PILAR DÍAZ
ALCALDESSA D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT
“Estem fent realitat el somni de ser la nova centralitat”
Les grans construccions en marxa i el sanejament de l’Ajuntament, una de les seves principals cartes de presentació
La ciutat ha adquirit equipaments culturals i segueix la pacificació del trànsit amb l’ampliació del pont d’Esplugues
El Clínic, Sant Joan de Déu i empreses econòmiques potents reforcen la idea de nova centralitat A l’ARE Montesa es garanteixen més de 1.000 habitatges de protecció oficial i de lloguer protegit
Ens esperàvem bons resultats, però això és com anar a un examen, fins que no veus el 10 no t’ho creus
Aquest mandat complirà 20 anys fent d’alcaldessa. I en farà 45 que el PSC governa a la ciutat. Dirigeix un dels ajuntaments econòmicament més sanejats de Catalunya i la setmana passada ha estat protagonista, juntament amb altres autoritats, de la signatura del conveni per a la construcció del futur hospital Clínic, que ha de convertir l’espai de l’avinguda Diagonal en un dels campus biomèdics més importants d’Europa.
Què significa per a Esplugues de Llobregat ser en aquest conveni del Clínic?
Nosaltres som a 200 metres de la zona on es construirà, i al municipi tenim un altre pol sanitari, que és l’hospital Sant Joan de Déu, un centre únic en la seva especialitat. Té sentit ser dins d’aquest nou clúster que es crearà. Esplugues està aconseguint ser un pol d’atracció del talent, en molts àmbits, i això va en consonància amb el que ha passat aquesta setmana amb la signatura del conveni pel Clínic. Fa temps que apostem pel talent, per la innovació, perquè, a més, hi ha estudis universitaris i acadèmics que diuen que, quan el percentatge d’innovació supera un determinat llindar, té un impacte molt beneficiós per a la ciutadania, a més, d’una manera molt homogènia. No només al barri on succeeix, no només per a aquelles persones que es dediquen a aquestes activitats, sinó per a tota la ciutadania en general, en la creació de llocs de treball de tota mena.
Ara es parla de les noves centralitats, i ja no de perifèries. Esplugues n’és un cas?
Sí, estem complint aquest somni de ser una de les principals centralitats metropolitanes. En som un exemple. I la gent ho veu i continua apostant per nosaltres. Perquè, en paral·lel al fet que tindrem centralitat, al fet que som centralitat, tot el que es fa en aquest sentit reverteix en el dia a dia del ciutadà.
El projecte del Clínic podria aturar el del metro per la necessitat de fer un replantejament global. No la preocupa?
La reivindicació del metro és antiga i, alhora, urgent. Quan es faci el Clínic, ningú entendrà que no hi arribi el metro. Jo voldria que les obres comencessin demà mateix. El que passa és que no ens hem d’enganyar. El projecte executiu està fet, hi hem participat, s’han fet els estudis, les anàlisis d’impacte mediambiental, etc. Però també entenem que estan acabant l’L9, i que calen molts recursos. Llavors, sols per dotar la qüestió d’una miqueta d’objectivitat i de sentit comú, dic que cal pensar que Esplugues és l’únic municipi que té frontera amb Barcelona que no té metro. Té una parada, però queda lluny del centre. I ara resulta que tenim uns hospitals que han de formar part del clúster més important del sud d’Europa i continuem sense metro. O sigui que el Clínic sense metro no l’entén ningú. És necessari que no s’allargui més i que anem en la bona direcció en aquest sentit.
S’està finalitzant l’ampliació del pont d’Esplugues?
Al pont, i a tota la ciutat, apostem per la pacificació del trànsit. Amb una passarel·la adossada complint totes les necessitats per als ciclistes. Nosaltres som una cruïlla. I, per aquí, hi hem passat tradicionalment i hi continuarem passant. Durant molt de temps ens hem trobat com molt trinxats, molt desvertebrats, amb el pas del que era l’N-340, amb la C-245, amb la Comarcal o la B-23. En el cas del pont, hi ha hagut l’oportunitat d’aspirar als fons Next Generation, i el més important és que teníem el projecte a punt i això ha estat determinant i hi hem pogut aspirar.
Un altre dels grans projectes de futur seria cobrir la B-23?
