DAVID BOTE
ALCALDE DE MATARÓ (PSC)
“Sempre m’he considerat un reformista, no un revisionista”
“En les ocupacions calen canvis legislatius i en la multireincidència es va fer una primera modificació que no té els efectes esperats”
“El que em preocupa ara mateix és trobar una bona solució per a l’escenari que se’ns planteja amb la demanda d’El Corte Inglés”
Hem de continuar en aquesta línia de fer un espai públic atractiu i de tenir cura de les botigues Hem ofert una alternativa raonable, ubicant les restes de Ca la Madrona en una zona verda
Som en un moment difícil per tirar endavant el projecte Re-Natura. S’ha de repensar
Encarrila el tercer mandat com a alcalde de Mataró amb molts reptes de ciutat damunt la taula. N’hi ha que s’arrosseguen de fa dècades, com el desenllaç d’El Corte Inglés, i d’altres són fronts nous.
La majoria absoluta se li ha resistit i ha perdut dos regidors. A què ho atribueix i com valora el retorn de l’extrema dreta?
És evident que hi ha un malestar de la ciutadania i s’ha de seguir treballant en els serveis com la seguretat, la neteja, el civisme i la qualitat de l’espai públic i de l’habitatge. Ser útils en el dia a dia i acompanyar en la confiança en el futur és una tasca fonamental de les administracions per combatre l’extrema dreta.
Per què no va prosperar un pacte d’esquerres?
Sí que ha prosperat perquè governem amb els comuns. La nostra posició era clara: buscar un espai central per parlar dels temes de futur de la ciutat. Hi ha nous sectors de desenvolupament, però les condicions actuals han canviat, des dels paràmetres d’edificació per afrontar el canvi climàtic fins als problemes d’aigua i els usos del sòl, i tenir els recursos per resoldre els reptes de l’habitatge, la regeneració de l’espai urbà i la promoció econòmica. De l’àmbit social, és rellevant refer el pacte per l’educació per donar recursos als centres educatius per gestionar aquesta ciutat tan diversa. Venim d’un pacte satisfactori amb els comuns i la voluntat de cercar acords per configurar aquest espai amb Junts, no ens n’amaguem, de moment a través d’acords de governabilitat. En una negociació hi ha coses que surten bé i d’altres, no tan bé. Més endavant ja es veurà.
L’acord amb Junts perilla quan es qüestiona sobre l’habitatge?
Està escrit i s’ha acordat fer una valoració i un estudi en profunditat per veure si la mesura del 30% ha tingut l’efecte esperat sobre el parc de l’habitatge protegit. És un encaix satisfactori per a totes les parts.
L’oposició es queixa de falta d’informació. El cas més recent és el de l’obertura d’un expedient per part d’antifrau sobre presumptes contractacions irregulars. Quin és l’escenari?
El govern té la garantia que les coses estan ben fetes i els tribunals administratius ja dictaminaran. Es va constituir la comissió i és una informació delicada pel mateix procediment que està obert i requeria temps. S’està fent i ho facilitarem perquè no hi tenim res a amagar.
En el seu discurs d’investidura va enumerar grans reptes com la seguretat i la lluita contra les ocupacionsVostè ha liderat les reclamacions per endurir la legislació en aquestes problemàtiques. Està satisfet fins ara?
No deixarem d’actuar perquè és el compromís del govern municipal. Hi ha més ocupacions que han quedat en grau de temptativa i més delinqüents multidetinguts que han notat la pressió policial. En les ocupacions calen canvis legislatius i en la multireincidència es va fer una primera modificació que per ara no té els efectes esperats, com va reconèixer el mateix conseller d’Interior. Cal reforçar l’àmbit judicial i fer retocs en la llei.
Es farà una oficina antiocupa?
Sí, està pactat amb el Partit Popular i és una evolució natural de l’especialització i el protocol que té la policia des del 2016 en l’àmbit de les ocupacions. Volem millorar l’acompanyament als veïns a qui els han ocupat pisos i a les comunitats que en pateixen les conseqüències.
