Núria Parlon
ALCALDESSA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET (PSC)
“Si pensés en la carrera política, no hauria fet coses que he fet”
“No pots passar-te la vida sent alcaldessa i jo aniré allà on el partit em digui, però ara em fa feliç ser alcaldessa de Santa Coloma”
“Gran part de la ciutadania vol girar full i mirar cap al futur. Tant els indults com la proposta d’amnistia intenten això”
[Amb Rufián] Sempre havíem tingut una relació de respecte, però sembla que en campanya tot s’hi val Les administracions locals no poden dir a la gent que ocupi pisos perquè hi ha un problema d’habitatge
Jo no soc partidària de votar si Catalunya ha de ser independent. El que no podem fer és fracassar contínuament
El PSC és ara per ara imbatible a Santa Coloma de Gramenet?
El PSC és qui rep la confiança de la ciutadania de manera àmplia, i crec que ens avala una bona feina quant a la gestió, la modernització i la transformació de la ciutat.
ERC va apostar per Gabriel Rufián per trencar aquesta majoria. La va veure perillar?
No teníem enquestes, no en soc partidària perquè si en tens una de bona et relaxes. No soc gens competitiva, però utilitzo la màxima de les curses: quan competeixes no has de mirar què fa el del costat sinó com t’has preparat, si has descansat, si t’has alimentat bé i si t’has entrenat prou. Traslladat a la política, és si has fet o no la feina. Aquest era el punt de partida per fer una campanya que vaig intentar que no fos agressiva i que no entrés en qüestions que no afecten el benestar de la gent sinó que són picabaralles polítiques.
Els regidors de Ciutadans, durant el mandat anterior, van ser una pedra a la sabata, sobretot en matèria de seguretat. Ara els incorpora al govern i els cedeix la gestió d’aquest àmbit. És una manera elegant d’eliminar allò que li fa nosa?
Al contrari. És un procés d’aprenentatge i de maduresa política meva. Amb Cs, en el mandat anterior hi va haver picabaralles de caràcter ideològic i això és sa. Però és gent que ha picat molta pedra i es creu el projecte de transformació de Santa Coloma. I això és un talent que s’ha d’incorporar al nostre projecte polític, prou ampli per encaixar diferents sensibilitats. I el balanç és molt positiu.
Si es tractava de fer aproximacions, amb ERC no hi ha més coincidències ideològiques?
Però ERC va fer una campanya que feia molt difícil un pacte.
Ciutadans no és que fos un aliat abans de l’acord.
Però ens hem entès. Crec que ERC, després de la campanya que va fer, tampoc no es plantejava governar amb nosaltres. Van jugar amb el meu prestigi reputacional i, per tant, era inviable l’acord. Després hem tingut trobades i hem intentat reconduir les relacions.
Amb Gabriel Rufián també han llimat les asprors?
Sempre havíem tingut una relació de respecte mutu, però sembla que en campanya tot s’hi val i no m’ho esperava. Les relacions estan reconduïdes i Esquerra té un projecte que té coses bones.
Quins riscos té una majoria absoluta? Esquerra diu que no compten amb l’oposició ni amb la gent.
Aquesta és una visió poc respectuosa amb la ciutadania que participa en els processos, que en part probablement vota Esquerra tret que ells li diguin que no vingui perquè són processos que impulsa el govern de la Núria Parlon.
No comporta cap perill no necessitar ningú per governar?
Per què ha de tenir perill la majoria absoluta? Un dels grans problemes que té el sistema, especialment el municipal, és que si no tens majories sòlides no pots transformar la ciutat perquè et passes el dia amb la picabaralla política. Les majories absolutes no tenen cap problema, sempre que provinguin de la legitimació democràtica. És molt greu que, quan partits polítics que tenen majoria a les seves ciutats es refereixen a ciutats on la té un altre, aleshores sigui un càncer.
Des del 15 de març és la portaveu del PSC, dos dies després que el president de la Generalitat convoqués eleccions. Com valora aquests comicis i com es plantegen aquesta campanya?
