David Planas i Lladó (Celrà, 1972) és alcalde del seu poble des del març del 2021, però escollit a les urnes des de fa quasi un any, el maig del 2023. Actor i productor d’espectacles d’animació infantil, entre d’altres, Planas diu que fer d’alcalde no és representar cap personatge i que encapçala un grup de gent i una manera de fer que va començar el 2011 –amb un parèntesi de dos anys amb ERC a l’alcaldia. Planas va rellevar Dani Cornellà. Fins al 2027, l’equip de govern de Som Poble-CUP, amb set regidors de 13, aspira a fer un nou pla general del municipi més gran de la llera del Ter (5.500 habitants), entre altres plans. A l’oposició, hi ha Junts (3 edils), ERC (2) i el PSC (1).
Feia d’alcalde des del març del 2021, però no havia estat escollit a les urnes. Ara que ha estat votat per la ciutadania i tenen set regidors de 13, què sent?
Mira, no m’ho havia plantejat... Perquè quan acceptes el càrrec d’alcalde, l’acceptes a totes, no? I no m’ho havia plantejat mai que estava substituint...
Que era provisional?
Sí, que era provisional. No m’ho havia plantejat fins que una setmana després de les eleccions algú em va comentar: “Ara ja ets alcalde de veritat.” Abans també ho era. “Però la gent t’ha votat a tu.” I en aquell moment vaig dir: és veritat, ostres! Hi ha hagut una aposta, no pel fet que m’hagin votat a mi, això ho tinc claríssim; hi ha hagut una aposta per una llista, una manera de fer i una trajectòria. No hi ha posició narcisista de dir que m’han votat a mi, perquè no és cert, m’enganyaria a mi mateix i no seria fidel al pensament del poble, entenc jo, perquè la trajectòria de la CUP és molt llarga [...].
És més responsabilitat?
No, responsabilitat... Des del moment que vaig prometre el càrrec, la responsabilitat la tenia molt clara. Una altra cosa és que la gent et pugui veure diferent o pugui fer comentaris. Ostres, és clar, jo no tenia aquesta sensació, però sí que és veritat que les circumstàncies no són les mateixes, però res canvia la meva manera de fer o de pensar d’un moment a l’altre.
Quines són les prioritats del mandat, voldria saber. Amb què es donaria per satisfet quan acabi el mandat?
Mira, jo em donaria per molt satisfet si pogués engegar el POUM [pla d’ordenació urbanística municipal], que això ho tenim ja aquest any, segurament... Ja estem treballant en les bases per a la licitació i tot plegat, ja ho estem engegant.
Per què s’ha de fer el nou POUM? Tenen normes subsidiàries o l’anterior és molt antic?
Mira, hem de fer un nou POUM perquè ara estem treballant sobre un pla general del 1999. No té res a veure la realitat del 1999 amb la realitat del 2024. Tenim una vintena de modificacions [del pla general]. No hi havia res en plaques solars, no hi havia el concepte de refugi climàtic, de carril bici, no hi havia tot això: pèrgoles, piscines... Tot això en aquell moment no hi era. S’ha hagut d’anar modificant en tot el temps i amb les casuístiques dels moments. Creiem que és un bon moment per fer-ho. Ara que estem en un procés de canvi –canvi urbanístic, canvi normatiu–, hi ha moltes normatives molt estrictes envers la seguretat; cal veure què va passar fa poc amb l’edifici de València. Cal, de tant en tant, modificar cap on va el poble. En el seu moment [el 1999] es va plantejar un poble de 20.000 habitants. Llavors al cap d’uns anys es va reduir a 10.000. Ara cal replantejar a veure si estem anant bé cap a 10.000 o potser hem de dir: si no hem arribat en 20 anys i escaig o en 30 anys a aquests 10.000 habitants, ens ho hem de plantejar. Quina aigua tenim?, què podem assumir? Ens quedem amb 7.000? Si hem d’arribar a 10.000, hem de fer més escoles o no [...].
Ha millorat la comunicació entre els pobles de l’àrea urbana de Girona. En això hi influeix el paper de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas. Estan més en contacte els ajuntaments? Han fet, per exemple, una queixa conjunta pel servei de Rodalies de Renfe.
Sí, vam fer una reunió [20 d’octubre del 2023] i va anar molt bé. Hauria de ser així i ara en tenim una altra de convocada a Girona. Siguem del color que siguem, estem lluitant pel mateix: el benestar de la gent dels nostres pobles.
Com funciona el servei de tren? [A l’estació no hi ha cap màquina de bitllets.]
És molt pobre. Deixa molt a desitjar. Ara faran una inversió molt grossa per arreglar les andanes. Hauria de començar aquest mes. Hi estaran 15 mesos. Com tot el que fa Renfe sempre que treballa a les vies, ho faran de nit. No sabem les molèsties que ocasionaran.
Alguna n’hi haurà, no?
Sí, segurament. Tothom ha demanat que es millori l’andana. El que toquen és l’andana, però no toquen ni l’estació ni el moll de l’estació.
I amb quina freqüència poden anar a Girona?
Molt poca. No arriba a un tren cada hora. I els horaris són molt dolents, perquè arriba un tren a les 8 h a Girona i la gent que comença a treballar a les 8 h no hi arriba. Tot i això, hi ha molta gent que el fa servir.
Com està el carril bici Celrà-Girona [1,6 quilòmetres de longitud, amb dos milions d’inversió]? L’Ajuntament en paga una part, no?
Nosaltres paguem 500.000 euros. Està fet fins a Campdorà [l’Ajuntament de Girona va anunciar al febrer el final de les obres Pont Major-Campdorà]. I ara falta la connexió Campdorà-Celrà. S’ha fet la licitació i està adjudicada. No hi posaré la mà al foc però sí que...
Se la creu, la Generalitat?
Sí que tinc un somni premonitori que tindrem carril bici el 2024. És una obra complicada perquè hi ha una passarel·la.
Ah! Hi ha la via?
Sí, hi ha la via, i en el mur de la via, dos metres per sota, em sembla, es munta una passarel·la de 500 metres clavada al mur de contenció. Llavors l’obra és un xic complicada.
Vol afegir alguna altra cosa?
Sí, la nova depuradora, una de les inversions més grosses dels últims temps. Estem en els tràmits de licitació, ja s’ha aprovat el projecte al ple i segurament començaran les obres aquest any. El temps d’execució serà de deu mesos. És una mostra clara de la bona sintonia entre l’Ajuntament i les empreses de Celrà pel polígon. La primera fase puja a 2,8 milions d’euros (incloent-hi l’IVA). El 70% va a càrrec de quatre empreses i la resta, de l’Ajuntament. Estem en contacte amb l’ACA perquè en financi una bona part.