Política

SERGI ALBRICH

CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT JOAN DE LES ABADESSES (ERC)

“Estem cinc a sis i podem fer una oposició fiscalitzadora”

“Estem en una situació d’un cert empat tècnic, però ens sentim molt acompanyats i representants de mitja població”

“Hem de treballar per projectes vistosos, però no pot ser l’única acció de govern, sinó que s’ha de treballar també pel dia a dia”

El cap de l’oposició, que és l’actual director dels serveis territorials de Territori a Girona, reivindica en aquesta entrevista que se’ls tingui més en compte a l’hora de prendre decisions, atenent l’empat tècnic que, segons ell, es va produir en les últimes eleccions municipals. Sergi Albrich assegura que l’habitatge i la dinamització del comerç són dues de les grans preocupacions del seu grup i, sobretot, atendre el dia a dia del poble.

Vostè reivindica l’empat tècnic...
Sí, vam quedar a cent quaranta vots de l’actual equip de govern i, malgrat no guanyar, estem contents perquè en intenció de vot vam guanyar 1,5 punts i ells en van perdre 6 i més de 200 vots.
I això en què es tradueix?
Ens toca fer una oposició constructiva i fer propostes defensant tots els santjoanins i les santjoanines perquè el municipi avanci. Durant aquest primer mig any de mandat, hem fet visibles els principals problemes de l’àmbit municipal.
Posi exemples.
Hem reivindicat que s’actuï a la canonada principal d’abastament d’aigua, ja que un informe tècnic diu que té fissures i pot arrossegar amiant. L’equip de govern va perdre una subvenció per arreglar-la i ara hem treballat perquè hi destini una partida. A part, després d’insistir-hi vuit anys, hem aconseguit que s’enllesteixin els cinc carrers que queden per arreglar del projecte de millora de la vila vella. A més, hem posat l’accent en coses del dia a dia com per exemple que s’actuï en un bloc de cinquanta-sis nínxols del cementiri, que fa molts anys que estan en situació precària. O, per posar dos exemple més, que es tiri endavant una fase de la xarxa d’electricitat que deixa sovint a les fosques una part del poble o que s’elabori un informe sobre el risc d’un mur que s’esllavissava al barri del Roser que reclamaven les veïnes i els veïns. És a dir, que s’ha de treballar pel dia a dia.
L’última polèmica l’han protagonitzat les deixalles...
Sí, s’ha produït un increment de la taxa fins als 215 euros per habitatge. És de les més altes del país, sobretot en relació amb la dels municipis que com Sant Joan de les Abadesses fan la recollida porta a porta.
A què ho atribueix?
A una gestió errònia en l’aspecte polític. Hi ha onze àrees d’aportació que encareixen el sistema. La major part dels qui fan el porta a porta en tenen una. Al final, els números són els que són.
Quin tipus d’oposició duen a terme?
Estem cinc a sis regidors i, per tant, el resultat ens acompanya per fer una oposició fiscalitzadora per incidir i millorar les accions del govern municipal que no són prou bones. Sempre, però, som propositius. Ens agradaria ser més escoltats i trobar propostes conjuntes.
I...?
Se’ns ha dit que no a la reversió del cinquanta per cent de la taxa de deixalles, se’ns va arribar a negar l’informe tècnic sobre el problema de la canonada, és a dir, se’ns neguen evidències, i al final s’hi actua. Si de primer moment treballéssim conjuntament, les solucions serien més ràpides.
Vostè s’ha queixat diverses vegades de l’endeutament. Expliqui’s.
Ens preocupa el deute de 2,8 milions d’euros que té l’Ajuntament. És el més elevat dels últims deu anys. Calen accions per reduir-lo, perquè, en cas contrari, reverteix en negatiu sobre la població, amb l’increment impositiu que s’ha produït els últims tres anys, cosa que respon als problemes de liquiditat de les arques municipals. Això ens preocupa i demanem alternatives.
Què proposen vostès?
Com sempre que fiscalitzem, nosaltres plantegem alternatives. En aquest cas, apostem pel sistema de pagament per generació, que la taxa base sigui de 140 euros i facilitats per als qui reciclen, lligades a la reducció de les despeses incloses ara a la taxa de deixalles. Incrementar la taxa de deixalles és empobrir les santjoanines i els santjoanins i penalitzar-los tot i realitzar una tasca molt ingent en reciclatge.
Què cal per al futur immediat?
Ens preocupen dues coses, relacionades amb la idea de mantenir un poble amb vida.
La primera?
Ens preocupa l’arrelament dels joves a Sant Joan, i això va lligat a les polítiques d’habitatge. Al nostre programa ens proposàvem actuar conjuntament amb els propietaris per fomentar la rehabilitació i el lloguer i, per contra, ens hem trobat polítiques molt discretes des de fa anys.
Però l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, on es vol fer habitatge, ja és municipal.
Sí, però l’Ajuntament l’ha comprat, quan molts altres municipis les han aconseguit gratuïtament. El cost de la compra es podia haver invertit en la rehabilitació. Cal ambició política per no comprometre més l’Ajuntament.
Ha dit que el preocupen dues coses...
També ens preocupa el futur del comerç. D’aquí a pocs anys, malauradament, una desena tancaran, la majoria per jubilació dels titulars, però això tindrà una afectació en el dia a dia de la ciutadania. Fa anys que ho avisem: cal un pla de dinamització comercial valent des de l’Ajuntament. Falta lideratge en aquest aspecte. L’associació fa activitats però falta el lideratge de l’Ajuntament. Com més buits els carrers, menys vida a l’espai públic. No s’han de prioritzar les obres de pedra i façana i vistoses, sinó les inversions que no es veuen però que milloren la vida dels ciutadans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia