Fonsi Loaiza
Periodista i autor del llibre “Sospitosos habituals”
“Hi ha una impunitat absoluta amb la corrupció”
Ha dedicat un llibre a ventilar les clavegueres de l’Estat espanyol, des de la Casa Reial fins als partits del règim
Sospitosos habituals. Corrupció a l’Estat espanyol
Editorial:
Tigre de Paper
Any:
2024 (febrer)
Preu:
14,25 euros
El tema de la corrupció, malauradament, no passa de moda. El seu llibre podria haver sortit vint anys enrere i segurament d’aquí a vint anys encara seria actual. Com s’explica que no s’aconsegueixi erradicar-lo?
Ho explicava molt bé Valle-Inclán: “A Espanya el mèrit no es premia. Es premia robar i ser un pocavergonya. A Espanya es premia tot el que és dolent.” Al final ho veiem amb els casos de corrupció, amb els quals hi ha una impunitat absoluta. Hi ha un munt de polítics implicats, però sobretot afecta aquells que manen a l’ombra, que són els que en surten impunes, com ara Florentino Pérez, que a Espanya té més poder que el president del govern i que apareix a la trama Púnica, a la Gürtel i fins i tot en el 3% de Convergència i Unió. El corruptor sempre en surt sense càstig. Passen diferents polítics i ell ho controla perfectament tot des de l’ombra. Ell mateix va muntar el Partit Reformista Democràtic amb Miquel Roca, que va ser un fracàs; però allà va conèixer com havia de funcionar tota la trama de corrupció a l’Estat espanyol a partir de la Transició.
Una de les coses que explica al llibre és que la corrupció està present en tots els espais de poder. Com es pot combatre, doncs?
És difícil. Sobretot quan al final tenim la llei mordassa, que suposadament havia de derogar el govern més progressista de la història i que encara avui serveix per posar a la presó un raper com Pablo Hasél. Estem en un moment de caça de bruixes en què s’agafen com a caps de turc determinades persones per immobilitzar el conjunt de la societat. Per això crec que l’amnistia hauria de beneficiar també persones que han estat víctimes d’aquesta llei. També el cas de Dani Gallardo, que dona suport al procés independentista i que ara té una ordre de cerca i captura.
Una altra idea del llibre és que els espais de corrupció estan interconnectats entre ells...
Un dels espais que simbolitzen millor aquesta idea és la llotja del Santiago Bernabéu, per on passen jutges, ministres i polítics de gairebé tots els partits. Al final hem passat de les caceres amb Franco als negocis en un camp de futbol. I la realitat és que segueixen manant els mateixos i que hi ha institucions que semblen intocables, com l’Església, l’exèrcit o la monarquia.
Encara avui és difícil parlar del tema?
He perdut el compte de les denúncies que m’han arribat a posar pel fet de fer la meva feina. És veritat que a Catalunya alguns mitjans de comunicació m’han donat espai per parlar-ne, però estem tornant als temps del franquisme, en què calia recórrer als mitjans internacionals per saber què passava aquí. Ens hem assabentat de la implicació de Felip VI en la trama del testaferro de Joan Carles I a través de The Telegraph. Al final la monarquia és l’estendard de la corrupció.
Com hem de reaccionar davant la corrupció?
Tinc molt clar que la lluita és al carrer, tal com es va demostrar l’1 d’octubre. No podem pensar que vindrà un polític a resoldre’ns els problemes. Cal treure tota la porqueria que hi ha a l’Estat espanyol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.