Rússia
Lavrov admet que Moscou i Washington gairebé no tenen contactes
El ministre rus d’Exteriors acusa Occident de tenir una lògica “russòfoba”
Les relacions entre Rússia i els Estats Units són “gairebé inexistents”. Així ho ha reconegut aquest dimarts el ministre rus d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, quan se li ha preguntat en una roda de premsa a la seu de les Nacions Unides sobre la possibilitat de congelar les relacions bilaterals.
“El nivell és mínim i som punt més baix”, ha resumit Lavrov després de participar en el Consell de Seguretat de l’ONU. El responsables d’Exteriors del Kremlin ha assegurat que “gairebé no hi ha contacte [entre Moscou i Washington] excepte del necessari per al funcionament de les nostres missions diplomàtiques als Estats Units i el treball dels seus diplomàtics a Rússia”.
Lavrov ha recordat que la crisi de relacions entre els dos països ve de lluny i arrenca al desembre de 2016, quan l’administració sortint del president Barack Obama va decidir expulsar diversos diplomàtics russos i les seves famílies, una mesura que Moscou va replicar mesos més tard en virtut del “principi de reciprocitat”.
El dirigent rus ha anat més enllà i s’ha mostrat escèptic sobre que unes relacions “normals” entre els dos països, com les que mantenien anteriorment, haguessin suposat cap avenç per a Rússia i per al món. “Quina satisfacció va rebre el món de les nostres relacions normals, relativament normals amb els EUA?” ha ironitzat el ministre rus.
El cap de la diplomàcia russa ha lamentat que tant les accions com els documents doctrinals dels Estats Units i de l’OTAN consideren Rússia com “l’amenaça més gran i en el capítol següent la Xina és el principal repte”. A parer seu, aquesta lògica s’està estenent fins i tot a països d’Europa abans considerats neutrals o menys alineats, siguin arrossegats “a posicions russòfobes” en favor d’una suposada “grandeur” (superioritat) de la unitat occidental. Lavrov ha posat d’exemple Finlàndia, Suècia o Suïssa, que ha fet de la neutralitat la seva raó de ser durant dècades. Ha acusat el país helvètic de seguir la mateixa tendència que altres països del bloc occidental en aprovar una estratègia nacional per al 2024-27 en que la seguretat europea es construeix “no amb Rússia, sinó contra Rússia”.