I què fem amb la sensació d’inseguretat que afecta els veïns?
S’ha de posar més presència policial per donar tranquil·litat. Som pioners amb els dispositius conjunts dels Mossos i la policia local. Ara la instal·lació de càmeres hi ajudarà com a element preventiu. Estem fent la feina.
S’està aixecant una torre de 26 plantes a la ronda Barceló. No és desmesurat, aquest creixement en alçària?
La torre figura en el planejament des de l’any 1996 i no aixecar-la costaria molts diners i aparcar moltes altres inversions. La materialització de la torre porta guanyar la plaça d’accés a la Farinera, que es convertirà en un equipament, i urbanitzar la ronda Barceló i la façana marítima. Hi haurà un 30% d’habitatge protegit amb els 66 pisos de lloguer assequible. Es millora el front marítim, l’accés amb el port, amb una visió social, de promoció econòmica i de sostenibilitat. S’ha de tenir en compte el que envolta la torre i és cert que no és un disseny qualsevol, però s’ha de veure un cop estigui feta.
La deixaria fer ara?
Depèn de les condicions. Aquesta concentració residencial és perquè l’operació d’El Corte Inglés tingués els metres de zona comercial i d’aparcament. La tornaria a fer amb els mateixos objectius socials i sostenibles. És oportú que la revisió del pla general s’hagi començat preguntant-nos quina ciutat volem. Perquè al final vols més habitatge però no vols canviar res? Doncs no hi ha més habitatge. Vols més sostre industrial però no vols tocar res? Doncs no tens més indústria. Hem de entrar a fons a recuperar la filosofia del tripartit de visió de país que va encetar Pasqual Maragall i va continuar el president Montilla del concepte trencador que significava la Llei de Barris. Vols recursos per a la Llei de Barris, d’on els trauràs? Vols fer polítiques d’habitatge decidides, vols fer polítiques de regeneració decidides…? Sense canviar res? Doncs el resultat és el mateix.
El Corte Inglés reclama els 24 milions d’euros pel solar que van comprar. Quin creu que serà el desenllaç?
El desenllaç no el coneixem, però crec que és bo fer una mica d’història. La ciutat preveu un equipament que faci de locomotora comercial, que guanyi massa crítica i que atregui compradors al centre amb una gran zona d’aparcament. En números generals, 25.000 m² comercials i 25.000 m² d’aparcament. En tots aquests anys, El Corte Inglés ha tingut l’oportunitat de construir, abans i després de les sentències. El que veiem ara és un canvi de model econòmic i de política d’empresa i ara han optat per la via judicial. La posició de l’Ajuntament, que ha estat i és defensar l’interès públic, no s’ha mogut. L’Ajuntament s’hi ha ofert i ha acompanyat tots els inversors que s’han interessat pel projecte. Ara estem estudiant aquesta contrademanda a la interposada per El Corte Inglés.
I la fàbrica desmuntada peça per peça tornarà a lloc?
Sí.
Vist des de fora sembla una capgrossada, si em permet l’expressió.
Hi ha una sentència i s’ha de complir. El que em preocupa ara mateix és trobar una bona solució per a l’escenari que se’ns planteja amb la demanda d’El Corte Inglés. Sempre m’he considerat un reformista, no pas un revisionista. En aquests vuit anys he intentat facilitar al màxim que els grans magatzems vinguessin a la ciutat i ara el que urgeix és que el procés judicial acabi bé. És molt fàcil fer judicis de valor del passat, perquè tothom escombra cap a casa. El primer pla comercial que diu que al centre de la ciutat hi ha d’haver una activitat que faci de locomotora, si no m’erro, és del 2003. Fa 21 anys!
Parlem del pressupost, que defuig les grans inversions, però que incrementa els impostos. La nova llei de finançament local és més urgent que mai?