El PSC és l’únic partit amb vocació de govern i de servei públic que ha posat els interessos de Catalunya per sobre dels del partit. Per això vam signar un acord de pressupostos amb el govern en minoria d’ERC. N’hi ha que no pensen el mateix; per tant, sols puc dir que com més aviat votin els catalans i catalanes, millor. Catalunya necessita un nou pressupost, un nou govern fort i un president disposat a liderar les esperances d’un futur pròsper per al país. Salvador Illa està preparat i ho farà.
Escoltaria una oferta de Salvador Illa per incorporar-se a un futur govern de la Generalitat?
Estaré treballant sense descans en aquesta campanya per tal que Catalunya pugui tenir un govern fort i sòlid el qual pugui liderar les grans transformacions i els grans acords de país, per tal que Catalunya avanci i torni a ser referent. Això no va de noms sinó de projecte i lideratge.
Mai s’imagina fent un salt a Madrid o a la Generalitat?
Jo mai he pensat en la carrera política. Si hi hagués pensat, no hauria fet algunes coses que he fet. Jo estic fent d’alcaldessa, soc funcionària d’aquest Ajuntament. Mai m’he marcat anar cap allí o cap allà. Si algun dia arriba, ja ho valoraré. A mi el que em dona vida és emocionar-me amb tot allò que penso que la ciutat necessita. També és cert que no pots passar-te la vida sent alcaldessa i que les travesses són divertides. Jo aniré allà on el partit em digui, però em fa feliç ser alcaldessa de Santa Coloma.
Quin tema l’amoïna actualment?
El principal problema que tenim, comú arreu, és l’habitatge. Des de l’Ajuntament hem impulsat el pla de l’habitatge per generar habitatge assequible i social a Santa Coloma. Ara tenim una promoció adreçada a la gent jove a les Oliveres, que combinarà amb una zona residencial per a esportistes joves i estudiants. Alhora, el pla pensa a recuperar aquells espais que ja no tenen funció comercial per posar-los a l’abast de qui té més dificultat per accedir a l’habitatge. Per tant, el principal repte que té Santa Coloma i el Besòs és generar oportunitats econòmiques i socials a la seva població i l’habitatge és la pedra angular. Necessitem la complicitat de la Generalitat, que hi té les competències.
Els preocupa l’estat de conservació d’alguns edificis?
Aquesta és la segona cara de l’accés a l’habitatge, el deteriorament d’algunes construccions. Vam ser pioners en l’impuls de polítiques de rehabilitació, també de manera participativa. Però són propietats privades. El més important és ajudar les comunitats que tenen pocs recursos a poder fer aquests processos de rehabilitació.
Com es pot ajudar les famílies amb recursos limitats?
Hi ha famílies que tenen pocs recursos i també d’altres que poden assumir un crèdit. El més important és acompanyar aquests processos, que és el que hem fet i continuem fent. L’Ajuntament no pot assumir els costos d’una propietat privada, però pot avançar els recursos. I no oblidem que les competències d’habitatge són de la Generalitat.
L’ocupació il·legal és un problema a Santa Coloma?
Hi ha ocupacions i nosaltres combatem amb tota la força de la llei les que tenen un component delictiu. És un problema que afecta especialment les grans ciutats metropolitanes. Cal cercar les respostes adequades i fer modificacions de les lleis, perquè fa molts anys que treballem en la prevenció de les ocupacions i aquí hi ha molta feina a fer. Moltes ciutats ens han demanat assessorament.
Què fa Santa Coloma que d’altres puguin copiar?
Sobretot, coordinar la policia local i els Mossos i actuar abans de la constitució de morada. La usurpació d’un bé privat és un delicte. La majoria d’aquestes ocupacions, malgrat que és un tema tabú, no tenen a veure amb situacions de vulnerabilitat. Són ocupacions que sovint es donen perquè darrere hi ha un negoci de màfies i enganyen terceres persones per enriquir-se amb la pobresa. Si aquestes ocupacions no generen problemes, no hi intervé ni l’administració pública ni el veïnat, però n’hi ha que poden posar en risc la comunitat, per exemple, punxant la llum o el gas, i això no es pot permetre. Les administracions locals no poden dir que la gent ocupi perquè hi ha un problema d’habitatge. El missatge que llances és molt dolent i abones plantejaments populistes que tenen la tendència a fer una correlació entre pobres i delinqüents.
L’esquerra ha comès un error greu permetent que la dreta i l’extrema dreta monopolitzin el discurs de la seguretat?
