Política
El govern i el PSC tanquen un acord per als pressupostos del 2024
L’executiu d’Aragonès els aprovarà aquest dimecres en un consell executiu extraordinari
El govern i el PSC han tancat un acord per als pressupostos del 2024, que han signat aquesta tarda i que s’aprovaran en un consell executiu extraordinari aquest dimecres. Aragonès, però, no en té prou amb els socialistes per tirar endavant els comptes al Parlament. Necessita com a mínim l’abstenció dels comuns, que rebutja la reactivació del projecte del macrocomplex turístic Hard Rock, un dels punts clau del PSC. Els comptes de la Generalitat preveuen 2.400 milions més de despesa, un increment del 6,3% respecte als anteriors.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha qualificat els pressupostos com els “més expansius i més socials de la història” per “tenir més mestres, més metgesses, més mossos i donar resposta a les necessitats”. Uns comptes que ha explicat creixen amb 2.442 milions euros addicionals.
El pacte entre el govern i el PSC incorpora, segons Vilagrà, més de 1.000 milions per fer front a la sequera, més de 1.000 milions per a recerca, innovació i desenvolupament, 7.435 milions d’euros destinats a polítiques educatives (un 10% més que en els de l’any passat, segons Vilagrà) i 144 milions més per a l’atenció primària.
“Ni un euro” al Hard Rock
En el text pactat no hi apareix cap partida -“ni un euro”- sobre el Hard Rock, ja que segueix la tramitació urbanística i ambiental, fet que pot facilitar “l’encaix” dels comuns ens els comptes que en permetin la seva aprovació. De fet, Vilagrà s’ha mostrat convençuda que “tiraran endavant” i que un cop comencin el tràmit al Parlament, un cop els aprovi el consell executiu demà, es podran “incorporar encara esmenes i propostes en els propers dies”.
Illa i la política útil
Per la seva banda, en una compareixença paral·lela al Parlament, el líder del PSC, Salvador Illa, ha justificat en la «política útil» el seu suport als pressupostos del 2024, en un moment que ha titllat d’«especialment delicat» en aspectes com la sequera o l’educació. «No som dels que ens recreem en les dificultats per fer-ho més difícil, ens agrada més pensar en el país que en les eleccions», ha subratllat.
Illa, que ha destacat que l’augment del pressupost és en gran part possible gràcies als 4.000 milions en què creix l’aportació de recursos del govern de l’Estat, ha incidit especialment en les millores que hi han introduït en matèria d’educació -creix la partida un 10%-, habitatge -amb un règim específic nou per a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics i l’objectiu que al 2026 hi hagi 10.000 nous habitatges socials--, seguretat -amb la creació de 25 nous òrgans judicials- i lluita contra la sequera, en especial amb nous ajuts a ens locals i als sectors productius per fer front a les seves conseqüències.
El líder socialista ha reiterat que dona per complertes les «condicions substancials» de l’acord del 2023, ja que ha dit que creu en la «paraula» d’Aragonès que la tramitació encara en curs del Pla Director Urbanístic del Hard Rock tirarà finalment endavant, tal com s’hi va comprometre, malgrat que en el text presentat avui no hi figura explícitament. En aquest sentit, Illa ha acceptat que tota activitat econòmica a Catalunya, sense excepcions ha dit, «ha d’estar subjecta a les restriccions i especificitats» a què obliga la sequera, en al·lusió a la moratòria que ha dictat el govern per a qualsevol nova implantació, que també es va aprovar en una proposta de resolució en l’últim ple al Parlament. Això sí, el socialista ha recordat que això val «per als llocs on hi hagi restriccions i especificitats, o n’hi pugui haver en el futur». I ara mateix el Camp de Tarragona, on està ubicat el Hard Rock i que s’assorteix en gran part d’aigua de l’Ebre, no es troba en la situació d’emergència en què es troben les conques internes.
