EVA CANDELA I LÓPEZ
CAP DE L’OPOSICIÓ (PSC) A TERRASSA
“No podem suplir el fet de no avançar amb ocurrències”
“Van a batzegades, ens perdem en coses menudes, i hauríem de tenir un projecte de ciutat que no sabem veure”
“Tens pressió dels veïns i al cap de 24 hores tens un altre pla? Doncs això és improvisar”
El 2023 va acceptar el repte de liderar el projecte del PSC rellevant Alfredo Vega, i es va convertir en la primera dona a encapçalar la llista socialista. L’objectiu era recuperar l’alcaldia de l’Ajuntament de Terrassa, que els va prendre el 2019 l’exsocialista Jordi Ballart amb una candidatura municipalista després de 40 anys, però les urnes els van deixar amb els mateixos regidors (7), i l’aritmètica política, a l’oposició.
Es va presentar per primera vegada el 2023. No va aconseguir l’alcaldia, però no sé si per vostè va complir les expectatives.
Mira, crec que quan algú es presenta per primera vegada de candidat a unes municipals és molt difícil i se li planteja una dicotomia, perquè és molt complicat quan veus el nivell de coneixença que tenia l’alcalde entre la població i el que tenen de tu. Amb el temps veus que et coneix més gent i els dies de la campanya els vaig viure molt en positiu, i semblava que podíem, però la realitat s’imposa finalment. I vam quedar amb els mateixos regidors, que crec que no és un mal resultat per ser la primera vegada que em presentava. No era un resultat per poder tenir l’alcaldia, perquè aquí la gran sorpresa va ser la baixada d’ERC, que passa de 5 a 2 i va deixar les aritmètiques complicades. Potser si hi haguessin entrat els comuns...
De fet van perdre les eleccions després d’una sacsejada al PSC per la marxa de Jordi Ballart el 2017. El partit ja s’ha refet?
Sí, l’agrupació està refeta. Amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Aquest sotrac ja s’ha superat i estem treballant molt. També ajuda molt el context que tenim a Catalunya, del partit, perquè ens estan bufant vents a favor. Això ajuda a mantenir l’ànim i a continuar treballant.
Han normalitzat la relació amb Tot per Terrassa?
Sí, és completament normal. Amb l’alcalde he parlat diverses vegades a soles i tenim una relació normal.
Quines prioritats té el PSC?
Sobretot el treball digne per a tothom, perquè la millor política social que pots tenir és que la gent tingui feina remunerada com toca. No vol dir que aquests llocs de treball els creï l’Ajuntament, però sí que hi pots posar les condicions perquè això sigui possible. La segona que teníem en la campanya, com tots els partits, era el manteniment de la ciutat en tots els sentits: l’espai públic –que està molt degradat–, els carrers i places i els equipaments. A més de la recollida de residus i la neteja. Hi tenim un repte molt important.
Han estat crítics amb el pla de refundació de l’empresa municipal de neteja Eco-Equip anunciat per l’alcalde.
Darrere el pla de refundació d’Eco-Equip no hi ha res més que un titular. Hem estat fins a l’últim moment negociant els pressupostos, amb bona sintonia tot i saber que el nostre vot no era necessari, i un dels temes era Eco-Equip. En l’exercici anterior hi va haver diners de la tresoreria de l’empresa que es van fer servir per equilibrar el pressupost i, ara, que hi haurà una taxa comarcal, demanàvem que aquests diners per al tractament dels residus que l’Ajuntament no haurà de pagar es deixin a l’empresa. I així equilibrar el que no hi vam posar l’any passat. I no ha estat així. El titular que es refundarà és perquè tenim una auditoria que ha costat més de quatre anys que estigui sobre la taula i que fa molts mesos que reclamem. Vol dir que continuem estant com el 2019.
Els poden dir que el cas d’infrainversió a l’empresa prové del 2009, i vostès governaven.
Sí, i tant, i l’alcalde d’ara també hi era. Nosaltres no amaguem el cap sota l’ala. En cert moment es van haver de prendre decisions per la crisi i es va deixar d’invertir en l’empresa, però en els últims anys s’hi havia començat a tornar a posar el pressupost que hi ha d’haver. I si ho comparem amb el de ciutats tan grans com nosaltres però que tenen una gestió externalitzada, ens falta pressupost per renovar els camions, que tenen molts anys. Si tens una empresa externa, quan fas el contracte ve amb maquinària nova. I, en canvi, aquí, com que és nostra, costa anar-ho renovant. La tecnificació és molt important i hem de veure quan, com i amb quants diners s’ha d’apuntalar. A l’auditoria no hi ha números, no hi ha solucions, i s’ha de contractar una altra empresa externa i ràpidament passarà un any i mig més. I les decisions van quedant enrere, el nivell de reciclatge s’ha de complir i coixegem en campanyes de sensibilització. Tampoc pot ser que hi hagi contenidors en l’estat en què estan i l’empresa digui que no en té de reserva. I s’ha de veure quin sistema de recollida s’implanta.
