La nova Unió pel Mediterrani crida a la pau al Pròxim Orient

No hi va haver cap foto de família, però la cita va acabar adoptant un caràcter històric. La Unió pel Mediterrani (UpM) va néixer oficialment ahir a París amb una gran cimera inaugural que va reunir 43 caps d’Estat i de govern en un clima de reconciliació i enmig de crides per la pau al Pròxim Orient. La cimera havia de durar dos dies, però va acabar resolta en una reunió de quatre hores al Grand Palais de la capital francesa. Tot i la brevetat de la trobada, s’hi van poder veure imatges sense precedents, com ara el primer ministre israelià Ehud Olmert i el dirigent sirià Baixar al-Assad asseguts a la mateixa taula, tot i representar Estats que segueixen oficialment en guerra.

El president francès, Nicolas Sarkozy, l’ideòleg del projecte, va donar el tret de sortida a aquesta nova plataforma de cooperació –hereva del Procés de Barcelona– que servirà per reforçar els lligams entre la Unió Europea i els països del sud de la conca mediterrània. L’objectiu és construir projectes concrets que en un segon terme afavoreixin el diàleg polític, com ara la descontaminació marítima, el desenvolupament de l’energia solar, la creació de programes de protecció civil o l’intercanvi d’estudiants universitaris.

Després de revelar una declaració comuna d’una desena de pàgines que servirà de pedra fundacional, Sarkozy va proclamar que l’objectiu comú d’aquesta nova Unió serà assolir la pau al Pròxim Orient. “Construirem la pau al Mediterrani com la vam construir a Europa”, va afirmar.

La pròxima trobada dels 43 Estats, a escala ministerial, serà al novembre, quan s’hauran de resoldre qüestions espinoses. En primer lloc, s’hauran de decidir les copresidències, ara en mans de França i Egipte.

Bescanvi de cromos
Però el gran problema sembla que serà l’atribució de la seu física de la Unió, l’anomenada Secretaria General, per la qual competirà Barcelona, segons va oficialitzar ahir el ministre Miguel Ángel Moratinos, que va detectar una “simpatia majoritària” per la idea. Els altres interessats a obtenir la seu són el Marroc, Tunísia i Malta, que tanmateix no van formalitzar cap demanda. La denominació oficial “Procés de Barcelona: Unió pel Mediterrani” podria perdre la menció a la capital catalana, segons Moratinos, que va insinuar un acord per fer desaparèixer Barcelona del nom oficial a canvi d’obtenir-ne la seu física.