“No hi ha cohesió a l’equip de govern i s’actua amb inèrcia”

Sempre ho havia tingut clar, que volia entrar en política municipal. El fet de ser cap de llista tan aviat no. Vaig decidir fer aquest pas fruit de molta reflexió i recollint també el pensament que hi havia al poble. Des del món associatiu se sentia la necessitat d’un canvi. Des del 2007, Esquerra tenia majoria absoluta i amb el mateix alcalde, Josep Antoni Ramon. I en les municipals passades, amb el canvi d’alcaldable a ERC, vam veure una oportunitat per presentar una alternativa realista. És a dir, una candidatura amb gent del poble amb ganes de treballar amb noves idees. A mesura que parlava amb gent per promoure aquesta llista i la necessitat de canvi, va haver-hi consens perquè fos jo qui ho liderés. Va ser arran de trobades i de parlar-ne.

Hi afegiria una altra dada. Majoritàriament l’electorat de Serinyà va votar per una alternativa, va preferir canvi a Gent per Serinyà-AM.

Des del minut u del pacte ERC-PSC, tenim molt clar el paper que tenim. Estem fent una oposició fiscalitzadora al mil·límetre de tot el que és l’acció de govern. Creiem necessària aquesta feina com a oposició. Per una banda, per coherència amb els nostres votants i per tant per defensar les nostres propostes. I per l’altra, perquè l’equip de govern no s’adormi i estigui pendent de fer les coses bé.

L’equip de govern no està cohesionat. Sí que estan governant en coalició però no hi ha cohesió entre ells i això es tradueix en el fet que no beneficia els veïns i veïnes. Per exemple, porten propostes al ple poc treballades. En l’últim ple van dur la urbanització del carrer Sant Sebastià. Era una obra amb un cost inicial de 400.000 euros. Com a grup de l’oposició vam parlar-ne amb els veïns, els quals no tenien cap coneixement ni de les contribucions especials que havien d’aportar, ni de la urbanització ni de la seva aprovació. Ho vam traslladar al ple en què s’aprovaven aquestes obres. Hi vam votar en contra. A més, el cost de l’obra estava calculat amb preus del 2019. No trobàvem just ni el càlcul d’obra.

Absolutament. Quan portes molts anys, dus una inèrcia que no és bona. En aquest ple hi vam votar en contra i pel fet de no haver-hi una regidora de l’equip de govern no es va poder posar a licitació l’obra ni delegar-ho al Consell Comarcal. A partir d’aquí es va poder fer un estudi –com demanàvem– d’una reducció dels costos d’obra. I a partir d’aquí ens hem estalviat gairebé 60.000 euros. Això ens demostra que s’actua amb una certa inèrcia, perquè era un projecte del mandat passat i que tant sí com no es volia tirar endavant. Tenim un govern que no està cohesionat i un alcalde supeditat al seu tinent d’alcalde. No tenim un líder clar que marqui la direcció del municipi.

Amb l’ampliació de la futura escola es genera una problemàtica que és la manca de pàrquing al municipi. Cal trobar una solució perquè la nova escola se situarà on ara hi ha l’aparcament. No tenim opció B. On traslladarem tots els cotxes que hi aparquen? Al govern hi ha hagut una crisi perquè ha plegat la regidora de Festes. Casualment era l’única cara nova a l’equip de govern. S’entra amb il·lusió, amb polítiques de joves, amb una nova dinamitzadora al poble a la qual donàvem suport..., i ens trobem que plega. Tot això és fruit d’aquest desgavell, de la poca cohesió de govern.

L’habitatge és un problema greu. No només per als joves sinó també per a les famílies. No hi ha possibilitats. No hi ha res. S’ha de marxar. Des de l’Ajuntament segur que podem implementar algunes polítiques.

És necessari el trasllat imminent de la depuradora d’aigües residuals. L’ACA ens va treure del pressupost. Presentarem una moció per instar el trasllat. La depuradora estava pensada per a 800 veïns i ja som gairebé 1.300. També cal enllestir el projecte d’una via verda que connecti les coves prehistòriques amb el centre del poble. Presentarem una altra moció perquè hi ha una problemàtica que és el tancament de comerços. Teníem un supermercat, una llibreria, hem perdut serveis. Des de l’Ajuntament podem fer-hi alguna cosa.

El pressupost és el més alt de la història i també ho és el sou de l’alcalde, de 3.000 euros al mes. Hi ha una partida de sous i salaris dels membres de l’equip de govern de més de cent mil euros. Això s’ha fet amb el vistiplau dels socialistes. No només l’alcalde; hi ha una regidora que cobra 1.500 euros per 40 hores de dedicació a l’Ajuntament. Els altres regidors de govern cobren una mitjana de 800 euros. Des del nostre punt de vista, a Serinyà això no pertoca. Aquestes partides són completament exagerades. Són sous i salaris que es podrien reinvertir en el municipi. Sí que és cert que és el pressupost més alt de la història, però també teníem unes partides previstes a través de subvencions de la Generalitat. L’alcalde va anunciar la remodelació de Can Beia i l’antiga barberia. Això es podia fer si teníem la subvenció de la Generalitat. Sí que és veritat que és el pressupost més alt de la història, però s’haurà de veure com s’executa. Dubtem que moltes de les subvencions que esperava tenir l’equip de govern s’acabin executant. En el ple de pressupostos ens vam abstenir perquè mai votarem a favor d’un pressupost que prevegi aquestes retribucions per a l’equip de govern.

Hi ha una sentència ferma del TSJC que obliga l’Ajuntament de Serinyà a enderrocar una part de l’edifici d’un bloc de pisos que hi ha a l’entrada del municipi. És un problema que arrosseguem de fa temps. L’Ajuntament havia anat presentant recursos. Ara mateix sabem que hi ha aquesta sentència ferma. L’import de l’enderroc i de la indemnització als veïns afectats, l’haurà d’assumir el consistori. No entenem per què el consistori no està fent calaix per fer front a aquesta despesa. Creiem que l’equip de govern no està donant prou importància a aquest tema. Ni a traslladar-ho als veïns ni a estar preparats per al futur enderroc. Ja podem anar fent pressupostos alts que si no tenim diners per pagar l’Ajuntament quedarà hipotecat. S’haurà de demanar un crèdit important per fer front a aquest enderroc, que segurament d’aquí a dos o tres anys s’haurà d’executar. No sé per què no s’hi està donant importància.