Un dels temes que seran estrella del mandat és el de la mobilitat amb les ZBE, la solució per als carrers Arquímedes i Galileu, Topete i Baldrich per l’ampliació de les illes de vianants, el debat de reobrir la Rambla, ara 400 places d’aparcament a les Arenes per les queixes veïnals. Quina és la seva posició?
Ningú va dir que la implantació de les zones de baixes emissions seria fàcil, és complicada a totes les ciutats. El que s’ha de tenir són les idees clares i no fer marxa enrere quan estàs convençut d’una cosa, perquè també són normatives que hem de complir. Amb Arquímedes i Galileu, per exemple, el que no pots fer és parlar amb els veïns i comprometre’t a qüestions que seran molt complicades de complir. I estem preocupats, perquè no pots dir a tothom que sí. Llavors acabem amb improvisacions, com ha estat el cas a les Arenes posant-hi 400 places d’aparcament. S’ha fet amb un projecte subvencionat per Europa, els Next, i si no ha donat resultat, doncs estudiem-ho bé, però no podem sortir amb ocurrències a cada moment. Ho hem estudiat amb informes tècnics, això de les 400 places, i les que també vol posar a l’avinguda Béjar? Hem mirat com reforcem el transport públic? Perquè les ZBE no tindran sentit si no el potenciem. Tens pressió dels veïns i al cap de 24 hores tens un altre pla? Això és improvisar.
En el cas d’Arquímedes i Galileu, els veïns els deixen com un drap brut a tots perquè era un acord unànime del ple.
Sí, és clar.
I què els diu?
Quan ens vam veure amb els veïns, quan van començar les protestes, els vaig dir que només tenia la solució que portàvem en el programa electoral del 2019, i era instal·lar-hi càmeres per intentar reduir-hi el trànsit. La resta s’ha d’estudiar més detingudament, i també esperar que acabin d’obrir la B-40 –ja va sent hora–, que hi reduirà el trànsit de pas; saber el tema de la carretera de Martorell i veure amb la Diputació com s’urbanitzava, i amb quants carrils. La solució d’aquests dos carrers no arribarà d’avui per demà, s’ha d’estudiar i fer-hi accions amb calma. Crec que el que es pot fer és buscar un consens i que després puguem mantenir una mica la calma i puguem avançar. Perquè el soroll és molt dolent per a les coses importants.
Però si se’n parlava quan hi havia el pla del centre als anys noranta i en els plans de mobilitat... El darrer, prorrogat el 2021.
Amb el pla de mobilitat no teníem el tema de les ZBE tant a sobre i ara tenim uns calendaris que s’han de complir i cal veure com podem quadrar-ho tot. Pensem que s’hauria pogut avançar aquest darrer mandat amb el nou pla de mobilitat i ara segurament ja l’estaríem consensuant i aprovant i no l’hem començat ni a redactar.
Ha parlat de la B-40 o ronda Nord. Què passa amb el conveni?
Ja és possible signar-lo i estan acabant de perfilar amb quines condicions, però és imminent per poder fer l’encomanament de gestió a la Generalitat.
Les condicions no han de ser les del protocol que es va signar?
Sí, però el disseny, la proposta, l’haurà de fer la Generalitat al ministeri. Els tècnics hi estan treballant. És una altra cosa en què hi ha molt soroll i s’ha de treballar.
I veurem demà obert el tram de la B-40 entre Olesa i Viladecavalls?
Jo parlo amb gent del ministeri i diuen que no han donat cap data i no la donaran fins que la tingui la constructora. El regidor Xavier Cardona, sense ser part dels governs, no havia de donar aquesta data quan els que la podríem tenir de manera més fiable no diem res. Crec que s’ha d’acabar una rotonda a Viladecavalls i qüestions de seguretat al túnel.
Quines altres línies de fiscalització al govern prioritzen?
