“Hem invertit 1,2 milions per a l’escola, però costa d’arrencar”

Com una continuïtat de la feina feta fins ara. Un punt i seguit, perquè no tindria sentit aturar-se i tornar a arrencar. Hi ha projectes que van més enllà dels quatre anys entre elecció i elecció, i per cada cosa que inicies o acabes, poden sortir tres o quatre idees o necessitats noves.

L’eixamplament del vial on hi haurà l’escola, a la carretereta que de Vulpellac continua cap a Canapost, i que quedaria petita. Això és a la llista. Però també tot d’infraestructures viàries que tenim planejades als diversos nuclis. A Peratallada, per exemple, una urbanització que ja està acabada, i el centre d’interpretació per als visitants. I a Fonteta, on quedaven coses després d’haver renovat els serveis. I el vial de circumval·lació de Vulpellac.

Servirà per anar cap a un costat o l’altre, també si vens del puig de Sant Ramon i la part nord de la Bisbal. És un encreuament de camins que cal resoldre, i també amb la idea de canalitzar millor els cotxes fins a la C-66. I trobar nous llocs d’aparcament a l’exterior de cada nucli.

Ja ho tenim tot a punt, però és la cançó de l’enfadós amb Ensenyament. Sempre ens diuen que som prioritaris, però mai ens acaben de respondre quan la faran. Ja fa més de 15 anys que tenim els mòduls, i hi hem invertit molt i amb molt de gust, perquè ja comptàvem que la cosa podia anar per llarg.

Fa dos anys que tenim a punt la urbanització dels carrers i els terrenys a punt per a la cessió. Hi hem invertit 1,2 milions d’euros, però costa d’arrencar-la. Els vam enviar un escrit i ens van respondre que el dia que els necessitin ja ens els demanaran. I la consellera ens remet a subalterns o al director territorial. Hem ofert copagament o avançar diners, però al ritme que van, el darrer compromís és que continuem a la cua. Però vindran futurs nomenaments i després de les eleccions continuarem fent pressió.

Estem al voltant dels 16-20 infants per curs. Suficients per mantenir una línia de 160 alumnes fins a sisè.

No gaires. Potser 40 o 50 persones, però n’hi havia que ja hi vivien i ara ja s’han empadronat. La pandèmia ens ha perjudicat en molts aspectes, però no s’ha notat especialment en natalitat ni en un increment de població.

De moment no tenim problemes d’abastament, però en podríem tenir per la limitació d’extracció. Ens basem massa en les dades dels embassaments, però al darrere hi ha els aqüífers, i nosaltres depenem del del Baix Ter, a Fontanilles i Gualta. Com a ciutadà de pagès, ens han canviat els vents. Ara ens bufa de Sant Feliu, de garbí, i si bufés més de llevant, segurament no tindríem tants problemes.

Caldria preguntar als governs dels darrers 20 anys què calia fer. Més dessalinitzadores? El transvasament del Roine? No ho sé, però van sortir els defensors de tot, i va ploure. I ja no se n’ha tornat a parlar més fins ara.

No en soc expert. Però si en sobra i no perjudica el delta de l’Ebre, seria una opció. Del Roine, en sobrava. Però és que tampoc s’ha sabut gestionar millor la que teníem, i a Girona estem especialment perjudicats perquè l’aigua del Ter continua patint massa la demanda de Barcelona, i no arriba a satisfer la que hi ha de Girona en avall.

S’ha fet malament, i per a això hi ha les hemeroteques, com a president o vicepresident del Consell Comarcal. Però el mandat anterior em van venir a veure per explorar què es podia fer amb la planta de transferència, per mirar de trobar-hi una alternativa. I gairebé cinc anys després continuem igual, o pitjor. El tancament de Solius no ens està afectant gaire perquè vam ser valents i vam començar a implantar el porta a porta, que no és còmode però ha permès reduir el volum de rebuig i arribar al 80% o 85% de recuperació i reciclatge.

Tothom està prou escarmentat a la comarca. Jo estaria d’acord que la planta de transferència de Peralta s’ordenés i adeqüés, però afecta els Clots de Sant Julià. Penso que no hi afecta, i lligo una cosa amb l’altra, però estem treballant en acords per a la gestió dels terrenys privats dels Clots i avançar en un parc arqueològic. Hi ha un altre conveni amb el Consell Comarcal per a la planta. I tant important, per a tothom, és arreglar una cosa com l’altra. Cal ordenar la gestió del BCIN dels Clots, amb les visites justes i el seu valor patrimonial, no pas turístic. Però tampoc podem descuidar la gestió dels residus, i s’han d’endreçar les dues coses.

No veig malament la idea, però no la veig factible. Vindria bé, però penso que tot no ho podem tenir. S’han de sospesar pros i contres, i és cert que ens vindria bé la connexió ferroviària amb Flaçà, però tampoc s’arribaria a tothom i potser amb uns serveis més regulars i unes concessions de bus més ajustades ja faríem.

És molt diferent que amb 1.700 habitants, sense comptar-hi els segons residents, tinguem tres milions de pressupost, sense comptar-hi els extraordinaris d’obres en urbanitzacions. I cerquem recursos, però s’han aconseguit i no som autosuficients, però hem mirat de disposar de riquesa. A finals dels noranta, quan vam tirar endavant el polígon, ens deien de tot. Els propietaris a l’inici estaven dividits, i després van canviar de bàndol. Però això què ha comportat? Més IBI, compravendes, llocs de treball i algun IAE d’empreses que encara arriben ara, com per exemple la càrnia Boadas.

Qui governa ha d’assumir crítiques. El propòsit inicial, des del 2015, era canviar-me. Van anar contra mi amb denúncies; ja ho deuen haver mirat tot i no he estat encausat per res. Han desconfiat massa i si haguessin volgut parlar més amb mi, els hauria escoltat. La tensió del primer mandat ja es va reduir en el segon i en aquest tercer, encara més.