La nova geopolítica còsmica

Competició complexa

Avui, la competició és més complexa i diversa. La Xina, amb un programa extraterrestre ambiciós, té com a objectiu establir una base lunar permanent per al 2030 i ha mostrat les seves capacitats amb èxits com ara l’aterratge a la cara oculta de la Lluna. Aquest mes de març, el país asiàtic va llançar amb èxit un satèl·lit que servirà com a pont de comunicació entre la Terra i aquesta missió lunar. Malgrat les afirmacions del govern de la Xina sobre el caràcter pacífic del seu desenvolupament tecnològic espacial, molts experts mostren escepticisme, atesa la possible aplicació militar d’aquest tipus de tecnologies. De fet, l’informe anual del 2023 del Pentàgon al Congrés sobre els desenvolupaments militars de la Xina fa nombroses referències a les ambicions de Pequín a l’espai. D’acord amb aquest document, l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPA) xinès “considera la superioritat espacial, la capacitat de controlar l’esfera d’informació habilitada des de l’univers i negar als adversaris les seves pròpies capacitats de recopilació i comunicació d’informació basada en l’espai components crítics per dur a terme una guerra informatitzada moderna”. “L’EPA continua adquirint i desenvolupant una gamma de capacitats antiespacials i tecnologies relacionades, inclosos míssils de destrucció cinètica, làsers terrestres i robots espacials en òrbita, així com capacitats de vigilància en expansió, que poden monitorar objectes a l’exterior dins del seu camp de visió i permetre accions de contraespai”, segons l’informe nord-americà.

No només la Xina ha entrat de ple en la cursa estel·lar: altres països, com ara l’Índia i el Japó, s’han compromès activament amb l’exploració del cosmos. L’expedició índia Mangalyaan a Mart, l’any 2014, va demostrar les seves capacitats. El Japó, amb el seu coneixement de robòtica avançada, és un jugador també clau en les col·laboracions internacionals. Aquest escenari global presenta una xarxa complexa de competició i col·laboració que exigeix un enfocament renovat a una investigació interplanetària que està creixent a un ritme vertiginós.

I és que, segons la Unió Astronòmica Internacional, hi ha més de 8.900 satèl·lits en òrbita terrestre, dels quals uns 5.500 estan operatius. A més a més, s’estima que el pressupost espacial global per a l’any 2023 va ser d’uns 180.000 milions de dòlars, segons un estudi de la consultora especialitzada BryceTech. Els Estats Units continuen sent el principal inversor, amb un pressupost de la NASA d’uns 24.800 milions de dòlars, mentre que la Xina ocupa la segona posició mundial, amb un pressupost interestel·lar d’uns 14.400 milions de dòlars.

En el front de les expedicions, destaca el programa Artemis de la NASA, que busca tornar a la Lluna amb humans per al 2026. La Xina ja ha aconseguit fer aterrar un rover a Mart amb la missió Tianwen-1, el 2021, i la NASA llançarà la missió Europa Clipper el 2024 per explorar la lluna Europa de Júpiter i buscar-hi possibles signes de vida.

En un article d’opinió a la revista Aviation Week titulat Com els Estats Units poden guanyar la nova cursa espacial?, diferents membres del sector espacial van assegurar que el país nord-americà i els seus socis “hauran de produir i fer volar naus més ràpidament i a un cost molt més baix”. “La bona notícia és que la indústria i la NASA tenen una finestra d’oportunitat per desenvolupar una manera més eficaç de col·laborar que ajudarà a mantenir el lideratge a l’espai”, hi van afegir.

Litigis aeroespacials

En aquest sentit, aquest grup, liderat per l’advocat Blaine Pellicore, que està especialitzat en litigis aeroespacials, va dir que l’actual moment “és un punt d’inflexió tant per a la NASA com per a la manufactura espacial: si l’esforç comú fa curt, el país corre el risc de quedar-se endarrerit en relació amb els competidors les dècades vinents”, va advertir el grup.

Sense cap mena de dubte, una característica definidora d’aquesta incipient competició galàctica és el protagonisme de les empreses privades, que aporten una barreja única d’innovació i eficiència. Elon Musk, conseller delegat de SpaceX, destaca també la importància de reduir costos en el vol espacial, i assegura que els coets reutilitzables de SpaceX “han obtingut una reducció significativa dels costos de llançament”. Aquesta tendència no només fa les expedicions espacials més assequibles, sinó que també permet un ritme de llançament més ràpid, fet que accelera el progrés.

D’aquesta manera, la participació d’empreses privades en aquest sector de l’economia està impulsant una indústria més dinàmica i especialitzada. Les empreses poden centrar-se en nínxols específics, com ara SpaceX amb la seva constel·lació de satèl·lits Starlink i Blue Origin, de Jeff Bezos, amb el seu enfocament en el turisme espacial. Aquesta especialització permet una innovació més ràpida i un panorama més competitiu, fet que beneficia, en última instància, tot el sector còsmic.

Ecosistema

No obstant això, aquesta nova era de la conquesta de l’univers també planteja desafiaments importants. L’ecosistema espacial creu decisiu equilibrar la competició amb la cooperació internacional per garantir una exploració pacífica i evitar la militarització de l’univers. A més, el nombre creixent de satèl·lits planteja preocupacions sobre els residus espacials i la necessitat de desenvolupar estratègies de mitigació. Amb més objectes en òrbita, la prevenció de col·lisions i la mitigació dels residus còsmics són urgents, ja que es calcula que hi ha més de 29.000 objectes de més de 10 cm en òrbita terrestre, un perill tant per a les missions espacials, com per als satèl·lits.

L’Agència Espacial Europea, entre d’altres, està desenvolupant noves tecnologies dins de la iniciativa Espai Net, que promet dur a terme una reducció significativa en la generació de contaminació espacial en totes les fases de les activitats espacials. En aquest sentit, tant la NASA com l’agència europea coincideixen a assenyalar la importància de les regulacions internacionals, que són “essencials per garantir que la investigació espacial es desenvolupi de manera pacífica i cooperativa”.

Beneficis en la humanitat

D’altra banda, els esforços en la conquesta extraterrestre tenen el potencial de beneficiar la humanitat en molts aspectes. A part de les descobertes científiques, les missions espacials poden conduir al desenvolupament de noves tecnologies que tinguin aplicacions pràctiques a la Terra. Això pot incloure avenços en materials, comunicacions i tecnologies mèdiques, que poden tenir un impacte positiu en la vida quotidiana i impulsar noves oportunitats econòmiques i de creixement per a diverses indústries, com ja ha succeït en el passat.

El futur de l’exploració espacial dependrà de la capacitat de l’espècie humana per abordar aquests desafiaments de manera efectiva. Aquesta cursa, més global i heterogènia, ofereix una oportunitat única per a la descoberta científica, el creixement econòmic i la cooperació internacional. La nova era té el potencial no només d’ampliar el coneixement de l’univers, sinó també d’aconseguir que els països sumin esforços per empènyer els límits de l’assoliment humà.