Els temes esportius i de manteniment d’instal·lacions, perquè ens ha sorprès que en el pressupost no hi hagi la redacció de cap projecte d’equipament esportiu. El de Can Jofresa, al costat del pavelló, ve de l’últim mandat nostre, quan jo era regidora d’Esports i el vaig encarregar. El pla director d’esports analitza molt bé la falta d’equipaments esportius i la idea hauria de ser estar sempre redactant algun projecte i tenir-los a punt per poder-los executar si hi ha l’oportunitat. Sí que hi ha canvis de gespa de tres camps, però s’ha de redactar un projecte de pavelló, tot i que en falten tres més. Un altre tema és el pla director dels polígons industrials, tot i que creiem que el pressupost el veiem curt i massa allargat en el temps. Si volem que vinguin empreses, és primordial tenir-los en condicions.
El mandat passat van promoure un ple sobre seguretat. Consideren que ha millorat?
Crec que sí. S’han incorporat més policies, però hem tornat a caure en el que nosaltres en aquell ple volíem evidenciar, que fer una convocatòria de tants policies alhora és poc eficaç perquè pel camí passen moltes coses i al final no entren tots els 40 que treus. Creiem que seria més eficaç fer més convocatòries i més petites. Falta el pla director. Hi havia el compromís de tenir-lo acabat a finals de mandat i a hores d’ara no hi ha convocatòria ni per discutir-lo. Fixa’t que som al mes de gener, però sembla que va ser ahir que vam començar el mandat. Sembla que hi hagi un govern nou i no són nous, perquè dos dels grups de govern ja hi eren el mandat passat. Han canviat persones, sí, però hauríem d’avançar amb més rapidesa, perquè veiem que altres ciutats sí que ho estan fent. No podem suplir el fet de no avançar amb ocurrències, i això ens preocupa. Van a batzegades, ens perdem en coses menudes, i hauríem de tenir un projecte de ciutat que no els sabem veure.
L’any passat van qualificar de precampanya electoral l’acte sobre el futur de les rieres...
Sí, és que el mandat passat era un dels seus grans projectes de ciutat. Van posar una regidoria de Rieres, van contractar un assessor exclusivament per al tema, ens presentem als Next i ens ho tomben dues vegades. Ara diuen que faran el pla director de les rieres. Han passat quatre anys i sis mesos i estem igual.
Vostè és la diputada especialista en temes d’habitatge al Parlament. Com s’arregla el tema dels desnonaments, els problemes dels joves per accedir a un habitatge i la falta de pisos?
No ho pot solucionar un ajuntament sol perquè és competència de la Generalitat. Fa anys que no hi ha inversió ni planificació seriosa. El pla territorial sectorial d’habitatge està redactat del 2019 i hi va haver una aprovació inicial, es va aturar, hi va haver una segona aprovació inicial el 2021 i no hem passat d’aquí. Quan tinguem la diagnosi serà obsoleta. I com més aviat comencem a prendre les decisions, abans començarem a avançar, perquè els habitatges no estaran construïts l’any que ve. Crec que s’ha estat molts anys legislant excessivament, sobretot en l’emergència habitacional, i es va tard en la producció d’habitatge assequible.
El perfil
Experta en les entranyes de la política municipal
Més de trenta anys treballant com a tècnica i directiva als consistoris de Terrassa i Rubí li han donat un ampli coneixement de les entranyes de les administracions locals i, reconeix, una visió més pràctica i menys prosaica de la política, a la qual es va enganxar el 2015. Va estudiar arquitectura tècnica a la UPC i, després de treballar un parell d’anys en despatxos professionals, va guanyar una plaça a l’Ajuntament de Terrassa per a llicències d’obres. S’hi va estar des del 1988 fins al 2006, quan va arribar a ser la cap del servei de llicències. La política, tot i viure-la intensament a casa seva, no li va arribar fins que va rebre una trucada el 2015 en què li van oferir anar a les llistes del PSC de l’ara alcalde per Tot per Terrassa, Jordi Ballart. Aleshores feia de gerent a Promocions Urbanes de Rubí, SA, i va ser quan es va afiliar al PSC. Anava de número 16 i no va sortir, però durant dos anys va ser la directora de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament, fins que Ballart va plegar d’alcalde, va deixar el PSC i va arrossegar la marxa d’altres regidors, i ella va decidir fer costat al PSC i ocupar una cadira a la sala de plens. El 2019 van perdre el govern, es manté de regidora a l’oposició i torna a treballar a Rubí, ara d’assessora de planejament fins al 2021. Aquells anys fa eclosió el seu perfil més polític, al qual s’ha hagut d’anar adaptant, i Salvador Illa confia en ella per anar de diputada al Parlament com a especialista en habitatge i va ocupant càrrecs al partit. Mare de dos fills i vinculada al bàsquet i al Casal de Sant Pere, el 2023 encapçala la llista a Terrassa i, malgrat obtenir els mateixos regidors (7), té clar que ho vol tornar a intentar com a candidata el 2027.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.