Sense seguretat no hi ha democràcia ni llibertat, i això les esquerres ho hem de tenir molt clar. I crec que el PSC ha fet un pas endavant per definir la seguretat com una política pública, integral, polièdrica, que no inclou només l’acció policial. Jo hi crec molt, en la seguretat, és un bé públic.
És una de les dirigents que reclamaven a l’Estat un canvi en el Codi Penal per lluitar contra la reincidència. S’ha avançat?
Es va fer una modificació que intentava introduir un criteri de greuge, però falten recursos judicials per anar més ràpid. I també s’ha de revisar la pena quan el furt és inferior a 400 euros. Un telèfon mòbil potser val menys, però et roben mitja vida si te’l prenen. Hem plantejat amb el Col·legi de l’Advocacia una nova reforma. La finalitat no és exclusivament punitiva, no tenim tantes presons, és la dissuasió i combatre la sensació d’impunitat que la ciutadania i els cossos de seguretat tenen. Hi ha casos en què el detingut diu al policia que vagi ràpid perquè ha de sortir i continuar amb la seva feina.
Va ser molt crítica amb l’aplicació del 155. Ha girat full?
Des de la meva visió, el 155 era el fracàs de la política, perquè no érem capaços de trobar solucions a un conflicte. El pas del temps ha demostrat que només la política pot solucionar els problemes polítics. Es van fer les coses molt malament, també des de l’independentisme. Però també és cert que gran part de la ciutadania vol girar full i mirar cap al futur. Tant els indults com la proposta d’amnistia intenten això.
Després de l’amnistia, què ve?
Ha de venir diàleg i treball a favor dels interessos de la ciutadania, visqui on visqui.
El futur de Catalunya no s’ha de decidir a les urnes?
El futur de Catalunya es vota cada quatre anys. Jo no soc partidària de votar si Catalunya ha de ser independent. El que no podem fer és fracassar contínuament. L’independentisme és legítim, però no tenim una situació perquè sigui viable. I hem d’aprendre dels errors polítics i no portar al xoc de trens el conjunt de la ciutadania catalana amb la resta d’Espanya. A mi el procés m’ha portat a sentir-me a hores d’ara molt catalana, molt espanyola i molt europea. I mai abans m’havia hagut de definir en aquest eix. Ara he reforçat el sentiment de pertinença múltiple.
El perfil
Ben valorada tant dins com fora del seu partit
És difícil predir on és el sostre polític de Núria Parlon, però és evident que el lideratge femení pren cada cop més valor i que aquesta colomenca que a l’agost canviarà de dècada està molt ben valorada tant dins com fora del seu partit. Politòloga de formació, va fer els estudis de doctorat sobre l’obra i teoria política de John Rawls. D’aquest filòsof, li ha quedat gravada una de les seves frases de capçalera: “És necessari conciliar la llibertat individual amb la justícia social.” Núria Parlon va aterrar a l’Ajuntament de Santa Coloma com a funcionària l’any 2002. El 2007 va formar part per primer cop de la candidatura socialista i ja es va estrenar com a tinenta d’alcaldia de Ciutadania. Quan va esclatar el cas Pretòria i l’aleshores alcalde Bartomeu Muñoz va ser detingut, el nom de Núria Parlon no apareixia en cap travessa. Però el partit va considerar que la millor opció era apostar per saba nova i va sorprendre amb Parlon. El 17 de novembre del 2009 era proclamada alcaldessa. Des d’aleshores no ha deixat de guanyar pes en el partit i suport a les urnes. Parlon dona un gran valor a la lleialtat, però sense confondre-la amb la submissió, per això es mostra crítica quan considera que el seu partit no està encertat i a l’hora de reclamar una renovació del discurs socialista. L’octubre del 2016 va disputar la primera secretaria a Miquel Iceta. No va guanyar, però va obtenir el 45,86% dels vots. El 2017 va dimitir com a membre de l’executiva del PSOE després de l’aplicació del 155 i és dels polítics que van visitar Jordi Cuixart a la presó, una posició que provoca que molts independentistes descontents la mirin amb bons ulls. La fascina Islàndia –la seva filla es diu Dóttir, que significa ‘filla de’ en islandès– i li agrada la música, el teatre i l’esgrima, un esport que ha canviat per la muntanya.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.