La manera més fàcil que apliquen les altres administracions per quadrar el dèficit és pressionar els ajuntaments. O per transferir-nos serveis i competències sense el finançament necessari. Parlem de sectors com el social, l’educatiu i el de la dependència, pactats amb cofinançament, que no es compleix mai. La inflació, l’increment de costos de l’energia i de les matèries primeres han portat a una situació dramàtica per a molts ajuntaments i això ha provocat aquest crit d’alarma des del municipalisme per reformar les normes de finançament. La nova llei de finançament local no pot esperar més. Molts impostos no és que no s’hagin actualitzat pel què fa al cost, sinó a la mateixa morfologia. L’IBI és la millor opció per donar resposta a la cartera de serveis que donem actualment? L’impost de vehicles està adaptat a la nova realitat de la mobilitat que circula pels nostres carrers? No, i això porta a una situació tensa econòmicament dins dels consistoris i molt complexa de resoldre.
Mataró té un altre controvertit trasllat del jaciment de Ca la Madrona. Oposició i part de la ciutadania se li han llançat al coll.
Aquest cas i el d’El Corte Inglés s’assemblen en la voluntat de certes persones que res no canviï. Quan jo tinc la meva vida resolta, és molt fàcil dir què han de fer els altres, però la resta necessita que l’administració tingui eines potents per transformar la realitat. Una ciutat que no canvia res és una ciutat que no progressa. S’ha de protegir el patrimoni, sí, i aquí en tenim la prova, i no només en aquest cas concret. Per aquestes persones no ha canviat el concepte de ciutat que tenen a la retina i que més els convé.
I es poden complementar les restes i el parc d’economia circular?
Tècnicament, no, i des del punt de vista de l’oportunitat, tampoc. Hem ofert una alternativa que és raonable, ubicant les restes en una zona verda. Bloquejos com les del grup de gent que s’oposa al projecte del parc estan portant al país a situacions catastròfiques. No volem dessaladores, no volem plaques solars, no volem i no volem, però ho volem tot. Ara estem recollint milers de tones de voluminosos l’any, però no els volem cremar ni portar-los a l’abocador. Però tampoc volem un lloc on aquests voluminosos es puguin tractar i donar-los una segona vida. Aleshores què volem? Doncs que res es mogui, perquè tot continuï igual. Però resulta que hi ha moltíssima gent que necessita d’aquest tipus de polítiques, vinculades al parc d’economia circular, als llocs de feina que pugui generar, a tenir cura del medi ambient, al desenvolupament del polígon… Hem pactat el trasllat d’acord amb la Direcció General de Patrimoni i d’acord amb la llei que en té cura i, finalment, desenvoluparem el parc i preservarem les restes. Les dues coses.
Un altre projecte estrella, el Re-Natura per fer la ciutat més verda, arriba en plena sequera. Es refarà?
Cert que ens trobem en un moment molt complexe. El plantejament que fem des del govern de Mataró és que afrontar la sequera s’ha de fer a mig i a llarg termini. La tradició de la ciutat en l’àmbit de l’aigua és d’eficiència, amb la millora de la xarxa i d’anar fent canvis en les zones verdes adequant-les al nou escenari. Una actuació que cal mantenir perquè no sabem si la sequera s’acabarà ara o es repetirà en un futur. Per tant, donem resposta a l’emergència, però preparem la població pel futur i, per això, ens hem de replantejar fins a quin punt podem plantar molts arbres i plantes enmig d’una situació com l’actual.Ho analitzarem al govern, amb l’oposició i amb qui ens va donar la subvenció de 4 milions d’euros dels fons Next Generation. Som conscients que és un moment molt difícil per tirar endavant aquest projecte. S’ha de repensar i analitzar, tot i que la proposta ja es plantejava amb un tipus de vegetació autosuficient i més adaptada al clima mediterrani. Cal estar amatents.
Fa un any el conseller Bancells va anunciar el nou hospital per a malalts de llarga durada i d’edat avançada. Va ser una promesa de les que s’endú el vent?