Illa ha evitat pressionar explícitament als comuns -en qui estan posats ara tots els focus, ja que són el principal candidat a ser la tercera peça necessària per poder aprovar els comptes-, però ha admès que el d’avui «no és un pas suficient», i ha fet una crida «genèrica» a la resta de grups a «estar a l’alçada» per poder tirar endavant els comptes a canvi de noves aportacions. En aquest sentit, ha evitat vincular el possible desllorigador a una entesa a l’Ajuntament de Barcelona, on els d’Ada Colau volen entrar a l’equip de govern, i ha deixat clar que també voldria fins i tot Junts en l’equació final. «M’agradaria que hi fossin tots dos, comuns i Junts, perquè el moment a Catalunya requereix d’un suport molt ampli... ara, qui ha de negociar és el govern», ha rematat. Malgrat l’acord d’avui, que aquesta tarda escenificaran ell mateix i el president Pere Aragonès amb una foto al Palau de la Generalitat, Illa continua pensant que l’executiu és «feble» i li ha reclamat que «governi», amb el nou instrument que ara li faciliten. «Li donem una pilota de gol al govern, a veure si rematem», ha conclòs.
Després d’una quinzena de reunions formals entre gener i febrer, l’acord es va desencallar finalment la setmana passada, i el van acabar de segellar diumenge ell mateix i el Aragonès en una breu conversa al sopar d’inauguració del Mobile World Congress, tot i que Illa ha indicat que a primera hora d’avui encara quedaven «serrells» que finalment s’han resolt.
Plaja, optimista, reclama deslligar-ne el Hard Rock
La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha insistit aquest migdia que les converses «estan obertes i són vives» tant amb En Comú Podem com amb Junts per a l’aprovació del pressupost, a més que s’està «intercanviant documentació» amb la CUP, per la qual cosa no descarta que l’acord final compti amb el suport de més dels tres grups que en principi són necessaris. «Demà coneixerem el detall dels números i això ens fa ser optimistes que tant Junts com comuns se’ls poden fer seus», ha subratllat Plaja. En aquest sentit, ha admès que avui mateix s’acabarà de fer el retorn total de les propostes dels juntaires, mentre en el cas dels de Jèssica Albiach, les converses «estan molt avançades» i hi tenen un document base treballat «i cada vegada més avançat».
El govern es manté «obert» a incorporar en la tramitació parlamentària les propostes dels comuns, amb qui té una reunió prevista dijous, però ha insistit que el que no pot fer ni farà és aturar el Hard Rock com posen com a condició sine qua non, ja que és un projecte que no figura en el pressupost i que no costarà un euro a les arques de la Generalitat, per la qual cosa Plaja ha demanat que es desvinculi totalment de l’aprovació dels comptes. «No és el projecte del govern, però es troba en un procés avançat i no contemplem assumir el cost que suposaria aturar-ho», ha etzibat la portaveu, que ha recordat que l’executiu hi donarà curs «sempre i quan es donin totes les condicions urbanístiques, ambientals i judicials», en un paper que es limita, segons ella, al de «tramitador, validador i fiscalitzadors que les coses es facin amb rigor». En aquest sentit, Plaja ha insistit que el Hard Rock es tracta d’un conveni entre privats, amb qui el govern ha parlat «a títol informatiu» per conèixer en quin punt es troben, i que hi ha uns compromisos adquirits de fa anys que el «lliguen». «Hi ha coses fetes que no es poden desfer», ha tancat, per recordar tot seguit que la situació del Hard Rock és la mateixa que quan els d’Albiach van donar suport als pressupostos dels dos anys anteriors. «Els comuns no poden dir que no als pressupostos més alts de la història», ha conclòs.
Plaja ha desvelat que fa setmanes que el govern tenia un acord pràcticament tancat amb els socialistes, que han estat qui finalment han decidit els tempos per desbloquejar-lo, fet que s’ha produït definitivament amb l’acord en una última partida aquest matí. «No hi ha hagut cap gran escull que hagi dificultat la negociació», ha apuntat.
Un consell executiu extraordinari aprovarà demà al matí el projecte de llei, i tot seguit la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, el durà al Parlament, on en presentarà el detall als grups parlamentaris i agents socials i econòmics. En els propers dies, tots els consellers presentaran el pressupost de les seves àrees en comissió parlamentària com a pas previ a la convocatòria del debat a la totalitat, que marcarà si segueixen el seu curs a la cambra o són rebutjats.