És un d’aquells grans projectes que cal impulsar. Per a nosaltres, tenir una B-23 subterrània o semicoberta seria un somni. I en això cada cop tenim més companys de viatge. Al principi ens deien que estàvem una mica bojos. Ara ja no ens ho diuen, perquè ara hi ha projectes, encarregats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en què ja es preveu urbanitzar la B-23 a l’estil del que ens podem trobar a la Diagonal quan tu entres a Barcelona per la zona de Pedralbes. Això és el que esperem. Que sigui més tranquil, que hi hagi un semàfor, que puguem creuar dels barris d’aquí als barris de muntanya, i a l’inrevés.
Recentment ha anunciat el pla 4x100%, que preveu arreglar tots els carrers del municipi...
Sí, volem que tots els carrers estiguin en bones condicions. Els farem tots. Ara, fins a l’agost, en farem 40 i, cada any, 60 més. Pensem que és bo tenir grans projectes com l’ampliació del pont, però, en paral·lel, intentem cuidar tot l’espai públic de la ciutat. Les crisis i, recentment, la preocupació per les guerres fan que les coses es frenin. I ara que en principi hem passat aquestes crisis i estem en una situació de creixement econòmic malgrat la inflació, és el moment de fer-ho.
S’està finalitzant una altra de les grans actuacions, la Porta Barcelona, i s’ha començat l’ARE Montesa.
A veure, per a nosaltres, són molts anys de treballar en uns projectes que són importants per a la ciutat, per acabar la trama de ciutat. L’ARE Montesa és una de les ARE que es van posar en marxa quan Quim Nadal era conseller de Política Territorial, i va dir que necessitàvem instruments urbanístics que afavorissin els barris degradats, o barris obsolets, i aquelles zones que no s’acaben de desenvolupar. Es tractava de no haver d’estar tres, quatre o cinc anys aprovant el planejament urbanístic, sinó poder fer un planejament amb celeritat. I es van inventar, en el bon sentit de la paraula, les àrees residencials estratègiques (ARE), i nosaltres ens vam presentar per fer-ne dues. Al llarg de tot aquest temps, n’hem anat millorant i afinant, i ja el tenim aquí, s’està construint. Era una zona molt obsoleta que teníem al vèrtex amb Cornellà i amb l’Hospitalet. En el cas de Porta Diagonal, sobretot, el que importa és que estem construint i hem facilitat una àrea econòmica importantíssima, que ens dota d’aquesta centralitat econòmica que permet que l’hospital Sant Joan de Déu també pugui créixer, no com a hospital, sinó amb altres serveis. Per exemple, aviat es podrà col·locar la primera pedra en aquesta zona d’un equipament que serà municipal.
Dels 2.105 habitatges programats a l’ARE Montesa, s’anuncia que 1.059, més del 50%, seran protegits. Es confirmen aquests números?
Es confirmen. I del total, uns 750 seran de lloguer protegit. D’altra banda, els pisos de protecció es distribuiran en tretze unitats d’habitatges separades per configurar un veïnat divers. Es tracta d’una de les principals àrees de desenvolupament d’habitatge protegit de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta és una altra característica del nostre municipi: a les zones que estan en construcció, la voluntat sempre és fer habitatge social i protegit. Per a l’ARE Montesa, tenim unes 400 sol·licituds per a aquest tipus d’habitatge. L’oferta està molt per sobre de la demanda.
La polèmica sobre l’edifici d’El Barco continua. La decisió sobre el seu futur ja està presa?
L’edifici conegut popularment com El Barco és en una zona verda. El més important en aquest tema són les famílies que hi viuen, amb les quals fa molt temps que parlem. Ara ja som a les acaballes d’aquestes converses i continuarem vetllant per assolir una solució satisfactòria. Estem treballant en habitatges de protecció oficial i en altres possibles solucions. Si hi ha alguna formació política que no ho veu bé i no està d’acord que la zona que ocupa l’edifici quedi integrada a la zona verda on està, hi té tot el dret.
Recentment, Esplugues ha comprat l’espai Corberó, a la mateixa àrea del convent de Montsió.
L’espai Corberó l’ha guanyat la ciutat, i, gràcies a uns vídeos musicals i altes promocions, ja és conegut mundialment. És una aportació molt important. Ara el més important és fer-ne el manteniment i tenir-ne cura, a més de pensar quins usos s’hi poden donar. El vam adquirir no fa ni un any i mig i estem treballant en el pla d’adequació, perquè no és igual adequar un equipament qualsevol que un espai així. Experts en arquitectura ens diuen que pot ser una font d’ingressos important per a la ciutat, perquè es pot museïtzar i fer-lo visitable. Ho estem estudiant. En aquesta àrea es troben també el monestir de Montsió, l’antiga fàbrica Pujol i Bausis –avui reconvertida en el Museu La Rajoleta– i masies del segle XV o anteriors, com Can Cortada i Can Ramoneda.