Hem seguit avançant. L’Ajuntament ha complert amb la cessió dels terrenys i, fins jo sé, la Generalitat continua amb els passos administratius que li corresponen per a la materialització final de l’hospital, com són el pla funcional, els primers esquemes de com ha de ser l’estructura… Confio que tirarà endavant en els termes amb què es va comprometre el conseller. Paral·lelament, també s’han anat fent avenços en l’Hospital de Mataró. En una visita recent a l’equipament, el president del Consorci de Salut del Maresme em va mostrar l’avenç de les obres a la zona de reanimació, la UCI, l’espai de cirurgia sense ingrés i dos quiròfans que s’afegiran als nou existents i que augmentaran en un 20% la capacitat quirúrgica del centre. El Departament de Salut hi ha invertit entre 10 i 15 milions d’euros.
El comerç local es troba a la corda fluixa?
A la meva vida només m’he comprat dues peces de roba per internet. Van ser dues corbates que no vaig ser capaç de trobar en el comerç local. Quanta gent pot dir el mateix? (Riu). El comerç ha canviat? Sí. Aquí a l’Espai Mataró cada setmana fem xerrades adreçades al sector sobre les noves línies i estratègies de vendes, de com fer la transformació digital, de com evolucionar en el màrqueting i en el pla d’empresa… No és una situació fàcil, però allò que depèn de l’Ajuntament ho estem fent. Hem arreglat la façana del’Ajuntament, hem comprat Can Cruzate, hem fet la transformació del carrer Sant Josep i del Camí Ral, hem obert una biblioteca, el Cafè Nou, l’espai de la Presó. El comerç arreu, no només de Mataró està canviant moltíssim i ens té al costat.
I ampliar Mataró Parc l’ajudarà?
Doncs no necessàriament, i tampoc anirà en detriment del comerç del centre. Perquè hem de continuar en aquesta línia de fer un espai públic atractiu, de tenir cura que les botigues siguin atractives, que els comerciants hi aportin com ho han fet aquest Nadal amb la decoració... He vist molta gent passejant pel centre i molt d’ambient. Que és la situació perfecta? Segurament no, perquè sempre ens hem d’exigir tots plegats un plus. Sempre fer-ho millor, independentment de la competència que puguis tenir. S’ha d’incentivar la promoció econòmica i l’excel·lència en el conjunt de la ciutat.
Encara se li queixen que Mataró està bruta?
Hem millorat i hem de millorar més, però sempre amb la col·laboració de la ciutadania. Ara amb la sequera l’ús de l’aigua en la neteja de carrers està restringit, doncs jo demano als veïns que tinguin més cura de l’espai públic perquè no es pot netejar igual que abans. Contribuir a pal·liar els efectes de la sequera no només es fa obrint menys l’aixeta, sinó embrutant menys els carrers i les places.
El 175è aniversari del tren va actualitzar el futur de la R1 al seu pas per Mataró. El projecte del tren orbital ha quedat definitivament tancat en un calaix?
Definitivament no, ara a mig termini, sí. El port per primera vegada en molts anys a l’estiu tenia el 100% d’ocupació dels locals, hi ha restaurants nous, la zona nàutica també està plena, les barreres que vam posar a l’espigó per mitigar els efectes del canvi climàtic han quedat molt ben integrades amb el punt de llum. Tenim un litoral endreçat i una estació de tren que és la mateixa que fa 145 anys. La meva prioritat ara és una nova estació de tren, més servei i una major permeabilitat cap al front marítim. En detriment dela futura línia orbital? No, però primer fem això, que és més pausible i que té un impacte directe amb la qualitat de vida dels mataronins.
Parla de Mataró com a una única ciutat. Vostè va temps que trepitja periòdicament els barris. La gent d’allà ja no parla de baixar a Mataró quan vol anar al centre?
