La filosofia de Compromís per Cornellà és que no som un partit, sinó un grup de gent del municipi que treballa pel municipi. Som de tots els colors polítics, agrupats sota el nom de Compromís per Cornellà, que veu necessari un canvi. El 2019 em vaig implicar amb Compromís perquè m’agradava la filosofia de treball, de consens, de pensar en el present i en el futur del municipi. L’any passat vaig creure que era un bon moment per fer el pas endavant. Era la cara dels cartells però som un grup.

Som quatre regidors, un més que en els comicis municipals del 2019. Volíem el canvi però sumar també era guanyar. Van ser uns bons resultats. El que hem vist aquests mesos és que hi ha poca col·laboració de treball en equip per part de l’equip de govern. Ens vam posar a disposició de la llista guanyadora la mateixa nit electoral. Som un municipi petit i pensem que amb 11 regidors es treballa millor que amb set. Aquest esperit de col·laboració no es va veure traduït en cap trucada ni reunió de treball conjunta. Queda molt clar que el paper que ens atorga l’equip de govern és el d’oposició. No col·laborem en cap decisió important que afecta el municipi, ni se’ns convida en l’elaboració dels pressupostos ni en cap gran projecte. Tot el que podem fer de política és el que preguntem. Com a oposició creiem que el nostre paper no és només el de la fiscalització, sinó que el que volem és portar les nostres polítiques a l’Ajuntament. El que hem vist al llarg d’aquest gairebé un any és que la feina hi és però és gairebé invisible. Diem que el nostre municipi és particular perquè som nou pobles.

Cornellà és només un d’aquests pobles que formen la Vall del Terri. Cadascun té la seva personalitat pròpia. Pujals dels Pagesos, Pujals dels Cavallers, Corts... venen a Cornellà perquè aquí tenen molts serveis i per tant el desplaçament i moviment entre pobles és quelcom que s’ha de cuidar i tenir en compte, però cadascun té la seva idiosincràsia, tarannà, associació de veïns, tradicions i festes. És important tenir el sentiment de la Vall, esperit d’unió però mantenint la identitat de cada poble.

Ja era una reivindicació eterna del grup de Compromís per Cornellà. La Teresa Castañer, l’anterior cap de l’oposició, era el que més reclamava en els plens: diàleg. És una relació tan freda que en algun ple ens han arribat a dir que el que fem és escalfar una cadira.

Estem a favor de la sostenibilitat mediambiental i així ho vam defensar en el ple. Cal pensar en estructures de sostenibilitat que podrien ser parcs públics d’energia solar, aprofitant els teulats del polígon industrial, fins i tot projectes de comunitats energètiques. Pel que fa a la recollida de signatures i la moció presentada en el ple, creiem que era una mica oportunista. El projecte que podia afectar Pujals dels Pagesos era un projecte que ningú ha vist ni ningú ha entrat a l’Ajuntament. Així ens ho han fet saber els regidors corresponents. Tot comença per una possible presentació d’un projecte. I aquí s’inicia una polèmica, una confrontació entre veïns, innecessària, que s’acaba elevant quan l’Ajuntament demana signatures potser per anar en contra de l’opinió d’alguns veïns que potser hi estan a favor. Per això ens vam abstenir. També creiem que hi ha hagut molts projectes i estudis de la Diputació i de la UdG en què deien que els nostres terrenys municipals eren molt rics per fer un parc fotovoltaic. No és un macroparc. I aquesta és la diferència. Òbviament no compartim el projecte d’instal·lar un macroparc però sí que com a municipi, en algun moment, caldrà buscar una alternativa a les energies convencionals que tenim fins ara. I la moció i la recollida de signatures no comporten una conciliació sinó una confrontació i una manca d’informació als veïns.

Com a societat hem de fer aquesta reflexió però també empoderar la ciutadania perquè prengui una decisió. La recollida de signatures, primer, i la moció després, eren una manera, potser, d’enfrontar uns veïns, que no calia, si no se’ls donava tota la informació.

Ara mateix fa falta un espai que sigui punt de trobada per potenciar la part cultural, que inclou des d’una sala de lectura fins a exposicions, cinefòrum o xerrades. Hi ha grans projectes de futur presentats per Junts, com ara Cal Metge, però que no resolen el problema actual. Tenim un espai municipal que és el centre cultural, a la plaça Major, que l’està ocupant una escola privada de música. Són tres plantes i ara mateix el poble no se’n beneficia. Hi ha un Ateneu Popular, en funcionament des de fa dos anys, i que podria ser un espai per donar cabuda a aquestes activitats culturals, deficitàries. Quan els infants surten de l’escola no tenen ni sala de lectura ni ludoteca. No existeix. Tampoc no hi ha activitats intergeneracionals perquè no hi ha cap espai de trobada que ho faciliti.

Es va presentar el novembre del 2022 i no n’hem sentit res més. S’han fet canvis en el POUM però està totalment parat. Es va adquirir una finca, al centre, venent patrimoni. Has de tenir molt clar el projecte abans de vendre patrimoni, com a ajuntament. La finca necessita una rehabilitació molt important. La part tècnica del projecte ha tingut un cost de més de cent mil euros. És un projecte de futur que no resol una necessitat present: la manca d’espai, cultural, de trobada i fins i tot per a les entitats. És l’aposta, molt gran i molt costosa, de l’equip de govern, i ara mateix el municipi no ho necessita. Potser invertint en instal·lacions que ja tenim i que s’estan malmetent com el centre cultural podries matar dos pardals d’un tret.

Pensem que l’equip de govern no té una visió del municipi ni de present ni de futur. Ni de mobilitat, d’habitatge, ni visió feminista o d’igualtat, ni d’empoderament de la gent gran. Tapen forats del dia a dia. Però no hi ha una previsió.

És molt difícil a Cornellà i als seus pobles és pràcticament impossible trobar habitatge de lloguer. Tenim uns quants pisos de la Sareb que esperem que es puguin posar a lloguer. Els nostres joves no tenen la possibilitat de quedar-se a viure al municipi.