Política

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans”

S’ha de canviar el Codi Penal perquè deixi de ser una amenaça Els casos d’Alejandra Rayas i Roger Español no estan ben coberts per la llei d’amnistia
Mentre no es canviï la llei de secrets oficials i la del CNI, demanem al govern que no s’utilitzi Pegasus

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

L’Estat espanyol respecta els drets humans?
A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.
Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?
No. En la discussió sobre la llei d’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i les víctimes de delictes no han estat en el centre. Encara que se n’exclouen els actes que constitueixen tortura, els tractes més degradants o el dany a òrgans, que és important, la llei planteja una cosa que va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que és el concepte de llindar mínim de gravetat. Diu que només seran amnistiats aquells actes que només tinguin un llindar mínim de gravetat. En l’àmbit de violacions de drets humans aquest concepte és equivocat i no respecta la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que diu que qualsevol acte comès per forces de seguretat amb ús excessiu de la força que sigui maltractament no hauria de ser amnistiat. L’actual redacció suposa que, encara que alguns actes no seran amnistiats, altres, sí. I això atempta contra els drets a la reparació, el reconeixement i la justícia de víctimes de violacions de drets humans. D’altra banda, les víctimes de delictes també tenen dret a tenir un reconeixement i que se’ls asseguri la indemnització, mesures d’assistència... i això tampoc està reconegut. Dins els drets de les víctimes, el que ens hauria agradat és que a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart se’ls hagués assegurat la reparació per la violació dels seus drets humans. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no haurien d’haver estat ni un sol dia a la presó. Esperem que el Tribunal Europeu de Drets Humans assenyali la necessitat que es produeixi aquesta reparació. Pel que fa als aspectes més positius, tenen a veure amb el fet que les infraccions comeses en el marc de la llei de seguretat ciutadana sí que queden cobertes per la llei. En el cas de Tsunami Democràtic, les persones no poden ser acusades de delictes de naturalesa terrorista perquè no arriben al llindar exigit pels estàndards internacionals. Quins són? Que siguin delictes greus comesos amb la intenció de causar morts, o lesions greus o segrestos, o atemoriment de la població civil... i això no passa. El que s’hauria de fer és canviar el Codi Penal.
El problema és l’ambigüitat del Codi Penal sobre terrorisme?
Correcte. El problema és que el 2015 es canvia, de nou, i es va més enllà de la directiva europea sobre terrorisme. Per exemple, l’article 73 del Codi Penal diu que una finalitat terrorista és alterar greument la pau pública... això és qualsevol cosa. S’ha de canviar perquè deixi de ser una amenaça i també deixi de ser una amenaça la interpretació d’aquesta legislació que fan determinats tribunals.
L’Audiència de Barcelona ha ratificat la decisió d’enviar a judici 46 agents de la Policía Nacional per les càrregues de l’1-O. Veu bé que es jutgi?
Ja veurem si es jutja. Aquí es reflecteix la preocupació que indicava: mai haurien d’haver-se amnistiat. Nosaltres hem documentat ús excessiu i desproporcionat de la força contra persones que actuaven de forma pacífica o oferien resistència pacífica. Hi ha dos casos documentats, que és el d’Alejandra Rayas, que va ser colpejada en reiterades ocasions amb la porra a la cara, i el de Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma. Aquests casos, investigats pel tribunal d’instrucció número 7, pensem que no estan ben coberts per la llei d’amnistia perquè són de més gravetat i de pèrdua d’òrgan. N’hi ha altres d’aquests 46 en què hi ha evidències d’ús excessiu de la força per part dels tribunals, que així ho han establert, i de violació de la integritat moral de persones que es manifestaven pacíficament. En la nostra opinió, no haurien d’amnistiar-se mai en el marc del Tribunal Europeu de Drets Humans. Desgraciadament, si la llei s’aprova tal com està, alguns ho seran, fet que violaria el dret de les víctimes a la reparació, a la veritat i al reconeixement.
La llei ha tornat a la comissió de Justícia, confia que es puguin introduir alguns dels canvis?
El que s’hauria de canviar és el tema del llindar mínim de gravetat. Hauria d’establir-se que tot l’ús de la força innecessari contra una persona és una violació dels drets humans sense que hi càpiga aplicar cap llindar. Cada cop hi ha menys marge perquè hi hagi canvis, però nosaltres no desistim.
Pensen que l’amnistia ha estat pensada per determinats casos?
La llei d’amnistia recull alguns aspectes que són positius i poden tenir una influència en gent concreta en matèria de drets humans, però ha estat objecte d’una polarització política molt gran. El que trobem a faltar és que els drets de les víctimes de vulneracions de drets humans i de delictes no han estat en el centre. No hi ha hagut una discussió seriosa sobre reparació, reconeixement i restitució. De fet, podrien haver fet que s’incloguessin indemnitzacions, assistència mèdica i social... i no es preveu cap reparació. L’únic és l’aspecte de la reclamació de la responsabilitat civil, però tampoc hi ha un mecanisme clarament establert per reclamar-la. El cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és emblemàtic. Malgrat que s’extingeixi la seva responsabilitat penal i cancel·lin els seus antecedents penals, que és positiu, s’hauria d’anar més enllà perquè mai haurien d’haver estat a la presó, el judici s’hauria d’anul·lar i que, com a mínim, tinguessin reparació.
Hi ha hagut una resposta judicial a la llei d’amnistia. Manuel García-Castellón ha activat la causa de Tsunami per terrorisme.
El que és important és que el cas que porta García-Castellón de Tsunami Democràtic no recull actes de naturalesa terrorista, ningú hauria de ser imputat per delictes de terrorisme en aquest cas perquè no respon al marc internacional. El mateix indica la fiscalia de l’Audiencia Nacional. Fins i tot les darreres resolucions dictades pel jutge no amplien els fets objecte d’investigació, simplement qualifica els fets.
En l’àmbit polític, hi ha banalització del concepte de terrorisme en un Estat que ha patit el terrorisme?
Sempre hi ha hagut un problema, quan hi havia i quan no hi havia terrorisme, amb la legislació espanyola antiterrorista, que ha tingut en la seva pràctica una vulneració de drets humans. Quan hi havia un règim d’incomunicació que feia que una persona pogués estar fins a 10 dies en mans de la policia, això podia ser objecte de tortures i maltractament perquè tampoc hi havia un control judicial adequat. S’ha anat agreujant una legislació antiterrorista restrictiva de drets a mesura que el terrorisme, a excepció del dit islamista, ha disminuït la seva gravetat. És igual que la llei de seguretat ciutadana, a mesura que augmentaven les manifestacions del 2011 al 2015 es va fer una legislació que penalitzava aquesta mobilització. El que és greu és la tendència. Això fa que es pugui aplicar terrorisme a les persones de Tsunami Democràtic i dels CDR. I tant de bo porti a la reflexió que aquesta legislació antiterrorista ja no és necessària, mai ho va ser a parer nostre.
Això potser requeriria un clima polític més calmat...
Sembla que els drets humans són com una arma llancívola. Volem portar el debat a l’àmbit dels drets humans. Quan parlem que en la llei d’amnistia falten els drets de les víctimes de delictes i de violacions dels drets humans és perquè volem col·locar la discussió en un lloc diferent d’on la col·loca la polarització política.
Amb Pegasus han demanat al govern espanyol que no utilitzi ni aquest ni cap altre ‘software’ espia.
Sí perquè els software espia com Pegasus o Candiru creiem, i també ho va indicar la comissió PEGA del Parlament Europeu, que s’han utilitzat amb polítics, advocats i persones de la societat civil que no representaven una amenaça per a ningú. I això és una violació de la llibertat d’expressió. Com que encara està en vigor la llei de secrets oficials i la del CNI, mentre no es canviï la legislació, el que demanem és que no s’utilitzin.
Isabel Díaz Ayuso deia a Catalunya Ràdio que tot el que siguin eines de l’Estat per protegir-se li semblen bé, el fi justifica els mitjans?
El cas Pegasus és l’exemple que això no passa. Quin és el fi d’utilitzar Pegasus? Un fi legítim quin seria?, la lluita contra actes de terrorisme o la delinqüència organitzada. Però si l’utilitzes has de tenir un sistema d’investigació i de control judicial robust que porti al fet que l’Estat no pot utilitzar-lo per a altres finalitats que són il·legals i violen drets humans. S’ha de fer una moratòria, no només a Espanya, sinó general, d’ús d’aquests sistemes d’espionatge, que poden utilitzar-se per a finalitats il·legítimes. El mateix amb la llei de secrets oficials, ningú diu que no hi hagi secrets oficials, però hi ha d’haver una llei que desclassifiqui informació cada certs anys. I el principi fonamental és que les violacions de drets humans no poden ser secrets oficials.
Confien en una resposta positiva?
De moment, no. La impunitat és pràcticament absoluta, no hi ha cap avenç als tribunals, les víctimes de Pegasus no tenen recursos efectius, no es guia pels principis de transparència, visibilitat, equitat, eficàcia, no hi ha conclusions que siguin objecte de l’escrutini públic... S’ha de fer un canvi radical amb Pegasus que suposi que el govern agafi el toro per les banyes i digui que no l’utilitzarà, perquè no sabem si ho està fent, i que es comprometi al que va dir: augmentar el control judicial dels actes del CNI i a una reforma de la llei de secrets oficials.

