Brasil, el gegant que reclama atenció

L’Amèrica Llatina clama pel seu lloc al món. Amb el Brasil al capdavant, el país més gran, poblat i ric de la regió. És, amb 8,5 milions de quilòmetres quadrats, només dos milions menys que tot Europa, un país continent. Conscient del seu poder, des de principi del segle passat, els temps del llegendari diplomàtic baró de Rio Branco, va dissenyar la política exterior d’una hegemonia benèvola: el Brasil es vanta de mantenir bones relacions amb tothom, però no amaga les seves aspiracions de potència global.

Luiz Inácio Lula da Silva, en el poder des de l’1 de gener de l’any passat, ha tornat a hissar aquelles banderes a Itamaraty, el Ministeri d’Afers Estrangers del Brasil, després del parèntesi que va suposar Jair Bolsonaro, defensor d’un aïllacionisme recalcitrant. Com els seus veïns sud-americans, busca el punt d’equilibri entre les dues superpotències, els EUA i la Xina, sense incomodar-ne cap. En aquesta defensa dels seus interessos, que considera també els de la regió, ha xocat, els darrers mesos, per les crides al diàleg en la guerra d’Ucraïna i la condemna de l’acció d’Israel a la Franja de Gaza.

Només arribar al poder, Lula va complir amb la tradició de visitar l’Argentina, país que el seu predecessor, l’ultra Jair Bolsonaro, havia deixat fora de l’agenda per les seves discrepàncies amb el govern del peronista Alberto Fernández.

Després del seu pas per Buenos Aires, Lula va viatjar als Estats Units, on es va reunir amb Joe Biden, i després a la Xina, el seu principal soci comercial. Davant del president Xi Jinping, Lula va dir que el seu objectiu és que “la relació amb la Xina transcendeixi més enllà de l’àmbit comercial” i va proposar sumar el gegant asiàtic a un “nou ordre internacional més just i equitatiu”.

La presentació del president brasiler en el mapa internacional va acabar amb una recepció a Brasília al ministre rus d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov. Abans d’aquesta recepció tan sorollosa, Lula va criticar l’estratègia de sancions occidentals a Rússia per la invasió a Ucraïna i es va negar a sumar armes brasileres al suport d’Occident a Kíiv. Va arribar a dir que els EUA i la Unió Europea (UE) no promovien una negociació de pau entre Ucraïna i Rússia perquè estaven interessats a prolongar la guerra.

En aquest esforç per mantenir la neutralitat i oferir una veu pròpia, el Brasil ha xocat també amb Israel. Lula va denunciar que les tropes israelianes cometen a la Franja de Gaza “un genocidi” i, immediatament, va ser declarat persona non grata pel govern de Benjamin Netanyahu. El brasiler reclama un alto el foc permanent i negociacions de pau entre Israel i Hamàs, una opinió que li ha valgut una estirada d’orelles dels EUA.

Amb tot, el Brasil té on fer-se sentir. Aquest any, exerceix la presidència del G-20, el grup que aplega les economies més grans del món. En l’última reunió, celebrada el febrer a Rio de Janeiro, el ministre d’Afers Estrangers brasiler, Mauro Vieira, va insistir que l’única recepta per aconseguir la pau és més diàleg i menys armes. “Diem això per experiència, no per idealisme”, va dir.

Ja fa dècades que el Brasil reclama una reforma del Consell de Seguretat que reflecteixi l’equilibri de forces actual i no el que hi havia després de la Segona Guerra Mundial. També exigeix canvis en la configuració del Fons Monetari Internacional (FMI), controlat pels EUA, i l’Organització Mundial de Comerç (OMC). Han estat fins ara batalles, però que s’han mantingut en el temps malgrat els canvis de signe polític a Brasília. Lula ha afegit ara a la política exterior brasilera un component ecològic i s’ha erigit com un lluitador contra el canvi climàtic i un defensor del medi ambient i la preservació de l’Amazònia, el pulmó verd d’Amèrica. “Són elements importants en la política exterior brasilera”, ha advertit el ministre Vieira. En aquesta gesta, ha trobat el suport de Colòmbia, on el president Gustavo Petro exigeix un nou ordre mundial que sigui sostenible amb la naturalesa. Espera, però, un gest de Mèxic, la tercera economia llatinoamericana. El president mexicà, l’esquerrà Andrés Manuel López Obrador, coincideix amb Lula en el diagnòstic, però, a causa de la proximitat inevitable del seu país amb els EUA, dels quals depèn econòmicament, no sempre està del costat del Brasil.

En aquesta cerca d’equilibris diplomàtics, el Brasil s’ha negat a qüestionar la radicalització del règim de Daniel Ortega a Nicaragua. Tampoc li han funcionat els intents de mediació a Veneçuela, on els EUA el consideren un aliat natural en els seus esforços per aconseguir que el president, Nicolás Maduro, celebri eleccions netes els pròxims mesos. Els comicis estan programats per al 28 de juliol, dia de l’aniversari del traspassat Hugo Chávez, però la inhabilitació judicial de la favorita en totes les enquestes, l’opositora María Corina Machado, ha buidat de legitimitat tot el procés.

El Brasil ha perdut, a més, un aliat a l’Argentina. L’arribada al poder de l’ultradretà Javier Milei, el desembre passat, ha agrit les relacions, fins al punt que Lula no va participar en la cerimònia de presa de possessió del nou president argentí. Milei ha decidit alinear-se sense matisos amb els EUA i enarbora la bandera de la defensa d’Israel. No és fàcil per al Brasil fer-se sentir en un món tan convuls.