran Bretanya va ampliar els límits de la seva colònia a Guyana a la recerca d’or i va acabar quedant-se amb el territori complet. El 1899, un laude arbitral va donar la raó a Londres, una decisió que Veneçuela sempre va considerar que havia estat manipulada atesa la disparitat de forces dels contendents. La reclamació territorial va estar adormida durant bona part del segle XX, fins que Maduro va decidir desempolsar-la 124 anys després d’aquella decisió diplomàtica tan qüestionada a Caracas. Els motius són múltiples, i tots beneficien el règim, que aquest any afronta eleccions presidencials i ha vist com els Estats Units, necessitats de cru barat, han decidit aparcar les demandes de més democràcia i han alleugerit les sancions econòmiques que pesaven sobre Veneçuela.
Troballa d’Exxon
Maduro ja ha fet passos concrets per annexionar l’Essequibo. Per llei, va nomenar un administrador militar. També va advertir les empreses petrolieres internacionals que exploten els recursos d’aquesta regió que tenien tres mesos “per posar-se a dret”. La troballa, per part de l’empresa nord-americana Exxon, de grans reserves de cru davant de les costes del territori en disputa van donar a Maduro arguments econòmics a una presumpta apropiació. Guyana ha respost fins ara amb una demanda davant el Tribunal Internacional de Justícia, l’organisme multilateral que hi ha des de fa dècades entre els dos països i que Veneçuela no reconeix. Ha donat, a més, una dimensió inusitada a les freqüents maniobres aèries conjuntes que realitza amb els Estats Units, país que ha aclarit a Caracas que no està al seu costat en aquesta qüestió tan controvertida. El mateix ha passat amb la Xina i amb el Brasil, els dos gegants que més interessos econòmics tenen a la regió.
A mitjan desembre, els presidents Maduro i Ali es van comprometre després d’una reunió a no apel·lar a l’ús de la força. Desactivada, de moment, l’amenaça militar, tota l’atenció està posada ara en l’ús polític que el president ha donat a l’escalada. El govern s’enfronta, per primera vegada en molts anys, a una oposició organitzada amb possibilitats certes de triomf en les eleccions presidencials previstes per al segon semestre del 2024. María Corina Machado, una veterana política d’ultradreta que ha virat cap al centre, va arrasar en les eleccions internes organitzades per l’oposició i es perfila com un rival dur. El govern l’ha inhabilitat judicialment, però Machado va decidir continuar endavant, acompanyada de la seva popularitat. L’Essequibo ha donat ales al govern per perseguir les principals figures de l’oposició, que acusa de donar suport a la posició de Guyana, en el millor dels casos.
Mentrestant, Maduro no aclareix si serà candidat o no. La seva popularitat és baixa després d’anys de crisi econòmica i en el chavisme no descarten iniciar la recerca d’una figura alternativa. L’elegit pel difunt Hugo Chávez per mantenir la flama de la “revolució bolivariana” només ha promès fins ara que aquest serà “un any de grans triomfs” per al govern. Les presidencials ni tan sols tenen data definitiva, mentre Maduro manté la població entretinguda amb el conflicte amb Guyana i busca per tots els mitjans possibles mantenir Machado inhabilitada pels tribunals que controla. El petroli, mentrestant, ha donat una mica d’oxigen financer a l’executiu veneçolà, que no deixa de reinventar-se.