Un polèmic exgeneral es perfila com el futur president del país

Un antic militar de les forces especials de l’exèrcit durant la dictadura de Suharto es perfila com el nou president d’Indonèsia, país considerat la tercera democràcia més poblada del món. L’actual ministre de Defensa, l’exgeneral Prabowo Subianto, lidera clarament el recompte de vots en les eleccions presidencials celebrades aquest dimecres en el país asiàtic. Els altres dos aspirants a la presidència. Anies Baswedan, exgovernador de Yakarta, i Ganjar Pranowo, exgobernador de Java Central, denuncien frau massiu. Subianto encapçala les projeccions amb un 59,91% dels vots, seguit per Anies Baswedan (22,88%) i Ganjar Pranowo (17,21%).

En cas de confirmar-se aquestes projeccions no caldria celebrar una segona volta. A falta dels resultats oficials, que poden trigar un mes arribar, Subianto s’ha declarat ja guanyador dels comicis.

És la tercera vegada que l’exmilitar, de 72 anys i que va estar casat amb la filla del dictador Suharto, intenta arribar al poder. El 2009 es va presentar per a la vicepresidència i va fracassar. El 2014 ho va tornar a intentar, però en aquest cap com a presidencial, però va perdre davant l’actual president, Joko Widodo, més conegut com a Jokowi. Aquesta vegada, el mateix Jokowi, ue es jubila després d’una dècada en el càrrec i compta amb un gran suport popular, ha sorprès tothom en donar indirectament el seu suport a Praobwo Subianto. Tampoc és massa estrany si és ten en compte que l’exmilitar ha triat com a company de fórmula, Gibran Rakabuming Raka, fill del president sortint i aspirant a la vicepresidència.

De caràcter autoritari, Prabowo Subianto ha estat acusat d’abusos contra civils a Timor Oriental i Papua i del segrest d’activistes a favor de la democràcia durant la seva etapa a l’exèrcit. Arran dels segrestos d’activistes va ser expulsat de les forces armades el 1998 i aquell mateix any es va separar de Titiek Suharto i es va exiliar durant més d’un any a Jordània, on va engrossir la seva fortuna fent negocis. Més endavant va tornar a Indonèsia i va entrar en política amb un discurs populista contra les elits, la qual cosa contradiu el seu propi passat i estatus.