El TC dona la raó a Otegi i rebutja que torni a ser jutjat pel cas Bateragune

El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha determinat aquest dimecres que el judici pel cas Bateragune no s’ha de tornar a repetir, tal com pretenia el Suprem després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) hagués dictaminat que els processats en aquesta causa no van tenir un judici just a l’Audiencia Nacional.

Així, el Constitucional accepta els recursos dels dirigents de l’esquerra independentista basca Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i el sindicalista Rafa Díez Usabiaga, els quals van romandre entre sis anys i sis anys i mig entre reixes per aquest cas. La decisió, segons informa l’agència Efe, ha estat presa pels set vots de la majoria progressista i els 4 en contra de la minoria conservadora. Hi ha tres vots particulars i quatre concurrents, diu l’agència.

La sentència del Constitucional, segons diu Efe, explica que no pot tornar-se a celebrar un nou judici perquè ni així ho va reclamar expressament Otegi a Europa quan li va donar la raó i perquè viola el principi del non bis in ídem, això és la prohibició de ser jutjat dues vegades pel mateix fet. A més, en el seu escrit el tribunal de garanties espanyol recorda que les penes en el seu dia imposades als demandants –presó i inhabilitació– ja s’han complert.

La decisió del tribunal de garanties espanyol suposa un revés per Manuel Marchena, en intentar forçar un nou judici en un clar desafiament a la resolució del tribunal amb seu a Estrasburg. És el segon revés que rep Marchena en menys de vint-i-quatre hores, després que dimarts l’hagués corregit la sentència dictada per ell i que va condemnar l’exdiputat canari de Podem Alberto Rodríguez. La decisió del Suprem, informen mitjans bascos, pot ser decisiva sobre un tema molt important com és si s’han de complir les sentències que dicta el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El cas Bateragune se situa el 2019 amb la detenció d’Otegi i el dirigent del sindicat LAB Díez Usabiaga, que juntament amb altres membres de l’esquerra independentista basca impulsaven una d’estratègia exclusivament política i democràtica. Otegi i Díez Usabiaga van ser sentenciats per l’Audiencia Nacional a deu anys de presó acusats de pertinença a ETA i deu anys d’inhabilitació, mentre que la resta de processats se’ls va imposar una pena de 8 anys de presó.

En la revisió de la sentència, recorda Efe, el Suprem va rebaixar les penes a entre sis anys i sis anys i mig, decisió que més tard va avalar el Constitucional; però no el Tribunal d’Estrasburg, que en el novembre de 2018 va donar la raó als condemnats en considerar vulnerat el seu dret a un jutge imparcial, arran d’un comentari que va fer la presidenta del tribunal de l’Audiencia Nacional, Angela Murillo.

Però, en una decisió insòlita, el president de la sala segona del Suprem Manuel Marchena, va ordenar la repetició del judici a l’Audiencia Nacional, però sense Murillo. Va justificar la decisió al·legant que les defenses i acusacions tenien dret a una resolució sobre el fons del tema, ja que la nul·litat de la primera vista ordenada per Estrasburg no era sinònim d’absolució, però els dirigents independentistes bascos van recórrer al Constitucional perquè només volien que es declarés que el judici al qual van ser sotmesos es va produir amb una jutgessa imparcial.