Europa busca el seu lloc a l’espai
La crisi en el seu nou model de llançadora la fa dependre d’altres per posar en òrbita projectes propis
Té missions com ara Copernicus per lluitar contra el canvi climàtic, tot i que l’estratègia ha virat cap a defensa
Els EUA inverteixen gairebé quatre vegades més en activitats espacials que els europeus
“Europa necessita tenir la seva pròpia posició.” Així definia Josef Aschbacher, el director general de l’Agència Espacial Europea (ESA, per les sigles en anglès), la situació d’Europa en la cursa espacial. Especialment amb l’auge de la Xina en l’intent de conquesta de l’espai, Aschbacher admetia que Europa no només ha de fer més en aquest àmbit, sinó que també ho ha de fer millor.
Com en altres qüestions, els països europeus inverteixen de manera separada en les capacitats espacials i ho fan amb pressupostos que no poden competir amb els dels principals contrincants, com són els Estats Units i la Xina. El més equivalent a la NASA dels Estats Units a Europa és l’ESA, amb seu a París i autodefinida com “la porta d’Europa a l’espai”. Ara bé, pel que fa a pressupost ni tan sols s’aproxima a l’agència espacial estatunidenca. Mentre que, enguany, la NASA té un pressupost d’uns 27.000 milions de dòlars (uns 25.000 milions d’euros), l’agència europea es queda lluny, amb uns escassos 7.800 milions d’euros.
Entre d’altres, l’ESA, creada l’any 1975, desenvolupa llançadores, satèl·lits i infraestructures de terra per a activitats espacials. També llança satèl·lits per observar la Terra, per a la navegació, les telecomunicacions i l’astronomia, a més d’enviar sondes als confins del sistema solar i col·laborar en l’exploració de l’espai. Les darreres dècades, entre les seves missions també hi ha la lluita contra el canvi climàtic.
Entre els principals projectes de l’agència europea, destaca Copernicus, que, ara per ara, és el sistema d’observació de la Terra més avançat del món. També ha desenvolupat Galileu, el sistema de navegació per satèl·lit propi de la UE, i Egnos, que dona navegació per terra, mar i aire a tota la Unió Europea (UE).
Malgrat que alguns dels seus programes han estat d’èxit, l’ESA no passa pel millor moment. “Europa ha perdut l’accés independent a l’espai”, sentenciava recentment el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton. El comissari feia referència a la crisi generada pels reiterats retards en l’Ariane 6, el darrer model de llançadora espacial desenvolupada per l’agència europea. El model anterior va fer el darrer vol el juliol del 2023, després de dècades de servei, i les llançadores són essencials per enviar a l’espai projectes espacials. Així, la UE es va veure obligada a recórrer a la tecnologia dels Estats Units per poder enlairar-se. Concretament, la Comissió Europea va anar a buscar els serveis de SpaceX, el projecte d’Elon Musk, justament en un context de disputa entre Brussel·les i el magnat per l’incompliment d’X de les normes comunitàries. Breton va qualificar la situació de “crisi sense precedents” i va subratllar que calia un “canvi de paradigma”.
En la mateixa línia que el comissari, el director de l’ESA no ha ocultat el seu descontentament per la crisi per les llançadores. “La situació és bastant dolenta, però desaprofitar una crisi és encara pitjor. Ara és el moment de veure realment la manera com volem construir el sistema de llançament en el futur”, va remarcar Aschbacher.
Lluny de ser una anècdota, aquest incident ha incrementat la inquietud sobre la independència europea en l’accés a l’espai i ha qüestionat la capacitat d’assolir iniciatives ambicioses. La qüestió també ha arribat al Parlament Europeu, on els eurodiputats han demanat a l’executiu comunitari mesures per assegurar la sobirania europea a l’espai, per exemple, garantint el llançament de missions de manera autònoma.
Per trobar un lloc en la pugna per conquerir l’espai, la UE té assignats 14.800 milions del pressupost a qüestions relatives a l’espai per al període 2021-2027. Gestionats a través de l’Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial (Euspa), es tracta de la inversió comunitària més gran de la història en aquest àmbit amb l’objectiu de reforçar l’autonomia estratègica de la UE i donar-hi embranzida en una cursa espacial en què, ara per ara, encara és lluny de poder disputar el lideratge.
Tot i l’increment, els últims anys, en la despesa europea per a l’espai, la inversió per càpita continua sent petita. Segons dades de l’ESA, el ciutadà d’un estat membre paga, de mitjana, en impostos destinats a l’espai l’equivalent a una entrada de cinema. En comparació, als Estats Units la inversió en activitats espacials és gairebé quatre cops superior a l’europea. Segons una enquesta de l’agència espacial, el 84% dels europeus defensa incrementar la inversió i integració de les indústries estatals espacials per ser capaços de competir amb altres potències.
En el context geopolític actual, caracteritzat per la creixent competència entre potències i augment de les amenaces, l’estratègia espacial europea també ha virat cap a la seguretat i la defensa. Tant és així que la Comissió Europea va presentar, ara fa un any, la primera estratègia espacial per a la seguretat i la defensa per “maximitzar” l’ús de l’espai amb aquestes finalitats.
El pla de Brussel·les apuntava, principalment, a incrementar la vigilància i la capacitat de detectar possibles amenaces. Ara bé, malgrat els esforços pressupostaris i d’iniciatives, en la lluita per conquerir l’espai, Europa continua anant a remolc.