Jo cada cop ho sento menys. Quan parlo de ser una sola ciutat parlo que tothom, visqui on visqui, tingui les mateixes oportunitats, la senti seva i la defensi. Baixar a Mataró ha perdut el sentit en tant que la geografia de la ciutat s’ha transformat. La Via Europa ja no és un torrent i no cal travessar camps per arribar al centre. Igual que el sentit de Riera amunt i Riera Avall que pràcticament ningú fa servir amb el sentit que tenia abans.
Cal replantejar el model de Les Santes?
Les Santes han de seguir evolucionant com ho fa la ciutat. Preservant la seva singularitat i el seu arrelament a Mataró. Tenim un ADN propi que no es pot perdre, amb un relat estructurat i un punt de trobada de moltíssimes persones. L’altre dia en una entrevista parlava sobre la llista de prioritats i les etiquetes que ens posem a l’hora d’establir la relació amb els altres. Amb uns no ens fem per qüestions polítiques, amb altres esportives, amb altres ideològiques… A Les Santes totes aquestes diferències queden en suspens i, temporalment, és molt més fàcil parlar amb tothom. Malgrat alguns intents de certa gent que això no sigui així. Ara bé, l’espai familiar existia quan van començar Les Santes? No i la seva incorporació ha estat un gran encert. Doncs això significa que l’evolució no ha de comportar la pèrdua de l’essència de la festa major.
Mataró exerceix com a capital del Maresme?
Sí, sens dubte. L’Hospital, els Mossos, les instal·lacions esportives, les activitats culturals, el Tecnocampus… Ens venen a veure per estudiar, comprar, gaudir de la festa. Que podem fer més coses per ampliar aquesta capitalitat, segur que sí. El darrer exemple ha estat la de plantejar la creació d’una oficina comarcal de seguretat i de plantejar mesures en el tren amb el suport dels Mossos.
Dotze anys com alcalde son suficients? El 2019 tenia clar que sí.
Estic molt concentrat en resoldre els temes pendents aquest mandat i no miro més enllà. Quan arribi el moment ja veuré què faig, sempre comptant amb el suport de la família i del partit i amb la voluntat de ser útil. Si no és per ser útil, a la vida hi ha moltes coses per fer i molts llibres per llegir.
El perfil
Orgullós de la paternitat i nou soci dels Maimakansu
Fa unes setmanes que David Bote s’ha reincorporat a l’alcaldia després de la baixa per paternitat. “Això sí que et canvia la vida”, diu orgullós del naixement de la seva filla, Lucía, i emocionat per aquesta nova etapa. Explica que s’ha sentit “molt cuidat i estimat” pels amics i la gent que l’atura pel carrer per felicitar-lo. “No he pogut desconnectar del tot, però, amb el Nadal pel mig, sí que he pogut disfrutar d’estar amb la meva filla”, diu d’uns primers mesos plàcids en què la nena dorm i menja.
A partir d’ara té clar que haurà de treure més hores al dia per conciliar la feina a l’Ajuntament amb la família i a la vegada poder recuperar els bons costums i la rutina de fer esport. “Em feia il·lusió de fer la mitja marató per relleus i la caminada a Matagalls”, explica l’alcalde, que abans de l’estiu es va preparar a consciència per afrontar aquests reptes esportius, un dels quals en plenes Santes. Ho va aconseguir escoltant els qui en saben i acumulen anys corrent a les pistes. Va arribar a la meta amb la samarreta de la colla dels Maimakansu. “Són un grup d’amics que fa més de trenta anys que es troben a l’entorn de l’esport”, diu l’alcalde, que s’ha acabat fent soci de l’entitat. Sense cap experiència institucional, Bote va aterrar en la política el 2015, quan sent un desconegut va sortir escollit i aviat es va guanyar la confiança, i es va convertir en un alcalde proper en les distàncies curtes. Nascut a Barcelona el 1982, és doctor cum laude en física per la Universitat de Barcelona i abans de ser polític va fer de professor de secundària al Sagrat Cor Sarrià. També havia treballat al sincrotró Alba i al Centro de Láseres Pulsados de Salamanca.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.