Viu a Martorell des dels tres anys, quan els seus pares van venir de Badalona. En aquesta ciutat del Baix Llobregat hi vivia la seva àvia. La cap de l’oposició de la ciutat, Laura Ruiz, té 34 anys i treballa en una cooperativa de telecomunicacions. A les últimes eleccions va ser la número 1 de Movem Martorell, una confluència nascuda la tardor del 2014 amb militants provinents d’ICV, la CUP i diverses organitzacions i moviments veïnals. Ruiz, que és regidora des del 2015, s’inscriu en l’entorn dels comuns. Movem té dos regidors en un consistori de 21.
Com es fa oposició a l’alcalde que va obtenir la victòria més àmplia dels municipis de més de 10.000 habitants de tot l’Estat?
Amb molta paciència. Movem Martorell va créixer en vots i percentatge a les darreres eleccions. ERC i el PSC van caure molt en vots i això ho va capitalitzar Junts. És complicat, no tant perquè Junts tingui setze regidors i la majoria absoluta siguin onze, com per quina actitud prenen amb una victòria tan àmplia.
Quina actitud prenen?
La de no necessitar escoltar. Amb setze regidors es pensen que tot allò que fan està bé i, per tant, per què han d’escoltar qualsevol altra veu. No escolten.
Us van oferir entrar al govern i no ho vau acceptar. Per què?
Quin és el sentit d’accedir al poder? Tenir capacitat de transformar les coses. Doncs bé, amb un resultat de setze a dos era difícil aconseguir-ho. Estem tan lluny que seria impossible pensar que si haguéssim entrat a governar hauríem tingut capacitat de canviar les coses.
Què en penseu, del fet que el PSC sí que ho acceptés?
Al PSC li han donat dues regidories fetes a mida i tampoc no és que siguin àmbits de gaire influència. Si en algun moment fos possible un canvi, necessitem totes les aliances possibles i a Martorell, amb el PSC, segurament serà més difícil poder-hi comptar perquè han entrat a governar. Esperem d’aquí a quatre anys capitalitzar la tasca d’oposició feta juntament amb ERC [un regidor], perquè serà difícil que una única força pugui superar els vots d’una marca com Junts, amb una figura tan forta com la de Xavier Fonollosa, que ha albiolitzat la política.
Què vol dir?
Fonollosa té un estil de lideratge i el tipus de campanya que fa és molt semblant a la de Xavier García Albiol a Badalona, segurament des dels antípodes. Molt transversal, sense el logo de Junts... Als debats no hi posava Junts per Martorell. L’alcalde és a tot arreu. Té un hiperlideratge absolut, surt a totes les fotos, va a totes les reunions. Aquesta hiperpresencialitat és molt semblant a la de García Albiol, des de la diferència de tradicions polítiques.
Com explica la victòria tan rotunda de Junts en una localitat del Baix Llobregat?
Aquí vam arribar a tenir victòria dels comuns a les eleccions espanyoles, de Ciutadans a les catalanes i de Junts a les municipals. Fonollosa ha obtingut ara el millor resultat de la seva història, però el 2015 va obtenir el pitjor resultat de l’espai convergent des dels anys 80. Resumidament, tenen una xarxa clientelar espectacular. A moltes associacions els donen un xec en blanc: demana el que vulguis i ho tens. Es donen ajuts excepcionals a persones que ho demanen, però no tothom té la informació i es generen greuges comparatius; tot legal, però no vol dir que sigui ètic.
Vostè parla de barris oblidats. Quins i per què?
Per situacions diferents, el Pou del Merli, Can Carreras, la Vila i Can Bros. La Vila és el nucli antic, no s’hi han fet inversions més enllà de 10.000 euros en flors i dues promocions per fer lloguer social. És un barri que s’està despoblant. Can Bros és una colònia tèxtil d’un valor patrimonial brutal i l’estan deixant caure a trossos, literalment. El Pou del Merli no té clavegueram ni enllumenat. Els veïns reclamen que passi el camió de les escombraries. I a Can Carreras no hi ha ni un forn de pa, cap comerç, l’estan deixant morir per falta d’inversió. Com pot ser que un nucli tan potent com és l’estació no generi activitat econòmica al voltant?
Dieu que al pressupost municipal no es destina ni un euro al patrimoni històric.
Ni un euro, ni està previst. Són moltes regidories perquè no hi hagi cap voluntat, intenció, projecte, proposta o idea per posar fre a la destrucció del patrimoni històric a Martorell. Ni al molí paperer, ni a la torre de Santa Llúcia...
L’alcalde afirma que Martorell s’ha transformat d’una vila grisa a una de lluminosa.
Ell considera que és lluminós plantar flors i fer carrers nous. Martorell és un decorat. Xavier Fonollosa no és alcalde, és decorador d’exteriors. L’acció de govern està més centrada en l’organització d’esdeveniments i en la decoració exterior que a analitzar problemàtiques i solucionar-les. Allò que no es veu no ho atenen. Si governen fa tants anys, per què continuem tenint una taxa d’atur que és de les més altes de la comarca? No fan res per revertir-ho. Hi ha alguna cosa que no s’està fent bé, estem envoltats d’indústria.
Com de problemàtic és l’accés a l’habitatge?
Som un dels municipis on més creix el preu de l’habitatge de lloguer. Tot i així, el senyor Fonollosa quan va tenir-ne l’oportunitat no va renovar la categorització de zona tensa, fa dos anys, i per tant no ens podem acollir a la llei de limitació del preu del lloguer. Va dir que no creia en aquesta llei perquè no protegeix els interessos dels propietaris. És un drama. Han fet el barri de la Sínia, de protecció oficial, però on és la trampa? Les quotes dels pisos de lloguer acaben sent d’entre 600 i 700 euros, més o menys el mateix que al mercat privat, per sobre del que es considera just, perquè l’habitatge no hauria d’ocupar més del 30% dels ingressos d’una unitat familiar.