El govern es proposa recaptar tots els impostos

La proposta de model de finançament singular que la Generalitat posarà sobre la taula de La Moncloa es basa en la gestió i recaptació d’absolutament tots els impostos que paguen els ciutadans a Catalunya, inclosa la capacitat normativa sobre la majoria. “Cal un canvi de paradigma, fins aquí hem arribat”, va etzibar ahir la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, després del consell executiu, en què va presentar el document, que vol posar fi a un dèficit fiscal estructural del 8,1% del PIB de mitjana en els darrers quatre decennis, en els quals hi ha hagut fins a sis models diferents, i que s’enfila ja fins als 22.000 milions l’any. “Hi ha un consens força ampli a Catalunya per un canvi estructural i tangible, no un canvi cosmètic que aboqui a unes dècades més del mateix resultat”, va dir. Això sí, de manera similar al concert basc, on funciona una quota, la proposta ofereix fer una aportació a l’Estat pels serveis comuns que presta a Catalunya, com ara Acció Exterior, Defensa o Justícia. A més, i a diferència en aquest cas del sistema foral, proposa crear un segon fons de “reequilibri territorial” per seguir ajudant les comunitats amb menys capacitat fiscal. En tots dos casos, això sí, Mas va evitar donar ni tan sols xifres aproximades que calcula com a punt de partida dels dos fons, ja que va assegurar que seran “mètriques subjectes a negociació política”, una negociació que vol que sigui “honesta i rigorosa” i no vol que quedi hipotecada des del principi. “La proposta està pensada perquè pugui ser acceptada”, van remarcar en aquest sentit fonts del departament.

Segons les darreres dades disponibles, del 2021, el govern calcula que disposaria d’entrada de 26.365 milions més si hagués recaptat tots els impostos ell, tal com proposa, fins a uns 52.000 milions en total. “Què es fa amb aquests diners, quins serveis presta l’Estat a Catalunya?”, es va preguntar la consellera, per a qui un altre factor a denunciar és “l’opacitat” del sistema actual. En tot cas, només uns 25.600 milions van tenir aleshores un rendiment directe a Catalunya. “Així tindríem la clau de la caixa del doble de diners dels que disposem en l’actualitat”, va resumir Mas. De fet, ara l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) només recapta el 9% dels tributs que es paguen al país, uns 4.900 milions entre els impostos propis (que representen tot just 742 milions, un raquític 1,4%) i els cedits totalment per l’Estat (4.157 milions), com patrimoni, successions i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Els 47.825 milions restants del 2021 els va recaptar l’agència estatal. “Els ajuntaments fins i tot tenen més marge recaptatori”, va lamentar ahir el departament.

El document fa una anàlisi exhaustiva del funcionament de la hisenda en diversos estats federals com Suïssa, Alemanya, Canadà i els Estats Units, i conclou que el sistema espanyol presenta nombroses “anomalies” si s’hi compara, com el fet que la Generalitat no vegi ni un euro dels més de 5.300 milions anuals que es recapten de l’impost de societats, el sistema de bestretes i liquidacions actual que presenta una “alta volatilitat” i “dificulta la responsabilitat fiscal i la planificació pressupostària” o el fet que no es respecti l’ordinalitat entre l’abans i el després de l’aportació que fan els territoris. “En tots els països federals estudiats, el mecanisme d’anivellament, si n’hi ha, no provoca una alteració gran”, va reblar. En aquest sentit, a més, el govern denuncia altres deficiències de l’actual model, com el desequilibri vertical –entre el 2012 i el 2022 els ingressos de l’Estat van créixer del 90% i els de les comunitats, tot just del 41%, quan tenen les mateixes o més competències–, la deslleialtat institucional –manca d’execució inversora o modificacions “unilaterals” d’impostos que fan perdre ingressos a les comunitats– o la falta d’autonomia financera. En aquest darrer punt, la proposta advoca per una capacitat normativa plena de la Generalitat en tots els impostos, inclosos societats o IRPF, a fi que pugui dissenyar un règim fiscal propi més adaptat a la realitat del país sense més limitacions que les derivades de directives europees –com ara en l’IVA o alguns impostos especials– o d’una normativa comuna acordada dins de l’Estat en alguns casos, com l’IRPF dels no residents.

El document, que també recorda que Catalunya ja ha tingut en el passat règims propis d’hisenda pública, inclou una exhaustiva anàlisi jurídica de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) que conclou que la proposta és perfectament compatible amb l’Estatut, la Constitució i el dret de la Unió Europea. I és que tot i que sí que incorpora explícitament règims asimètrics com el foral o el de Canàries, la Constitució “no estructura un model de finançament, és una decisió lliure del legislador”, van subratllar ahir fonts que han participat en l’informe. En aquest sentit, van explicar que n’hi hauria prou amb una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), del 1980, per poder implementar la proposta, que requeriria això sí, majories qualificades perquè afectaria les competències financeres de l’Estat. De manera complementària, a més, s’haurien de modificar la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i la llei de cessió de tributs a Catalunya.

El president Pere Aragonès presentarà la proposta aquest matí en una conferència a Madrid, després que ja va fer arribar ahir el document a tots els grups i a La Moncloa, amb qui no hi ha concertada cap trobada. Ahir, en tot cas, el govern espanyol ja va respondre que el model s’ha de debatre conjuntament amb la resta de territoris. “Venen propostes per part de la comunitat autònoma de Catalunya, però n’hem rebut també d’altres comunitats”, va dir el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. La voluntat de l’Estat és arribar a un acord amb “el conjunt” de les comunitats, també les governades pel PP, en un extrem que Mas ja havia rebutjat abans del tot. “Si la correcció dels greuges històrics ha de dependre d’Ayuso o García-Page crec que no anem enlloc, hem argumentat la singularitat històrica de Catalunya i no anirem a una negociació multilateral”, va deixar clar. La consellera confia que, tot i que l’executiu té data de caducitat després del 12 de maig, encara es pot constituir la comissió bilateral entre els dos governs per parlar específicament del finançament que s’havia de reunir en el primer trimestre, tal com preveu l’acord d’investidura de Pedro Sánchez. “No serà per nosaltres que l’apartarem o la deixarem fora d’agenda”, va destacar. Això sí, també va admetre que, si no la pot plantejar ara, la proposta quedarà “a disposició del govern que vingui perquè la intenti materialitzar”.

El que sí que va dir Mas és que la recaptació de tots els impostos hauria de tenir una implantació “gradual” a fi que l’ATC se’n pogués anar fent càrrec, i va rebutjar la idea, com es farà en el cas de rodalies, de constituir el consorci tributari mixt que preveu l’Estatut vigent, que al final del tripartit ja es va explorar, sense èxit, entre dos governs socialistes.