L’OTAN vol assegurar l’ajuda a llarg termini a Ucraïna

Els ministres d’Afers Estrangers de l’OTAN han acordat aquest dimecres treballar perquè l’Aliança reforci el seu paper a l’hora de coordinar l’assistència i la formació per a la seguretat d’Ucraïna, amb l’eventualitat que el republicà Donald Trump torni a la Casa Blanca com a teló de fons, informa Efe.

Així ho ha explicat el secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa al final de la primera jornada de la reunió que celebren els ministres a Brussel·les.

Stoltenberg ha advertit que els detalls de la iniciativa s’aniran concretant en les pròximes setmanes però ha avançat que es crearà “un marc institucional més robust i durador per donar suport a Ucraïna”. Segons la ministra belga, Hadja Lahbib, la proposta de Stoltenberg inclou un fons per Ucraïna de 100.000 milions d’euros en cinc anys.

Actualment, la coordinació de l’ajuda militar internacional per a Ucraïna la centralitzen els EUA juntament amb un grup de mig centenar de països, conegut com a grup de Ramstein. La idea que debaten els aliats és crear un marc més “institucional” perquè l’ajuda a Ucraïna “sigui més previsible a llarg termini i també per garantir un repartiment just de la càrrega”.

El secretari general confia que, ara que els aliats n’han començat a discutir la planificació, puguin prendre una decisió al respecte en la cimera de l’OTAN de juliol a Washington. La iniciativa de Stoltenberg ha estat ben acollida per socis com ara Letònia, Polònia o el Canadà. El ministre estonià, Margus Tsahkna, ha anat més enllà en insistir que si cada aliat inverteix anualment el 0,25% del seu PIB en suport militar a Ucraïna, com fa el seu govern, hi hauria un total de 120.000 milions d’euros, una quantitat “suficient perquè Ucraïna guanyi la guerra”.