En aquest mandat complirà 20 anys com a alcaldessa i en farà 45 que el socialisme governa Esplugues. Com es conserva tant temps el govern?
Sí, sí, realment jo crec que hem de reconèixer que és un fet insòlit. No únic, però insòlit o poc comú, perquè, si mirem els municipis del país, normalment, en tots aquests anys hi ha alternança. Crec que és una manera de ser, una manera de fer. És una manera de connectar amb el poble, amb la ciutadania; és important mantenir-hi una connexió, interpretar-la. I pel que fa a mi, m’ha passat el temps volant, segurament perquè ocupar-te de la ciutat i dels problemes de la ciutadania comporta això, és una vida molt accelerada. Molt feliç, però molt accelerada. Aquesta és la cinquena vegada que em presento com a cap de llista i, per tant, fa 17 anys que soc alcaldessa. Hem viscut dues crisis i una pandèmia. I sempre hem pogut anar fent projectes, encara que fossin petits. Hem continuat treballant malgrat les dificultats.
Parlant dels resultats en les últimes eleccions municipals, ha revalidat la majoria absoluta. S’ho esperava?
Uf, aquestes coses és com quan vas a un examen i penses que pots treure un 10, però fins que no hi ha el resultat no ho saps. Les previsions eren bones. Estàvem preparats i pensàvem que havíem fet bona feina. És veritat que les sensacions eren positives basant-nos en el que ens deia la ciutadania. La gent està contenta de viure a Esplugues.
Tot i la majoria absoluta, ha pactat amb els comuns. Per què?
Nosaltres sempre hem buscat consensos. Només cal mirar el mandat anterior, quan la majoria de punts, per no dir la gran totalitat, mai no els vam aprovar sols. I això vol dir que nosaltres dediquem temps a explicar les coses que s’aproven, a explicar les coses que fem, fins i tot quan s’aprova un decret per part d’alcaldia. Nosaltres teníem voluntat, i per part dels comuns per primera vegada també hem vist una voluntat molt ferma de formar part del govern.
Ara fa deu anys, en una entrevista va dir que Esplugues estava a punt de fer un salt qualitatiu. Creu que s’ha complert aquest vaticini?
Crec que sí. Totalment. Hem treballat en la qualitat de la gestió i hem estat reconeguts amb multituds de premis, tant nacionals com internacionals. Hem estat considerats entre les dues o tres ciutats més ben gestionades de tot Espanya. I ara és l’hora de ser centralitat metropolitana, en la qual hem somiat i per la qual hem estat treballant.
El perfil
L’assassinat de la Mònica i la Ciara, el moment més dur
Va ser alcaldessa d’Esplugues de Llobregat per primera vegada l’any 2006, i ho continua sent avui. És un dels pocs casos que hi ha a Catalunya d’aquest recorregut tan llarg. En les últimes eleccions va aconseguir revalidar la majoria absoluta que havia recuperat l’any 2019. Una majoria absoluta que ara ha reforçat amb l’aportació de dos regidors dels comuns. En aquestes darreres eleccions va perdre vots en xifres absolutes, però va créixer en percentatge, ja que va passar d’obtenir el 44,6% dels vots a aconseguir el 43,65%. Enginyera superior de telecomunicacions i doctora enginyera en telecomunicacions, ha arribat a obtenir el premi Ericsson a la millor tesi doctoral en comunicacions mòbils.
Quan li preguntem quins han estat els moments més complicats al llarg d’aquests vint anys, Díaz cita les crisis i la pandèmia, però s’atura i assegura que, per a ella, el moment més dur com a alcaldessa ha estat el dia de l’assassinat de la Mònica i la seva filla, Ciara, de tres anys: “El 6 de gener del 2020, diada de Reis, a casa teníem els regals. Eren les vuit del matí i va arribar la policia local. Crec que aquest és un moment que m’ha marcat un abans i d’un després. S’havia produït un feminicidi a la ciutat. I un temps després també van assassinar una veïna de Viladecans, a la frontera que tenim amb l’Hospitalet, una persona que no vivia aquí, però que sí que de tant en tant hi dormia, i tot això és molt dur. Perdre una persona, o, més ben dit, que assassinin una persona, és un fet dolorós al qual no estem acostumats. Et sacseja. Recordo tots aquells dies amb molta tristesa”, explica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.