AMNISTIA
El govern espanyol compta 372 beneficiaris directes de l’amnistia
El govern espanyol compta que 372 persones seran els beneficiaris directes de la llei d’amnistia per als imputats per fets relacionats amb el procés independentista català. Segons ha explicat a TV3 el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, aquests beneficiaris directes són persones que tenen causes penals pendents relacionades amb l’1-O i les protestes posteriors, i inclourien uns 90 policies estatals implicats en les càrregues. Evitant pronunciar-se sobre la data del possible retorn de l’expresident Puigdemont a Catalunya, Bolaños sosté que no es pot pronunciar sobre casos específics i afegeix que “aquesta llei no està feta per a ningú”. Tot reiterant que hi ha una “voluntat inequívoca” que totes les persones involucrades quedin cobertes per la llei, el ministre de la Presidència defensa que “el beneficiari absolut d’aquesta llei serà la societat catalana i també l’espanyola”.
Cal recordar que, al seu dia, Òmnium havia fixat en 1.432 les persones que s’haurien d’acollir a l’amnistia. Bolaños explica que la llei va dirigida a aquelles 400 persones aproximadament – “segons els números que tenim al govern central són 372 persones que tenen causes penals pendents” – però ha subratllat la necessitat que la llei “cobreixi completament totes les persones involucrades” amb l’objectiu de recuperar els “afectes i complicitats que es van trencar de manera tan profunda el 2017”. Posteriorment, el vicepresident i portaveu de JxCat, Josep Rius, ha situat en un miler de persones els beneficiaris de la llei. En una entrevista a La Sexta, Rius ha admès que “hi ha diferents càlculs” i no pot donar una “xifra exacta”.
Bolaños qualifica de “molt sòlid i robust” el text de la llei però ha admès que, en el marc de la negociació darrera amb Junts, l’informe de la Comissió de Venècia ha estat “fonamental”. “Gràcies a l’informe de la Comissió de Venècia hem pogut incorporar recomanacions d’Europa. Per tant, és una llei profundament constitucional, però també profundament europea, ancorada en els millors valors i estàndards europeus”, ha conclòs.