El perfil

Una de les veus més clares en defensa dels Jordis

Esteban Beltrán és des del 1997 el director d’Amnistia Internacional a Espanya. L’organització té més de 100.00 socis a l’Estat espanyol i més de 2.100 activistes repartits en més de 100 agrupacions territorials. Amnistia ha estat una de les que han ressonat més fort en defensa dels drets humans en el marc dels procés independentista. El novembre del 2019, l’organització va emetre un informe en què denunciava que “la condemna de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició viola els seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica” i demanava que fossin “posats en llibertat de forma immediata”. L’anàlisi elaborada per Amnistia i presentada a Barcelona també concloïa que la condemna d’entre nou i 13 anys de presó als líders independentistes catalans contravenia el dret internacional. El novembre del 2020, en l’aniversari dels tres anys de l’entrada a la presó, l’organització va insistir en la necessària posada en llibertat dels Jordis. Representants d’Amnistia els van visitar el juny del 2021 a Lledoners, on estaven empresonats aleshores, i van fer costat a la petició d’indults per als líders socials, però també van reclamar que se’ls anul·lés la condemna. “Donem la benvinguda a qualsevol mesura que suposi posar fi a la injustícia del seu empresonament”, va assegurar la coordinadora d’Amnistia a Catalunya, Adriana Ribas. I va afegir-hi que l’indult sols suposava “el perdó de la pena, però no l’anul·lació de la condemna”, que és el que en la seva opinió “hauria de passar”. El novembre del 2022 l’organització va celebrar la reforma del delicte de sedició del Codi Penal, però va insistir, com manté, que no es pot criminalitzar la protesta pacífica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia