El país on es poden espiar els correus

Finlàndia ha estat notícia aquests últims dies perquè s'ha convertit en el primer país d'Europa en el qual les empreses poden controlar els correus electrònics dels treballadors. L'anomenada llei Nokia ja és una realitat. El fet ha encès les alarmes en molts estats de la UE, on es tem que es converteixi en un model a aplicar una llei que per a molts no fa més que retallar els drets dels treballadors.

Tot i ser considerat com un petit paradís, Finlàndia és el país de la UE i el tercer del món, després dels EUA i el Iemen, amb més índex d'armes de foc per habitant. Segons dades oficials, en aquest país nòrdic de gairebé 5,3 milions d'habitants, hi ha 1,6 milions d'armes, de les quals el 60 per cent són escopetes o rifles de caça. El país ha estat notícia per la matança comesa el setembre de l'any passat per un estudiant d'hostaleria, Matti Saari, de 22 anys, que va assassinar deu persones a trets abans de suïcidar-se. Deu mesos abans, un altre estudiant de 18 anys, Pekka-Eric Auvinen, havia assassinat amb una pistola vuit persones en un institut de Jokela, i seguidament també es va suïcidar. Commogut per aquestes tragèdies, el govern ha presentat diverses propostes per endurir la llei d'armes de foc.

Finlàndia també es va afegir el febrer passat al club de països de la UE en recessió.

El sistema semipresidencial que regeix el país provoca controvèrsia perquè la Constitució no deixa clar qui és el principal representant a la UE, el president o el primer ministre. El president és el cap d'estat, condueix la política exterior, i és el comandament en cap de les forces de defensa. El càrrec l'ocupa Tarja Halonen, que amb la seva victòria en els comicis del 2006 ha fet possible que durant 27 anys la presidència finlandesa hagi estat liderada pels socialdemòcrates.

El primer ministre és el cap de govern, i actualment el càrrec recau en el centrista Matti Vanhenen, que va guanyar les eleccions celebrades fa dos any. El seu govern, format per una coalició de quatre partits, té una majoria de dones, seguint fidel al fet que aquest país va ser el primer que va permetre a les dones presentar-se com a candidates, i el segon del món a permetre que votessin.